Conjugació del Verb Dormir (Indicatiu) en Català
Present
| jo | dormo (cent.), dorm (val., bal.) |
|---|---|
| tu | dorms |
| ell, ella, vostè | dorm |
| nosaltres | dormim |
| vosaltres, vós | dormiu |
| ells, elles, vostès | dormen |
Perfet
| jo | he dormit |
|---|---|
| tu | has dormit |
| ell, ella, vostè | ha dormit |
| nosaltres | hem dormit |
| vosaltres, vós | heu dormit |
| ells, elles, vostès | han dormit |
Imperfet
| jo | dormia |
|---|---|
| tu | dormies |
| ell, ella, vostè | dormia |
| nosaltres | dormíem |
| vosaltres, vós | dormíeu |
| ells, elles, vostès | dormien |
Plusquamperfet
| jo | havia dormit |
|---|---|
| tu | havies dormit |
| ell, ella, vostè | havia dormit |
| nosaltres | havíem dormit |
| vosaltres, vós | havíeu dormit |
| ells, elles, vostès | havien dormit |
Passat simple
| jo | dormí |
|---|---|
| tu | dormires |
| ell, ella, vostè | dormí |
| nosaltres | dormírem |
| vosaltres, vós | dormíreu |
| ells, elles, vostès | dormiren |
Passat perifràstic
| jo | vaig dormir |
|---|---|
| tu | vas (vares) dormir |
| ell, ella, vostè | va dormir |
| nosaltres | vam (vàrem) |
Guia de Repàs: Vocabulari, Literatura i Gramàtica Catalana
Vocabulari: Antònims i definicions
- Sòlid: resistent / tou
- Aprofitable: útil / inservible
- Claror: resplendor / foscós
- Eixut: sec / moll
- Rica: exuberant / pobre
Literatura: Autors destacats
Dante Alighieri
Autor de la Divina Comèdia; creador d'un nou estil (il dolce stil nuovo); ús de la llengua vulgar i no del llatí; la dona a qui escriu és angelical i inspiradora.
Bernat Metge
Introductor de l'humanisme a Catalunya; funcionari de la Cancelleria reial; la seva principal obra és Lo somni; ús del diàleg.
La Divina Comèdia: Conceptes
- Infern: lloc on van les ànimes dels condemnats.
- Paradís: lloc on van les ànimes dels justos.
- Purgatori: lloc on van les ànimes dels que s'han de purificar abans del judici final.
Tipus de sinònims
- a) Sinònims totals:
Noel et busca
Aquesta història tracta sobre un noi anomenat Enric què és trobat a un cotxe ple de Cocaïna.Aquest es desperta a l'hospital Clínic de Barcelona i no recorda res. L'única
Aquests fugen a un xalet d'una amiga de l'Unai, on l'Enric comença a recordar algunes coses i paraules soltes com per exemple: Julio, o que en Noel no és una persona violenta sinó un policia bo, que ha estat a la presó. També agafa l'ordinador de l'Unai i llegeix una part del seu diari però es queda a mitges.L'Unai s'envà dos dies del chalet per temes de la universitat. Una noia, la Laura, amiga d'una amiga de l'Unai va a visitar a l'Enric i després de tindre relacions amb aquest, li desmonta la vida a l'Unai, es a dir ella diu que mai l'ha vist agafar un llibre...
Anàlisi de l'obra: La psicopatologia burgesa i el matrimoni
Precedents i temàtica
L'obra s'estructura en dos moments clau: el primer, on esdevé la vetllada, i el segon, l'escena d'alcoba, on una parella es retreu la seva infelicitat mútua i les infidelitats. El tema central és el pessimisme davant les possibilitats de ser feliç; els personatges no se senten satisfets. Segons Cugat, la felicitat es desitja, però mai s'assoleix, essent el matrimoni la cristal·lització de la infelicitat.
Forma i contingut
El llibre segueix el model de la pièce bien faite. L'obra funciona amb una estructura de tres: 3 parelles, 3 models de burgesia, 3 estructures familiars, 3 actes i 3 espais.
Les parelles
- Cugat i Mercè: Cugat és l'intel·lectual que manifesta una major infelicitat. Mercè, rica i ressentida contra
Preguntes i respostes: Capítols I-II — violí, Regina i Daniel
Capítol I
7. A quin país va fer un concert el trio del narrador? A Polònia, a la ciutat de Cracòvia.
8. Qui és la Regina? És una violinista polonesa que té un violí desconegut.
9. Què crida l'atenció del narrador quan escolta el violí de la Regina? El seu so vellutat i ple.
10. La Regina li explica que no es voldria desprendre del violí per res del món. Per què? És tot el que li queda de la seva família.
11. El narrador acompanya la Regina a casa seva i entre ells s'inicia una bona amistat. Ella li parla de la seva vida i del seu fill. On viu el seu fill? Què hi fa, allà? El seu fill viu a Israel, és tallista de diamants.
12. La Regina dóna a la Gerda unes fotocòpies perquè les lliuri al narrador. Què expliquen aquestes notes?
...La Novel·la Realista: Característiques i Context Històric
La Novel·la Realista
Definició i Context
El realisme no s'oposa a la fantasia ni és el contrari d'inversemblant, sinó que s'oposa a l'idealisme, ja que l'idealisme mostra una imatge falsa de la realitat.
El triomf de la novel·la va associat al desenvolupament de la revolució burgesa. El realisme respon a les necessitats d'aquesta classe emergent, ja dominant (la burgesia), de conèixer el món que l'envolta. Es concep la literatura com una eina per facilitar al lector una mirada més precisa sobre la pròpia vida i la societat.
El Mercat Editorial i la Professionalització de l'Autor
Des de finals del segle XVIII es fa patent el canvi de la novel·la i s'incorpora a una economia de mercat. Sorgeix l'editor modern com a empresari que inverteix...
Evolució de la Literatura Catalana: Segle XIX i XX
Primera Part: La Renaixença
1. La Renaixença és un moviment cultural i polític que es produeix al llarg del segle XIX a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i que pretén evitar la desaparició dels trets culturals i d’identitat pròpia.
- Àngel Guimerà: (Terra baixa)
- Bonaventura Carles Aribau: (Oda a la pàtria)
Anàlisi de l'obra Terra baixa
2. Terra baixa és la història d'en Manelic, un home senzill i primitiu, que és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en...
El Noucentisme: Origen, Ideari i Evolució a Catalunya
1. El Noucentisme
El concepte:
Noucentisme, paraula que va popularitzar l’intel·lectual Eugeni d’Ors des dels articles que va publicar a “La Veu de Catalunya”. En català, però, Noucentisme és un mot ambivalent: tant es pot referir a la centúria del segle XX com a l’adjectiu nou contraposat a vell.
El Noucentisme és el moviment politicocultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.
L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme per tres fets importants:
- És l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions.
- Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari
Audiències i Públics a l'Era Digital: Conceptes i Tipus de Cultura
3 Conceptes Clau d'Audiència
1. Ciutadania
Són els membres de l'Estat amb uns drets i uns deures de caràcter civil i polític. S'equipara amb l'opinió pública, entesa des de la Il·lustració com la voluntat popular. Al segle XIX, l'opinió pública es defineix per la quantificació d'aquesta voluntat: opinió pública empírica.
Quantificar l'actitud de la ciutadania sobre una persona, institució o temes polítics/socials s'anomena: estudis d'opinió.
2. Públic
Grup de persones que assisteix i/o consumeix un espectacle en directe o de forma vicària mitjançant les TIC. Es constitueix amb els criteris de les institucions que el defineixen i com una suma de públics objectius. Es pot vendre a una institució per a la difusió dels seus missatges:...
Anàlisi Sintàctica i Comprensió: El Dr. Valcàrcel
Anàlisi sintàctica d'exemples literaris
- El Dr. Valcàrcel entrà sense treure’s el barret. — Complement circumstancial (o adjunt)
- A penes els alçava en passar per entre els alumnes. — Complement o objecte directe
- Com si els costés tancar-se a l’aula amb l’honorable bruixot que ompliria la pissarra amb els signes cabalístics de la ciència. — Construcció o clàusula d’infinitiu de subjecte
- La Maria respirà tranquil·litzada. — Complement predicatiu
- La pregunta, però, havia de ser contestada. I aquest cop, tampoc no podia dubtar-ne: li anava dirigida. — Complement o objecte indirecte
- L’art ha excel·lit en la tasca de conservar i de recrear moments crucials de la memòria col·lectiva. — Complement de règim o preposicional
- Som