Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Conceptes Literaris i Narratius

Gèneres Breus

• Faula: Narració en vers o prosa protagonitzada per animals amb una moralitat.
• Màxima: Sentència que conté una moralitat, un precepte pràctic o regles de conducta.

Estils Narratius

• Estil Directe: Reproducció literal de les paraules dels personatges.
• Estil Indirecte: Consisteix a explicar, per boca del narrador, el que diuen els personatges.

Rondalles

Narracions populars transmeses oralment de pares a fills des de temps immemorials.

Fonètica i Ortografia

La Síl·laba i la Partició de Mots

Síl·laba: Cadascun dels cops de veu que fem quan pronunciem una paraula.

Partició de mots: Es parteixen els grups consonàntics següents: rr, ss, sc, ix, l·l, mnm, nn, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx, tz.

Diftongs

Figures retòriques, llengües i literatura

Figures retòriques

• Anàfora: Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de determinats versos o estrofes. Exemple: Un paràgraf comença per la mateixa frase i aquesta es repeteix en un altre paràgraf.
• Repetició de significats: Amb paraules diferents. Exemple: Discretament = Discreta.
• Paradoxa: Combinació de dues idees contradictòries, però que en el fons és veritat. Exemple: Dolor fecund.
• Al·literació: Repetició d'un mateix so o bé de sons molt semblants.
• Hipèrbole: Exageració.
• Homofonia: Identitat fònica entre dues paraules diferents.
• Elisions: S'ajunten dues vocals. Exemple: Llimera i.
• Diminutiu: Quelcom petit. Exemple: Llibre -> Llibret (et, eta, o, ona, ol, ola, i, ina,

Romanticisme:El romanticisme donava importància a l´individu,exalçava els sentments,reinvindicava la llibertat i la personalitat històrica de cada poble.
La renaixença:la Poesia s´anomena renaixença perquè es produeix después del període de decadencia de la nostra literatura.La renaixença fou un movment cultural de redreçament i recobrament de la llengua,la història i la literatura catalana.
Els jocs florals Els jocs florals eren una mena de concurs poètic originari de l´Edat Mitjana.Els temes que s´h tractaven eren la pàtria,la fe i l´amor.
Jacint Verdaguer Va ser sacerdot i,durant dos anys,vatjà com a capellà de vaixell per l´Atlàntic,cosa que va provoar l´enfonsament amb la jerarqua eclesiàstica.
-poeía èpica:-L´Atlàntida,...

Modalitats primàries de l'oració

Són la manera de dir una frase:

• Enunciativa: dir.
• Interrogativa: preguntar.
• Exhortativa: ordenar.

Modalitats secundàries de l'oració

Són la manera d'expressar una frase:

• Exclamativa: exclamar.
• Dubitativa: dubtar.
• Desiderativa: desitjar.

Mots de dos valors

Són: ningú, res, cap, gaire, mai i enlloc. No tenen per què ser negatives.

Oracions interrogatives

• Totals: La resposta és sí o no.
• Parcials: La resposta és una persona, objecte, lloc, etc.

Mots interrogatius

N'hi ha de tres tipus:

• Determinants interrogatius: quin/a, quants/es.
• Pronoms interrogatius: qui, què.
• Adverbis interrogatius: on, quan, com, quant.

Interrogatives directes o indirectes

• Directes: Acaben amb signe d'interrogació (?).
• Indirectes: No porten signe

Anàlisi de Textos Narratius i Conceptes Lingüístics

Pista de Bitlles

Qui?

La història s'explica des de fora, en tercera persona. El narrador domina l'espai i el pensament dels personatges.

Què?

Es tracta d'una història on dos soldats estan en una trinxera durant molts mesos. Mataven amb un fusell el cap dels altres. Un dia, tots dos van tenir un malson, on mataven moltes persones i els caps rodolaven com una pista de bitlles. Al dia següent es desvetllen i es posen a parlar, dient que el que fan està malament. En acabar, agafen un altre cop el fusell i continuen matant.

Quim Monzó

Qui?

La història s'explica des de dins perquè hi ha un personatge que també fa la narració. És un punt de vista adaptat a l'edat del nen:

• Espai: Només explica

Modernisme: Renovació Cultural a Catalunya

El Modernisme és un moviment de renovació aparegut a Europa a finals del segle XIX. Va representar una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Els modernistes plantejaven que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la seva missió era la recerca de l'art total. El cas més emblemàtic és el de Santiago Rusiñol, que es va convertir en un símbol del poder econòmic i de la burgesia catalana.

Etapes del Modernisme Català

Es diferencien dues etapes principals:

• Primera etapa (1890-1900): Gira al voltant de la revista L'Avenç. En aquest moment es perfilen les actituds modernistes més importants: l'ideal regeneracionista, de transformació de la societat, i el

L'Avantguardisme: Revolució i modernitat a Catalunya

L'Avantguardisme va ser un moviment cultural revolucionari que es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti i va finalitzar el 1940 amb la invasió nazi. A Catalunya, el moviment es va desenvolupar principalment entre 1916 i 1936, en un context de crisi provocat per la dictadura de Primo de Rivera, el Crac del 1929 i l'enfonsament de la cultura burgesa noucentista.

Mentre el Noucentisme defensava la raó, l'ordre i la bellesa formal, l'Avantguardisme va propagar un vitalisme basat en la irracionalitat, el somni, la transgressió i l'admiració per la societat industrial: màquines, velocitat i perill. Els quatre moviments principals van ser:

• Futurisme:

Conjugació del verb cantar

Imperatiu, Gerundi i Participi

• Imperatiu: canta, canti, cantem, canteu, cantin
• Gerundi: plovent, ballant, apareixent, coneixent
• Participi: conegut, vist, endavant

Subjuntiu

Explicació dels modes verbals

Indicatiu

• Present: Indica

Respostes a preguntes objectives

1. Els estàndards de bellesa... Resposta correcta: Canvien en funció...

2. Els estàndards de bellesa... Resposta correcta: Ambdues respostes...

3. Sí

4. Passem a parlar del «cànon de bellesa» a «pressió o violència estètica»?

Quan el cànon de bellesa deixa de ser una preferència cultural i es converteix en una exigència que causa sofriment, discriminació o obliga les persones a modificar el seu cos per encaixar-hi, parlem de violència estètica.

Orgull i prejudici

Encara que totes les versions parteixen del mateix llibre, les estètiques canvien perquè cada adaptació reflecteix els valors, sensibilitats i estètica del moment en què va ser produïda. Les decisions sobre vestuari, maquillatge i actituds...

Resum de La casa de Mango Street de Sandra Cisneros

La casa de Mango Street, de Sandra Cisneros, és una història explicada a través de petits fragments, gairebé com records o pensaments solts, que en conjunt formen el retrat d’una nena que creix en un barri llatí de Chicago. La protagonista, Esperanza Cordero, ens parla de la seva família, els seus veïns i els seus somnis amb una veu senzilla però plena d’emocions.

El simbolisme de la llar i els somnis

Des del principi, l’Esperanza deixa clar que no està satisfeta amb la casa on viu. No és la casa bonica i espaiosa amb la qual somiava, sinó un habitatge petit en un barri humil. Tanmateix, el més important no és només la casa, sinó tot el que representa: el desig de tenir un