Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Magisteri de Primària

Centres d'Atenció a Menors Desemparats

1. Separació del nucli familiar

Centres de protecció de menors: establiment que acull els menors i n'assumeix la tutela o la guarda.

S'arriba a un centre de menors per:

• Necessitat urgent de protegir el menor.
• Casos no urgents derivats pels serveis competents.
• MENA (Menors Estrangers No Acompanyats).

EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència): equips formats per diversos professionals que depenen dels ajuntaments o consells comarcals. Intervenen en el moment que reben una notificació o denúncia de possible risc o desemparament.

Els casos arriben als EAIA a través de:

• DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència).
• Serveis Socials (SS).
• Denúncies a la policia.
• Denúncies

ELS CONTES INCLUSIUS:

Els contes són un recurs educatiu que ajuda a potenciar la comunicació, la interacció entre alumnes i la transmissió de valors, permetent treballar moltes àrees i continguts.

CRITERIS PER ESCOLLIR UN BON CONTE

• Gran varietat d'ambients i personatges.
• Llenguatge clar i senzill, adaptat al nivell dels infants.
• Textos han d'aportar experiències sensorials.
• Recomanació de contes breus, amb descripcions curtes.
• Captar l'atenció dels infants.
• Il·lustracions originals que transmetin significats.
• Recomanació d'utilitzar imatges per la imaginació.
• Ha de donar peu a la participació.

BENEFICIS

• Divertir, entretenir i transmetre coneixements.
• Potenciar la imaginació dels infants.
• Ajudar als infants a relacionar allò que transmet el

Ordre 16 de juliol de 2001

Mesures Ordinàries

Adaptacions Curriculars No Significatives

Una adaptació curricular és qualsevol ajust o modificació que es realitza en els diferents elements de l’oferta educativa comuna per a donar resposta a les diferències individuals de l’alumnat.

Finalitat de les Adaptacions Curriculars

• Atendre la diversitat de l’alumnat en un ambient de normalització educativa.
• Satisfer les necessitats individuals o col·lectives que presenten els alumnes.
• Facilitar que cada alumne o alumna pugui aconseguir els seus objectius (encara que difereixin dels del grup) amb el major grau possible de participació en la dinàmica general de l’aula.
• Prevenir l’aparició o intensificació de necessitats educatives especials

Continguts Educatius: Selecció i Seqüenciació Curricular

Els continguts educatius són el conjunt de formes culturals i sabers organitzatius que es seleccionen i seqüencien per al procés d'aprenentatge. Aquesta selecció i seqüenciació inclou conceptes, procediments i activitats/valors.

Criteris de Selecció de Continguts

Per a la selecció de continguts, es poden utilitzar diversos models:

• Model logocèntric: Es basa en les característiques intrínseques del disseny curricular i la lògica de la disciplina.
• Model psicocèntric: Té en compte el nivell de desenvolupament de l'alumne, les seves necessitats individuals i les característiques personals.
• Model sociocèntric: Respon a les demandes socials i culturals del context en què s'aplica

Funcions de les famílies nuclears

1. Funció sexual: Abans es limitava només al matrimoni, però actualment ja no és així.
2. Funció reproductiva: La societat necessita nous membres per sobreviure i la família n'és l'encarregada. Aquesta funció s'ha vist afectada per l'ús d'anticonceptius.
3. Socialització: La gent ha de seguir unes normes i assolir valors i conductes; la família és qui se n'encarrega.
4. Econòmica: Provisió d'aliments, salut, etc., donada per la família quan som petits.
5. Ratificació emocional: Necessitem relacions estables que ens ajudin, i la família aporta aquest suport.
6. Control social: Els pares ensenyen als fills mitjançant l'exemple o l'imposició de la conducta que es considera socialment acceptable.
7. Educació: Antigament,

Reflexió sobre l'elaboració d'una programació d'aula

Durant la carrera hem realitzat moltes situacions d'aprenentatge, però crec que mai havíem treballat de veritat una programació anual d'aula. Per això, aquesta experiència em sembla molt valuosa per a la nostra futura labor docent, ja que és una tasca que realment haurem d'afrontar quan siguem a l'aula. Encara que no l'hàgem realitzada completa, ens ha servit per a tindre una idea clara i unes pautes que ens orienten a l'hora d'elaborar una programació.

Personalment, aquesta assignatura m'ha ajudat a:

• Organitzar-me millor i estructurar les idees.
• Aprendre a crear una programació coherent.
• Desenvolupar competències clau com el treball en equip, la reflexió i l'adaptació de l'ensenyament

Característiques de la cultura escolar

La cultura escolar es defineix com un sistema integrador i holístic, on el canvi d'un element repercuteix en totes les unitats orgàniques. És multifuncional i contextual, ja que abasta múltiples funcions que s'inicien abans, varien i es modifiquen constantment. Per comprendre-la, cal incloure:

• Anàlisi interna: enfocada en l'organització i els seus protagonistes.
• Anàlisi externa: centrada en els enfocaments pedagògics, legislatius i administratius.

Modalitats de la cultura escolar

• Cultura política: comprèn les normatives i la reglamentació legislativa que apliquen les polítiques institucionals i defineixen el sistema educatiu com una organització (lleis, normes i reglaments).
• Cultura teòrica o

Els atles a l’escola (J.M. Rabella)

Un atles pot convertir-se en un suport molt enriquidor. Un atles escolar és una eina de treball que ha de ser funcional, transportable, didàctica, adequada a l’edat de l’usuari, i que ha de reunir els requisits següents:

• Aspectes generals: Estructura coherent, senzilla i familiaritzable. Presència de fotografies només en casos justificats, i sempre amb peus documentats.
• Mapes generals: Cartografia neta, atractiva i agradable. Orientació homogènia amb el nord a la part alta del full.
• Mapes temàtics: Amb títol i bona especificació del tema. Textos explicatius breus, amb dates, fonts i altres dades necessàries.
• Índexs i apèndixs: Índex general breu i ben estructurat. Índex gràfic per al conjunt

Funcions i Eines del Tècnic en Educació Infantil

Quina funció NO és específica del tècnic/a en educació infantil?

• Selecció del personal de suport a l'escola bressol.

Quines eines farem servir per a la comunicació amb les famílies?

• Taulell informatiu
• Llibreta viatgera
• Entrades i sortides de l'escola

Comunitat amb l'índex més alt d'escolarització d'infants de 0-3 anys

• País Basc

Normativa i Drets Fonamentals

Document predecessor de la Convenció dels Drets dels Infants (Janusz Korczak)

• Carta dels Drets de l'Infant

Normativa que estableix els principis de l’ordenament jurídic del nostre país

• Constitució Espanyola

Llei que estableix les obligacions dels pares respecte dels fills

• Codi Civil

Normativa que reconeix el dret d’adopció per parelles

Estratègies de lectura

Cal ensenyar estratègies perquè serveixen per intensificar la comprensió i el record d’allò que es llegeix, per detectar errors de comprensió i poder solucionar-los, per construir una interpretació del text i que el lector sigui conscient de què entén i què no entén.

Isabel Solé ens proposa tres moments clau: abans, durant i després.

Cal escollir camins quan l'infant es trobi amb problemes en la lectura perquè ens ajudin a revirar i a canviar la pròpia actuació quan calgui. Cal que mostrem estratègies i les fem servir conjuntament en una pràctica guiada. Hem de “provocar” la utilització d’estratègies en els nens. Les podem aplicar abans, durant i després; moltes es poden treballar en els tres...