Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

al tombant de segle apareix la burgesia.Nova. Es una epoca marcada per catastrofes () Modernisme: la nova generació dartistes i intelectuals pensen q cal modernitzar i transformar la societat catalana atès el seu enderreriment envers Europa. Moviment q intenta introduir lart en la societat, abastà 20 anys de producció literaria, amb una gran diversitat dobres, corrents i influències diferents, el Modernisme es el discurs cultural contra el poder establert. Les revistes actuaren com a organs dexpressio de les idees pragmatiques dels intelectuals modernistes. Etapes: a)1892-1900: període combatiu i de formació del moviment. 4 gats, pel i ploma, lavenç i catalonia b)1900-1911: període de consolidació del moviment. La burgesia laccepta...

Unitat 5

Modernisme:corrent estètic que va dominar els Ambients culturals catalans des del 1892 fins al 1906. Diferents corrents:simbolisme Vitalisme decadentisme espontaneisme prerafaelitisme parnassianisme

Noucentisme:va prendre relleu al Modernisme. Els Valors van ser:classicisme mediterraneïtat civilitat arbitrarisme

Avantguardisme:Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme

Obres Maragall:elogi paraula i “ poesia poesies Visions i cants

Sociolingüística disciplina que estudia les Relacions entre llengua i medi social que es desenvolupa

Bilingüisme us alternat de dues o mes llengües

Conflicte lingüístic:sybstitució lingüística i normativització”

Planificació lingüística normativització Estandardització planificació lingüística

categories gramaticals: substantiu (nom): utilitzem cuan volem designar conceptes, persones, animals o objectes concrets o abstractes, propis o comuns, col.Lectius o individuals. Adjectiu: expresa qualitat o característica del substantiu que acompaña; especificatiu: delimita i concreta el sentit del nom al ke es refereix explicatiu: informació no necesaria sobre el nom.

Els gèneres més rellevants de la lieteratura trobadoresca:
Cançó: Màxima expressió de lamor cortès; lloa i idealitza la dama.
Sirventès:Poesia moralitzadora, datac personal o de la propaganda ideològica.
Plany: Composició de lloança a un persontage mort.
Pastorel·la: dialeg entre un cavaller o trobador i una pastora.
Albada: Cant al despertar i a la separación dels amants després de passar la nit junts.
Dansa i balada: Composicions per ser ballades.

Ramon Llul va escriure en català, llatí i àrab.Va ser el primer europeu que va escriure en català i àrab perque tothom lentegues.

Les principals obres de Ramon Llul són: -Obres filosòfiques; Llibre de Gentil e los tres savis, Ars magma.- Obra didàctica; Llibre de l'ordre de cavalleria,

1-Els trobadors podien ser des de grans senyors i reis, per als quals trobar era una manera de passar l'estona, un mitjà de difusió ideològica, o fins a autèntics professionals de la poesia.
L'amor cortès es el concepte que centra bona part de la producció dels trobadors. Sorgeix de la conducta que havia de mantenir l'individu en una cort regida per la cortesia, educació, refinament i espiritualitat. L'amor cortès és l'aplicació de la rígida estructura de la societat feudal al món literari. Protagonistes : Senyor, vassall, dama i amador.
Gèneres més rellevants: Cançó: màxima expressió de l'amor Cortès; lloa i idealitza a la dama. Sirventès: poesia moralitzadora, d'atac personal o de propaganda ideològica. Plany: composició...

 L´obra: Fuster te una extensa i variada produccio.Les seues obres poetiques es classifiquen en: assaig humanistic, escrits sociopolitics i estudis d´historia cultural. Assaig Humanistic: repetori variadissim de temes tractats. Va practicar la disciplina de l´anotacio diaria. Algunes anotacions son: articles de prensa, fragments del seu diari....Tambe te obres de temes d´interes universal: musica, sexe, ecologia...Escrits Sociopolitics: el compromis civic de Fuster el va portar a escriure llibres i textos de reflexio historica i politica sobre el nostre pais, obres: destinat, a valencians i ara o mai. en 1962 la gent va fer una campanya en contra d´ell. Estudis D´historia Cultural: textos en que l´homenot de sueca estudia i inventa...