Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

La instància o sol·licitud: definició i estructura

La instància o sol·licitud és una petició o reclamació adreçada a superiors o organismes públics o privats. Es pot redactar en primera i tercera persona del singular i consta bàsicament de:

• Encapçalament: inclou les dades personals del sol·licitant: nom i cognoms, data de naixement, adreça completa, telèfon...
• Exposició: s'hi fan constar les raons que motiven l'exposició. Comença amb la paraula Exposo, escrita amb majúscula, seguida de dos punts (:). Quan hi ha diferents arguments, cadascun va en un paràgraf diferent, precedit de la conjunció Que, escrita amb majúscula inicial.
• Sol·licitud: s'inicia amb el verb Demano o Sol·licito, escrit amb majúscula i seguit també de

Teatre i Narrativa de la Postguerra

Narrativa de Postguerra

Novel·la Psicològica

• Centrada en ambients burgesos.
• Analitza les interioritats dels personatges.
• Monòleg interior: Expressar de forma directa el que s’agita en el subconscient dels personatges.

Autors Destacats

Carles Soldevila

• Fanny: Novel·la psicològica escrita en forma de monòleg interior.
• Història d’una noia burgesa que, a causa de la ruïna familiar, es veu obligada a guanyar-se la vida en el món de l’espectacle.

Miquel Llor

• Laura a la ciutat dels sants: Retrat psicològic de la protagonista amb una visió crítica de la societat assenyada i hipòcrita.

Llorenç Villalonga

• Mort de dama.

Josep M. De Sagarra

• Vida privada.

Josep Pla

Figura Clau de la Prosa Catalana Moderna

• És una de

Punt de Vista i Focalització

Focalització Narrativa

• Focalització Zero (Narrador Omniscient): El narrador transmet més informació de la que saben els personatges.
• Focalització Interna: La informació es limita al coneixement d'un o més personatges.
  • Fixa: Sempre es basa en el punt de vista d'un únic personatge.
  • Variable: El punt de vista canvia entre diferents personatges al llarg del text.
  • Múltiple: El mateix esdeveniment és transmès diverses vegades per diferents personatges.
• Focalització Externa: El narrador transmet menys informació de la que saben els personatges.

Estil

Modes d'Estil

• Estil Directe: Els personatges parlen sense comentaris ni acotacions. És l'estil propi del diàleg (sovint marcat amb guionets), un discurs real entre dues

Característiques de la Llengua Literària

• Subjectivitat: L'autor té una visió subjectiva de la realitat, tot i que a vegades també utilitza textos objectius.
• Connotacions: Les paraules emprades poden tenir diferents significats (polisèmia).
• Recursos estilístics: Utilitza figures retòriques, mètrica, vers i rima.
• Intenció estètica: Amb molta influència de la funció poètica, vol aconseguir la bellesa a través del llenguatge.

Tòpics Literaris

• UBI SUNT: (On són?) L'autor demana per persones, fets o sensacions que ha viscut en el passat i que vol al present.
• CAPTATIO BENEVOLENTIAE: Vol cridar l'atenció del lector i recorre a la falsa modèstia.
• LOCUS AMOENUS: És la reproducció d'un espai adient per a l'ésser humà, on aquest pot ser

Què és la poesia?

La poesia és una composició literària estructurada en versos. Tanmateix, hi ha poemes que no en tenen, com ara:

• Prosa poètica
• Cal·ligrama
• Prosa visual
• Poema objecte

La poesia visual

Quan parlem de poesia visual, ens referim a les composicions plàstiques on el més important no és el vers, sinó la imatge visual formada per les paraules o per objectes que tenen una càrrega poètica. Podem distingir-ne diverses formes:

1. Cal·ligrama: es caracteritza per imitar, en la disposició tipogràfica, formes al·ludides en els versos.
2. Poema visual: utilitza elements extrets del dibuix, repertoris tipogràfics o la fotografia per convertir-los en un poema.
3. Poema objecte: el poeta pot convertir un objecte quotidià (una clau, un telèfon.

La prosa de Ramon Llull

Ramon Llull és el primer escriptor de la literatura catalana que va superar la diglòssia català/llatí. Per tant, podem dir que Llull estableix el català literari i arriba a escriure aproximadament 250 llibres.

De trobador a missioner

Ramon Llull va néixer a Mallorca l'any 1232. Era fill d'una família noble que vivia a l'illa després que Jaume I la conquerís. Llull va ser educat cortesament i, als 25 anys, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills (Magdalena i Domènec). Durant aquest temps, Llull va treballar amb la poesia trobadoresca fins que, als 30 anys, mentre escrivia una poesia amorosa per a una dona, va tenir cinc aparicions de Jesús Crucificat.

A partir d'aquí, va decidir canviar la seva vida:...

Argument

Situats en un immoble on va viure l’autora —al cor del barri Gòtic barceloní—, els personatges d’aquesta novel·la protagonitzen múltiples trames en paral·lel. La inesperada mort de la xicota del seu germà —la tercera consecutiva d’una noia de quinze anys del barri— anima el Víctor a investigar-ne la causa.

Amb la complicitat de l'Angelina, l’àvia de la seva estimada Marta, de seguida dirigeix totes les sospites cap a l'Elvira, una veïna de la mateixa casa del carrer de la Fruita que amaga una història de bruixeria i de venjança juntament amb la seva cosina Joana. D’altra banda, les restes de flors d’acònit, trobades en cadascuna de les víctimes, també fan seguir la pista de l’autoria dels assassinats...

Els articles en anglès: a, an i the

Articles indefinits: a/an

• Fem servir els articles indefinits a/an amb noms comptables en singular.
• Usem a/an quan parlem de coses en general.

L'article definit: the

• Utilitzem l’article definit the per parlar sobre coses específiques. Queda clar a quina cosa o persona ens referim, potser perquè l’hem mencionat abans.
• Pot ser que quedi clar per context a quina persona o cosa ens referim.
• Usem the amb noms comptables i incomptables, si queda clar a quina cosa ens referim.
• També usem the quan la cosa de la qual parlem és única.

L'article zero

• No fem servir l’article amb els noms dels carrers, localitats i la majoria dels països.
• Tampoc utilitzem l’article amb noms incomptables o plurals quan parlem en general.

Miquel Costa i Llobera i l'Escola Mallorquina

"El pi de Formentor" va ser escrit per Miquel Costa i Llobera, un dels màxims representants de l'Escola Mallorquina. Aquest moviment, vinculat al Modernisme, agrupava poetes illencs que es caracteritzaven per una poesia arrelada als clàssics grecs i llatins. Fou una època de poetes que van conservar l'idioma i la tradició, aportant característiques mallorquines a la literatura catalana.

Miquel Costa i Llobera és una figura clau d'aquest grup. Es va iniciar com a poeta influenciat pel romanticisme, fet que es deixa entreveure en el seu primer recull, Poesies. Aquests primers poemes presenten un to contingut i serè, dominat pel segell de la perfecció formal i modulat per la serenitat clàssica....

Guia de Correcció i Estructura Textual

Text instructiu: Explica de manera clara, breu i ordenada la forma de realitzar una acció. Exemples: receptes de cuina, fullets explicatius.

Característiques del Text Instructiu

• Claredat: La sintaxi ha de ser simple, amb oracions coordinades, simples i curtes.
• Precisió: El lèxic ha de ser concret i precís.
• Organització: És molt important l'ordre en què es proposen les instruccions (a vegades es marca l'ordre mitjançant connectors com: primerament, finalment).

Característiques Lingüístiques (Text Instructiu)

Predomina la funció conativa (apel·lativa):

• Verbs en segona persona.
• Temps: imperatiu i present de subjuntiu.
• Perífrasis d'obligació: caldre + infinitiu.

Elements Publicitaris

La Imatge Publicitària

1....