Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

La Postmodernitat en la Literatura: Marçal i Margarit

Llengua i literatura2,66 KB

La postmodernitat literària

La Il·lustració i la Revolució Industrial havien iniciat un període històric en què la societat occidental es regia pels valors del progrés, les conviccions i el compromís ideològic. Aquests valors van entrar en crisi durant la segona meitat del segle XX, a partir de la revolta estudiantil del Maig Francès de 1968.

Característiques principals

  • Pluralitat de veus: Gràcies a la llibertat d'expressió i a les noves tecnologies de la comunicació, tothom pot expressar les seves opinions. Per això, les grans idees socials i polítiques promogudes des del poder o la intel·lectualitat dominant són qüestionades i perden credibilitat.
  • Pèrdua de conviccions i rebuig de les veritats absolutes: El pensament esdevé
...
Continua llegint "La Postmodernitat en la Literatura: Marçal i Margarit" »

Mercè Rodoreda: biografia i La plaça del diamant

Llengua i literatura2,96 KB

Mercè Rodoreda (1908–1983)

Mercè Rodoreda va néixer al barri de Sant Gervasi de Barcelona el 1908. Tot i que va anar a l'escola fins als 9 anys, va adquirir una formació literària gràcies als seus pares i avis. Als 20 anys va començar a publicar narracions curtes en revistes i diaris i, als 30, va publicar la novel·la Al·loma.

Durant la Guerra Civil va treballar a la Generalitat de Catalunya i, en acabar la guerra, es va exiliar a París. L'any 1940 va haver de fugir arran de la invasió alemanya i es va instal·lar a Ginebra, on va aconseguir feina d'intèrpret per a l'ONU. Va ser aleshores quan va decidir continuar escrivint i, l'any 1958, va publicar 22 contes i, més tard, cinc novel·les més, entre les quals destaquen La plaça

...
Continua llegint "Mercè Rodoreda: biografia i La plaça del diamant" »

Modernisme Català: Art, Literatura i Moviments Culturals

Llengua i literatura4,88 KB

Tipus d'Oracions i Estils de Discurs

Tipus d'Oracions

  • Declarativa
  • Interrogativa:
    • Parcial
    • Total (confirmatòries: sí/no)
    • Directa
    • Indirecta
  • Imperativa (demana, ordena)
  • Exclamativa
  • Negativa

Discurs Directe i Indirecte

Discurs Directe

Reproducció literal de les paraules, sovint amb signes d'interrogació o exclamació. Exemple: "Ets major d'edat?"

Discurs Indirecte

Reformulació de les paraules d'un altre. S'utilitza un verb introductori seguit d'un nexe i el mode verbal adequat.

  • Oracions Declaratives: Verb introductori + nexe + indicatiu (Exemple: Ell va dir que sortia.)
  • Oracions Interrogatives: Verb introductori + nexe + indicatiu (Exemple: Ell va preguntar on anava.)
  • Oracions Imperatives: Verb introductori + nexe + subjuntiu (Exemple: Ell va recomanar que posés.
...
Continua llegint "Modernisme Català: Art, Literatura i Moviments Culturals" »

Elements i Tècniques del Text Narratiu: Estructura i Focalització

Llengua i literatura2,71 KB

El Text Narratiu: Definició i Elements Clau

El text narratiu és el missatge en prosa destinat a un o a diversos receptors, organitzat a través d'un codi literari i que l'emissor situa en un context fictici.

Tècniques i Procediments Narratius

En qualsevol novel·la trobem diferents tipus de tècniques o procediments narratius:

  • La descripció: Caracteritza els personatges i els diversos elements que ambienten la història (objectes, paisatges, impressions, estats d'ànim...).
  • El diàleg: Introdueix la veu dels personatges.
  • La narració: Exposa els fets i els esdeveniments de manera dinàmica.

L'Estructura de la Trama

En un text narratiu podem trobar diversos tipus de trama o estructura temàtica:

  • Trama lineal: Quan els elements se succeeixen ordenadament,
...
Continua llegint "Elements i Tècniques del Text Narratiu: Estructura i Focalització" »

Anàlisi literària: Ausiàs March, Hölderlin i Paul Verlaine

Llengua i literatura2,4 KB

Ausiàs March

Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià del segle XV. És un dels autors més rellevants del Segle d'Or de la literatura catalana. En la seva obra predomina la poesia amorosa, utilitzant un estil literari que s'allunya de la tradició dels trobadors.

Temàtica

El tema principal és el desamor i l'amor no correspost amb la seva amada.

Mètrica i rima

Es tracta d'una cobla amb versos de 10 síl·labes (4+6) amb una cesura al mig. Són versos d'art major amb rima consonant creuada: ABBA CDDC, CDDC EFFE, EFFE GHHG.

Cant d'Hiperió (Friedrich Hölderlin)

Friedrich Hölderlin (1770-1843) va ser un poeta líric alemany pertanyent al Romanticisme. Provenia d'una família adinerada, va estudiar teologia i es va interessar per la filosofia....

Continua llegint "Anàlisi literària: Ausiàs March, Hölderlin i Paul Verlaine" »

Guia de Verbs Catalans i Jacint Verdaguer

Llengua i literatura3,75 KB

Verbs irregulars i derivats en català

Verbs irregulars:

  • Anar: vés / ves-te’n, vagi / vagi-se’n, anem / anem-nos-en, aneu / aneu-vos-en, vagin / vagin-se’n.
  • Estar: estigues (tu), estigui (vostè), estiguem (nosaltres), estigueu (vosaltres), estiguin (vostès).

Verbs derivats:

  • Batre: (combatre, debatre...).
  • Rompre: (corrompre, interrompre...).
  • Cloure: (concloure, excloure, incloure).
  • Córrer: (concórrer, recórrer, transcórrer).
  • Fondre: (confondre, difondre, infondre).

Conjugació del verb Canviar

Indicatiu:

  • Present: canvio, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien.
  • Imperfet: canviava, canviaves, canviava, canviàvem, canviàveu, canviaven.
  • Passat simple: canvií, canviares, canvià, canviàrem, canviàreu, canviaren.
  • Futur: canviaré, canviaràs,
...
Continua llegint "Guia de Verbs Catalans i Jacint Verdaguer" »

Ortografia Catalana: Fonètica, Apòstrof, Dièresi i Diftongs

Llengua i literatura7,08 KB

Fonètica i Ortografia Catalana

Sons Fricatius i Africats

A continuació, es presenten alguns dels sons fricatius i africats del català i les seves representacions gràfiques més comunes:

Fricatives

  • Fricativa alveolar sorda [s]: representada per ss, ç, c (davant de e, i), sc (davant de e, i), x (a l'inici de paraula o entre vocal i consonant), s (davant de consonant sorda). Exemples: cassa, caça, cel, pesca, xocolata, esport.
  • Fricativa alveolar sonora [z]: representada per z, s (entre vocals o derivada de mots amb s sonora com fons, dins o trans, o davant de consonant sonora). Exemples: zero, casa, transmetre.
  • Fricativa palatal sonora [ʒ]: representada per j (davant de a, o, u), g (davant de e, i). Exemples: jove, ingent.
  • Fricativa palatal sorda
...
Continua llegint "Ortografia Catalana: Fonètica, Apòstrof, Dièresi i Diftongs" »

El cor quiet: anàlisi dels 83 poemes i els seus temes

Llengua i literatura3,35 KB

Introducció

El cor quiet consta de 83 poemes que estan distribuïts en cinc apartats: Nit, Arbres, Estampes, Adreces i Assenyament. A continuació s'expliquen i s'analitzen breument aquests blocs temàtics, mantenint tot el contingut original i millorant l'ortografia i la redacció per facilitar la lectura.

Secció: Nit

Nit són poemes nocturns i s'intenta reflexionar sobre els temes de la mort i de fixar-se en la realitat que es pot veure i tocar. Hi ha cinc elements dels quals ens hem de fixar:

  • El pou sintetitza el cel, la terra i l'infern.
  • Els tres elements clàssics: aigua, terra i aire.
  • L'aigua, com una mena d'allunyament del mal.
  • La pluja, que és una influència celestial.
  • La llum, que és la manera d'orientar-se; l'antorxa il·lumina la foscor.
...
Continua llegint "El cor quiet: anàlisi dels 83 poemes i els seus temes" »

Tirant lo Blanc: La Mort Tràgica de Tirant i Carmesina

Llengua i literatura3,18 KB

El Final Tràgic de Tirant lo Blanc i Carmesina

El Retorn a Constantinoble i l'Engany de Plaerdemavida

Tirant es dirigeix cap a Constantinoble i envia un ambaixador per anunciar la seva arribada. La Viuda Reposada, en saber que arriba, decideix suïcidar-se. A Constantinoble, la situació és crítica i Tirant encara no ha arribat. Per intentar alleugerir la pressió, Tirant negocia la rendició amb els turcs. Llavors, es dirigeix a Constantinoble per informar el Rei i per veure d’amagat la infanta Carmesina.

Poc s’esperava ell, i menys encara la Carmesina, del truc de Plaerdemavida, ja que va enganyar la Princesa i va fer entrar Tirant a la seva habitació. Tirant aconsegueix finalment fer l’amor amb la Princesa.

Victòria, Proclamació

...
Continua llegint "Tirant lo Blanc: La Mort Tràgica de Tirant i Carmesina" »

El Modernisme Català: Guia de Literatura i Autors Clau

Llengua i literatura3,21 KB

El Modernisme: Moviment Literari i Artístic

El Modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic complex, ple de matisos i contradiccions. Les seves dues tendències principals van ser:

  • Esteticisme: Basat en la doctrina que l'art existeix per al benefici de la seva exclusiva bellesa, la qual ha de ser elevada per sobre de la moral i dels temes socials.
  • Regeneracionisme: Pretenia reflexionar objectivament i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació, expressant un judici pessimista sobre la seva situació.

La poesia modernista

La poesia modernista representa una evolució respecte a la rigidesa dels poetes de la Renaixença. Es pretenia renovar la versificació i la temàtica, valorant una poesia sincera...

Continua llegint "El Modernisme Català: Guia de Literatura i Autors Clau" »