Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Unitat 4: Literatura Medieval i Gramàtica

El context del feudalisme

En el feudalisme, els vassalls juraven fidelitat al senyor feudal i es comprometien a ajudar-los en la pau i la guerra.

Gèneres literaris medievals

• Les cançons dels trobadors i joglars
• Les cançons de gesta: poemes èpics sobre cavallers que havien estat en guerra.
• Novel·les artúriques: vida dels cavallers i aventures fantàstiques.
• Novel·les cavalleresques: narracions de la realitat de l'època, amb amors i aventures reals.

Orígens i autors clau

Origen: Ramon Llull, autor del Llibre de l'ordre de cavalleria (1276).

La novel·la artúrica narra la vida, les aventures i els amors d'uns cavallers idealitzats.

Chrétien de Troyes

• Novel·les d'aventures: el cavaller supera proves per

La síl·laba

És un so o grup de sons que s’emeten en un sol cop de veu.

• SANG (1 síl·laba)
• CAR-TE-RA (3 síl·labes)

El nucli sil·làbic és sempre una vocal (al seu voltant hi ha les consonants).

• Mots monosíl·labs: 1 síl·laba (pa, te, om).
• Mots polisíl·labs: +1 síl·laba (ca-sa, do-na).

Tots els polisíl·labs es componen d'una síl·laba tònica i diverses síl·labes àtones.

Dígrafs

Els dígrafs són grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una paraula en síl·labes, hem de tenir en compte que alguns dígrafs se separen i d'altres no.

Dígrafs que no se separen

• ny: pi-nya
• ll: pa-lla
• gu: gui-ó
• qu: a-quí
• ig: ma-reig

Dígrafs que se separen

• Grups que se separen: l·l (no-vel-la), ix (cai-xa), rr (car-ro), ss (pas-sa)

L'Apostrofació

L'article "el"

L'article el s'apostrofa quan:

• Davant de paraules que comencen per vocal o h.
• Davant de les xifres que es llegeixen començant per vocal.
• Davant de les sigles amb vocal inicial, ja sigui escrita o pronunciada.

Quan NO s'apostrofa l'article "el"

• Davant de paraules que comencen per una i consonàntica (ex: el iogurt).
• Davant de les paraules procedents d'altres llengües que comencen per h aspirada (ex: el handbol).

L'article "la"

L'article la SÍ que s'apostrofa quan:

• Davant de paraules que comencen per vocal o h.
• Davant de paraules femenines que comencen per i, u, hi, hu tòniques (ex: l'illa, l'única).
• Davant de sigles amb vocal inicial, ja sigui escrita o pronunciada.

Els Diftongs i Hiats

Tipus de Diftongs

• Creixents: ua, üe,

Llengües d'Espanya: Oficialitat i Societat

La llengua oficial comuna a tota Espanya és el castellà. Són també cooficials a les comunitats autònomes respectives:

• El català, a Catalunya i les Illes Balears. A Catalunya, a més, hi és cooficial l'aranès.
• El valencià, que pertany a l'àmbit lingüístic del català, a la Comunitat Valenciana.
• El gallec, a Galícia.

Dialectes Històrics i Patrimoni Cultural

A més d'aquestes llengües, a Espanya es parlen alguns dialectes històrics del llatí. Són varietats locals molt fragmentades que constitueixen un patrimoni cultural que cal conservar, com ara:

• Les parles aragoneses (al nord d'Aragó, al peu dels Pirineus).
• El bable (en algunes zones rurals d'Astúries).

Origen i Classificació de les Llengües

• Les

Renaixement

Segle XVI

Desenvolupat a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. Va suposar una revolució en les arts plàstiques.

Romanticisme

Finals del s. XVIII - principis del s. XIX

• Imaginació, fantasia i utopia per sobre de la raó.
• Sentiment de nacionalisme i llibertat del seu poble.
• Nostàlgia i dramatisme.

Romanticisme Conservador

Finals del s. XVIII - principis del s. XIX

• Abandona l'extremisme del romanticisme.
• Amor per l’Edat Mitjana.
• Valor important a la religió (catolicisme).
• Particularisme i moviment internacional.
• Historicisme: donar un valor i situar la creativitat en els fets del passat.

Renaixença

Segle XIX (1833-1892)

• Lligat al romanticisme conservador.
• Moviment català vinculat al retorn i la recuperació del català com a llengua de cultura.

Conceptes Clau de l'Adequació i Estructura Textual

• Adequació: Consisteix a saber escollir la solució lingüística més apropiada per a cada situació comunicativa.
• Cohesió: Fa referència al fet que les parts d’un text han d’estar ben travades.
• Coherència: Relacionada amb la tria i organització de les idees.
• Correcció: El lèxic i el vocabulari han de ser precisos i correctes.
• Presentació: Un text ha d’estar formalment ben presentat segons les convencions comunicatives.

Fenòmens Fònics i Gràfics

• Diftong: Dues vocals (i, u) es pronuncien en un sol cop de veu.
• Triftong: Tres vocals en una mateixa síl·laba.
• Sinalefa: Dues vocals en contacte de mots diferents es pronuncien en una sola síl·laba (ex: *que hi ha*).
• L’elisió: Dues paraules

Resum de la Trama: Una Història de Ciència, Secrets i Conflictes

Capítol 1: La Vida Sense Ell i la Confessió

El capítol s'inicia amb elements enigmàtics: la vida sense ell, 248 rellotges i una confessió d'assassinat.

Presentació de Mateu Albatras

• Edat i Professió: 30 anys, químic.
• Càrrec: Director d'investigacions dels productes Farma Garbí (la segona empresa més important del món).
• Formació: Llicenciat per València i doctorat per Massachusetts.
• Família: Casat amb Agnès, tenen un fill, Carles (2 anys).

Altres personatges esmentats són Carmina (secretària), Circe (veïna de dalt que fa de cangur) i el Restaurant Arbre Dolç. Es fa referència a la vella màquina de cosir Singer i la neteja de la casa de la mare.

Capítol 2: Viatge

La mare d'en Quimet

Compleix una funció repressora com a extensió d'una societat patriarcal basada en el paper subsidiari de la dona com a òrgan reproductor i patrimonial d'una societat jerarquitzada, segons la classe social; menestral, però amb desig d'aburgesament, i religiosa.

Griselda

La dona d'en Mateu representa un model d'alliberament femení sense vincles emocionals amb un determinat concepte d'amor. D'alguna manera, adquireix els patrons masculins que representa en Quimet per a la Natàlia.

Julieta

Personatge que actua com a contrafort de la protagonista. Més vinculada cromàticament als ocells cantadors, és la companya en la iniciació del ball, i apareix en moments puntuals per fer costat a la protagonista.

Senyora Enriqueta

Actua...

1a Conjugació (-ar): Verb "Sopar"

Indicatiu

• Present: jo sopo
• Pretèrit perfet: jo he sopat
• Pretèrit imperfet: jo sopava
• Pretèrit plusquamperfet: jo havia sopat
• Pretèrit perfet simple (o perifràstic): jo vaig sopar
• Futur simple: jo soparé
• Futur perfet: jo hauré sopat
• Condicional simple: jo soparia
• Condicional perfet: jo hauria sopat

Subjuntiu

• Present: jo sopi, tu sopis, ell/ella sopi, nosaltres sopem, vosaltres sopeu, ells/elles sopin
• Pretèrit perfet: jo hagi sopat
• Pretèrit imperfet: jo sopés, tu sopessis, ell/ella sopés, nosaltres sopéssim, vosaltres sopéssiu, ells/elles sopessin
• Pretèrit plusquamperfet: jo hagués sopat

Imperatiu

• Tu: sopa
• Vostè: sopi
• Nosaltres: sopem
• Vosaltres: sopeu
• Vostès: sopin

Formes no Personals

• Infinitiu: sopar, haver sopat
• Gerundi: