Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Àngel Guimerà (1845-1924)

El 1870, Guimerà publica la seva primera poesia, "El rei i el conseller", a la revista La Gramalla, en plena Renaixença. El 1871 és un dels fundadors de la revista La Renaixença, que, quan passa a ser diari, dirigeix durant 30 anys. Abans de dedicar-se al teatre, va participar en els Jocs Florals, obtenint un accèssit el 1875, i el 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.

La major part de les seves obres són recollides en dos volums: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920). Els temes principals són: història, religió, costums, experiències personals i política.

Etapes teatrals

• 1879-1890 (Etapa romàntica): Ús de versos decasíl·labs i molts personatges, influenciat per Shakespeare. Destaca Mar i

Figures retòriques principals

• Metàfora: comparació de la qual s'elimina una part. (corrandes d'exili)
• Comparació: presentació d'un fet real identificat amb un altre. (Josep Carner, el sonet)
• Metonímia: agafar una part pel tot.
• Personificació: atribuir qualitats humanes a objectes o animals. (Salvat-Papasseit)
• Al·literació: repetició d'un o més sons en un o dos versos (l'al·literació de la “s” crea silenci).
• Paronomàsia: utilitzar una o dues paraules que es diferencien per poques lletres.
• Anàfora: consisteix en repetir una o més paraules a l'inici del vers.
• Hipèrbaton: desordenar les parts d'una frase.
• Hipèrbole: exageració.
• Asíndeton: eliminació de la conjunció «i» entre oracions.
• Polisíndeton: s'afegeixen més conjuncions

Activitats per Fer Abans de la Lectura

Pregunta: Llegiu només el primer paràgraf de cada capítol i digueu-me, a priori, qui és l’Uli?

Resposta: És el seu psicòleg.

Activitats per Fer Durant la Lectura

1. L'Experiència del Canvi d'Escola

Pregunta: En els dos primers capítols de la novel·la, el protagonista ha d'enfrontar-se a una situació repetida: arriba a una nova escola. Si heu viscut una experiència semblant, expliqueu-la. Si no és així, expliqueu el primer dia a l'Institut o algun canvi d'escola.

Resposta: Quan vaig venir de Madrid a Catalunya, crec que és el canvi d'escola més important que he fet. Vaig anar a viure a un poble del Maresme que es diu Premià de Mar, i vaig començar les classes allà a cinquè.

Al principi em...

Conjugació dels Verbs Catalans: Cabre i Caure

A continuació es presenta la conjugació completa dels verbs 'cabre' i 'caure' en diversos modes i temps verbals, amb correccions ortogràfiques i de format per a una millor lectura i optimització SEO.

Verb: CABRE

Indicatiu

• Present: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben
• Pretèrit Imperfet: cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien
• Pretèrit Perfet Simple: cabí, caberes, cabé, cabérem, cabéreu, caberen
• Pretèrit Perfet Perifrastic: vaig cabre, vas cabre, va cabre, vam cabre, vau cabre, van cabre
• Futur Simple: cabré, cabràs, cabrà, cabrem, cabreu, cabran
• Pretèrit Indefinit: he cabut, has cabut, ha cabut, hem cabut, heu cabut, han cabut
• Pretèrit Plusquamperfet: havia cabut, havies cabut, havia

Tirant lo Blanc: Personatges principals

Tirant: Jove d'origen bretó que és instruït en l'art de la cavalleria a Anglaterra. Després de realitzar grans gestes a Anglaterra, viatja a Sicília i Rodes on destaca com a estrateg militar. Es rep aleshores la notícia que els turcs estan a punt d'entrar a l'imperi grec i que amenacen la capital, Constantinoble. Tirant i els seus amics acudeixen a ajudar a l'emperador grec. Allà s'enamora de la princesa Carmesina, que és l'hereva de l'imperi. Psicològicament, Tirant és molt ardit i valent en el camp de batalla, però en el terreny amorós es mostra tímid i no sap com actuar respecte de la noia. No és l'heroi típic dels llibres de cavalleries perquè es mostren els seus defectes.

Noucentisme

Noucentisme: és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya, amb suport de les institucions. Que defensa?

• La Catalunya urbana per sobre de la rural.
• La raó i l'ordre (i no el caos).
• El seny (no la rauxa).
• L'esforç (no la inspiració).

Poesia noucentista

Poesia noucentista: Els poetes pensen que el poema ha de ser una obra d'art per si mateix, una obra ben treballada i cuidada. Fan servir paraules riques en significats i els temes han de transmetre models d'actituds civilitzades.

Josep Carner

Josep Carner: home de lletres de gran formació, va participar plenament en el projecte cultural liderat per Prat de la Riba com a redactor i director de revistes, editor, traductor i, sobretot, com a poeta. La seva primera...

Anàlisi de 'Tot l'Enyor Demà' de Salvat-Papasseit

Introducció al Poema i l'Autor

«Tot l'enyor demà» és un poema de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924). Està inclòs dins L'Irradiador del port i les gavines, publicat l'any 1921. Així, en el mateix títol del llibre, en parlar d'un focus que il·lumina el cor, ja apareix la inquietud del propi autor per incorporar avenços tècnics a l'art. Com a conseqüència, a banda de ser un llibre líric, també conté mostres de futurisme. En ell també comença a treballar la mitificació de la realitat amb poemes de la vida quotidiana, com aquest.

L'escriptor, conegut sobretot com a poeta, de formació autodidacta i extracció proletària, és un dels representants més significatius de...

Josep Carner: Vida i obra del Príncep dels Poetes

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 1884. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Fou un home d'una gran cultura i polifacètic: va treballar com a lingüista a l'Institut d'Estudis Catalans i també va ser cònsol a Costa Rica. Fou un dels nombrosos escriptors exiliats arran de la Guerra Civil; va viure a Mèxic i a Brussel·les, on va morir el 1970.

Obres destacades de Josep Carner

Entre les seves obres destaquen:

• Els fruits saborosos (1906)
• La paraula en el vent (1914)
• Auques i ventalls (1914)
• El cor quiet (1925)
• Nabí (1941)
• El tomb de l'any (1966)

També va escriure articles i obres breus en prosa com L'idil·li dels nyanyos (1903) o La malvestat d'Oriana (1910). Va escriure poemes...

Mètrica i Recursos Poètics

Elements de Mètrica Catalana

• Rima: assonant o consonant.
• Versos: Masculins (acabats en paraula aguda) / Femenins (acabats en paraula plana o esdrúixola).
• Art Major: versos de 9 o més síl·labes.
• Art Menor: versos de 8 o menys síl·labes.

Llicències Mètriques

• Elisió: Fusió de vocals pel mateix so (Exemple: una + altra = un'altra).
• Sinalefa: Enllaç de vocals entre mots (Exemple: i + algú = i algú).

Figures Retòriques i Estilístiques

Recursos Fònics

• Aliteració: Repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: Dos mots que es pronuncien de manera semblant.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals.

Recursos Morfosintàctics

• Anàfora: Repetició de paraules al principi de vers o frase.
• Asíndeton: Omissió de conjuncions.
• Polisíndeton:

Característiques i Valoració del Teatre d'Àngel Guimerà

S’ha tendit a interpretar, en excés, l’obra de Guimerà en funció de la biografia de l’autor. Algunes de les característiques del seu teatre que expliquen per què ha esdevingut un clàssic representat amb èxit encara avui dia podrien ser les següents:

• Personatges: Marginats, apassionats, contradictoris, en lluita amb ells mateixos i amb la societat que els rebutja, a cavall entre dues cultures.
• Relacions: Amoroses intenses, complexes i passionals, sovint vistes com a conflictes de poder.
• Ambientacions: Demostren un bon coneixement de la realitat, tant geogràfica com lingüística.
• Llenguatge: Ús d’un llenguatge expressiu que, tot i voler reflectir la realitat, va directe