Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Noucentisme: Definició i Context Històric

El Noucentisme és un moviment cultural i polític que va impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Contraris als postulats modernistes, els artistes i pensadors noucentistes defensaven un retorn a la mesura, l'ordre i les normes clàssiques. El període abasta des del 1906 fins al 1923.

Ideologia i Principis Fonamentals

El Noucentisme es va articular al voltant de diversos pilars ideològics:

• L’acció dels dirigents polítics, basada en l’impuls de la cultura, per construir una Catalunya ideal.
• El compromís i la col·laboració dels intel·lectuals en el programa polític i cultural.
• La primacia de la Catalunya urbana per sobre de la rural. La ciutat, àmbit de la

CAFÈ DE LA MARINA: Resum de l'Obra

ESCENA XV: Conversa entre Caterina i Claudi

Caterina va a tancar la porta del carrer i es topa amb Claudi, que entra. Ambdós mantenen una conversa:

• Claudi comenta que Rufina ja ha xerrat a tothom que es casarà amb el banyulenc.
• La parella discuteix si Caterina realment vol casar-se. Ella li diu que és l’únic camí que té, i Claudi li respon que hauria de decidir-ho ella.
• També parlen de si Claudi anirà als EUA. El noi dona a entendre que ja no està tan segur de fer el trajecte.

Al final, Claudi se’n va i, tot seguit, Caterina es tapa la cara amb el davantal i es posa a plorar.

ACTE I

Rafel, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno estan jugant a cartes en una taula, mentre que Rufí està sol en una altra....

1. Diàleg

Allò que diuen dos o més personatges.

1.1. Estil directe

Quan els personatges parlen per ells mateixos en primera persona. Es presenta amb guions.

1.2. Estil indirecte

Quan el narrador explica les paraules dels personatges en tercera persona.

2. Monòleg

Un sol personatge que diu en veu alta allò que pensa o que li passa.

3. Sinònims

Paraules que s'escriuen diferent i tenen el mateix significat.

• 3.1. Generals: En la majoria de circumstàncies serveixen els dos (ex: cotxe/automòbil).
• 3.2. Geogràfics: Signifiquen el mateix però es diuen diferent segons el lloc (ex: escombra/granera, mirall/espill, tomàquet/tomata).
• 3.3. De registre: Tenen el mateix significat però s'utilitzen en situacions diferents (ex: fer/fotre, enfadada/emprenyada,

Amarga Reflexió sobre un Manat de Cebes

El narrador escriu la història a partir del diari elaborat pel sereno del poble, Horaci Campells.

La Trobada amb Manuel la Lloca

En Manuel la Lloca es troba al mig del poble, ben esmunyit perquè no el vegi ningú. S’esmuny per un carreró i el segueixen tres persones.

Incidents Nocturns i el Buit del Diari

Hi ha un buit en el diari fins a la següent trobada amb Manuel la Lloca. Durant aquest interval, l’Horaci explica coses avorrides, ja que en aquell moment no es trobava al carrer. Tot i així, en aquell període succeïen diferents incidents al carrer. Com per exemple el del Pere Canota, que decideix ensinistrar la seva euga a mitjanit, tot molestant els veïns.

Manuel, Estaborit i Apallissat

Després...

Conceptes Clau de la Mètrica i la Retòrica

Formes Mètriques i Estrofes

Les principals formes mètriques i estrofes inclouen:

• Apariat, tercet, quarteta, quinteta, sexteta, octava, dècima.
• Sonet, romanç, silva, tirallonga monorima.
• Vers paral·lelístic, vers lliure.

Figures Retòriques i Tropes

Les figures de dicció i pensament més utilitzades són:

• Al·literació: Repetició dels mateixos sons.
• Anàfora: Repetició del mateix mot o grup de mots al principi de versos o frases.
• Asíndeton: Supressió de les conjuncions o nexes.
• Comparació: Relació entre un terme real i un d'imaginari.
• El·lipsi: Omissió d'elements gramaticals que se sobreentenen.
• Encadenament: Idea que comença en un vers i acaba en l'altre (encavalcament).
• Epítet: Adjectiu sense

La Narrativa Naturalista

La narrativa naturalista és un corrent que va més enllà i que supera el realisme. Mentre que el realisme ens mostra la societat i explica com va el món, el naturalisme busca les causes dels problemes; té un aspecte científic perquè vol justificar el comportament humà.

Característiques i fonaments

Les seves característiques es fonamenten en la psicologia de Freud, en el comunisme, el positivisme i el darwinisme. Els novel·listes naturalistes actuen com si fossin forenses de la medicina: busquen els problemes de la societat basant-se en el determinisme. Aquest moviment es produeix a finals del 1800.

Narcís Oller

Narcís Oller va néixer gairebé el mateix any que Guimerà o Verdaguer. Ells són els tres màxims...

Noucentisme Català: Poesia, Estètica i Temes

La Poesia Noucentista: Gènere Central

La poesia és el gènere més valorat, ja que és el més adient per contribuir a la construcció de la Catalunya ideal, a més de permetre un treball formal molt acurat. Els noucentistes, pel que fa a la prosa, només conrearen el conte, i la novel·la va ser rebutjada.

Característiques Estètiques del Noucentisme

• Idea d'artifici: No és l'expressió nua del sentiment, sinó que el seu valor rau en la forma. S'opta sobretot per la mètrica de la lírica culta i l'ús del sonet.
• Depuració de la realitat: La realitat no pot ser representada directament, sinó que ha de ser reelaborada i formulada poèticament en la seva forma més ideal i harmònica.
• Referències

L'enigma de les tres germanes

Aquesta és la història de tres germanes enamorades del mateix galant. Elles li demanen que es decideixi per una, però ell, dubitatiu, els entrega un paper amb un text sense cap signe de puntuació perquè cadascuna l'interpreti.

El text de l'enigma

Tres belles que belles són m’han exigit les tres que digui d’elles quina és la que estima el meu cor si obeir és raó dic que estimo a Marta no a Júlia la bondat de la qual persona humana no té no aspira el meu amor a Irene que no és poca la seva bellesa.

Segons els signes de puntuació que s'hi posin, el galant farà una elecció diferent. Els signes que es poden utilitzar són:

• Coma (,)
• Punt (.)
• Dos punts (:)
• Punt i coma (;)
• Signes d'admiració (!)
• Signes d'interrogació

Els orígens de la novel·la catalana al segle XIX

A principis del segle XIX ja existia un públic lector de novel·les i una indústria editorial, però no hi havia producció novel·lística catalana. A la dècada dels quaranta apareix la novel·la de fulletó, amb la intenció d'arribar a un públic més ampli. Buscava un públic fidel, ja que la novel·la es publicava per capítols.

L'ús de la llengua catalana no es produí fins al 1862, quan Antoni de Bofarull publicà L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant. El novel·lista més important d'aquest període és Martí Genís i Aguilar amb l'obra Julita.

El costumisme i la realitat immediata

Aquests autors prenen la realitat immediata com a matèria literària. Com que les formes...