Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Substitució Pronominal

CD: Determinat: Article/Demostratiu (el, la, els, les); Indeterminat: Indefinit/Numeral/Quantitatiu (en); Neutre: Això/allò/oració subordinada (ho). CI: Singular (li); Plural (els). (CI+CD=Ordre normal; CD determinat+CI singular=Hi) Atribut: Ser, estar, semblar. Determinat: Article/demostratiu (el, la, els, les); Indeterminat: Indefinit/numeral/quantitatiu/això/allò/oració subordinada (ho). (Tò Enfàtic-En) C.Predicatiu: Adj, SN (Hi) (Dir-se/Fer-se-En). CRV: Regit per preposició (Hi) (Introduït per De-En). CCircumstancial: Mai pot ser un adjectiu (Hi) (CCL introduït per De-En).

Oracions Coordinades

• Copulatives: Addició o suma d'oracions (i, ni)
• Disjuntives: Elements que s'exclouen (o, o bé, o sinó)
• Distributives:

Papasseit, amb un enfocament avantguardista, vol provocar l'escàndol; és innovador i sincer. Diu coses que probablement no pesen per generar escàndol, per exemple, quan es fica amb Valle-Inclán. En aquesta obra hi ha una crítica a Josep Carner, i es pot veure quan diu que després de Maragall no hi ha cap poeta de veritat, ja que Maragall mor al 1911 i després ve Josep Carner. O també quan diu: "Coneixem al poeta que a 12 anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlarem". Tot i que en aquest moment Papasseit s'equivoca, ja que Carner va fer una aturada. Papasseit també critica l'art comercial, la mecanització de l'art i l'art com a negoci, amb frases com: "Coneixem el poeta que publica cada any un o un parell de...

La comparació

Hi ha dos termes: el que compara (pot ser un nom, un adjectiu, un verb...) i el comparat, i el nexe que els enllaça.

• De superioritat: el pati és més gran que no pas la tenda.
• Igualtat: és simpàtica com la seva mare.
• Inferioritat: és menys llest que jo.
• Comparacions lexicalitzades: són les que han passat a ser comunes en la llengua: fort com un roure, alt com un sant Pau.

El sentit figurat

Exemple: tocar el dos

Metàfora

Substitució d'un element real per un d'irreal, amb el que té una semblança.

Eufemisme

Consisteix en substituir una paraula o conjunt de paraules per unes altres que vulguin expressar el mateix (suavitzant el significat). Exemples: vigilants de l'ordre, dones de la vida, treballadors de la llar.

Disfemisme

Anar a...

El Llenguatge Periodístic i els seus Gèneres

El llenguatge periodístic ha de ser sempre concís, precís i clar. S'ha de rebutjar l'excés d'adjectius i evitar les frases sobrecarregades i els paràgrafs llargs. Normalment, s'utilitza el registre estàndard.

Gèneres Periodístics

• Notícia: És la narració d'un fet d'actualitat escrit amb la intenció d'informar de manera objectiva. El contingut d'una notícia generalment hauria de respondre les preguntes: qui, què, quan, on, com i per què.
• Titular: Recull les dades més impactants de la notícia i ha de captar l'atenció del lector.
• Subtítol: Serveix per desenvolupar una de les idees que recull el titular.
• Cos: Desenvolupa els fets exposats en el titular seguint un ordre d'importància decreixent.

Tipus de Subordinades

Subordinada Substantiva

Definició: Tipus de subordinada que pot fer moltes de les funcions del substantiu (no totes).

Funcions: Subjecte (SUBJ), Complement Directe (CD), Atribut (ATR), Complement Predicatiu (CPR), Complement del Nom (CN), Complement de l'Adjectiu (CADJ), Complement de l'Adverbi (CADV).

Formes:

• Conjunció + oració subordinada substantiva
• (Preposició) + oració subordinada d'infinitiu
• Pronom interrogatiu + subordinada substantiva: (prep) + què / (prep) + qui / (a/de) + on, com, quan, quant.

Subordinada Adjectiva

Definició: Tipus de subordinada que només pot fer de Complement del Nom (CN).

Funcions: Complement del Nom (CN)

Formes:

• Que + oració (amb funció de Subjecte, Complement Directe, Complement de Règim

En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatjes.

En el monòleg un sol personatje ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que passa o pensa.

Si les paraules dels personatjes es reprodueixen literalment, és a dir, al peu de la lletra, llavors diem que estan representades en forma d'estil directe.

Si les paraules dels personatjes són reproduïdes a través de la veu del narrador, llavors diem que estan represantades en forma d'estil indirecte.

En l'escriptura, l'estil directe es presenta habitualment amb l'ús de guions.

En la forma de l'estil indirecte, el narrador incorpora al seu discurs les paraules dels personatjes.

Dues paraules són sinònimes...

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies a l'aigua.

Durant els quatre anys següents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància...

Adequació:principis de calvicie:estandar.closca pelada:popular.alopecia incipient:culte.quedar-se calb:col·loquial.Estandar:begut,pegar,nen,pobre,covard,pare,mentida,boig.Culte:embriac,colpejar,infant,indigent,pusil·lànime,progenitor,fal·lacia,dement.

B/v:biscaia,bolcar,desimbolt,saba,almívar,sivella,gavardina,trèvol.vinocles,escarabat,ganivet,enbenat,canvi,convent,adbocat,mobil,faba,cerebral,endívia,trava,vernís.verb 3:sapigut-sabut,escrigentli-escivint,es precís-cal que ens ho..establit-establent,com ha sofrit-que ha sofres,tinc-he de.Gerundi:sabem:sabent.Participi:creiem:cregut.La precisio lexica:ho deus haver oblidat,on es menja molt be,actualment..El greu problema del aigua:l'escassetat del aigua.la gent:alumnes.una cosa:producte.

 -Classes de paraules: Els mots o paraules, poden ser classificats tenint en compte diferents criteris

-substantius:(casa)                                 -pronoms:(jo)                                                 -preposicions:(de)

-adjectius:(blau)                                     -articles:(el)                                                    -conjuncions:(i)

-verbs:(córrer)                                       -adverbis(aquí)                                               -interjeccions: