Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Magisteri de Secundària

Perfil professional de l'educador social i catàleg deontològic

Magisteri2,93 KB

Perfil professional de l'educador social

- Capacitat de comprensió

- Coneixement en psicologia de l'adult

- Mètodes propis d'EPA

- Estratègies d'aprenentatge

- Habilitat per estimular la motivació

- Coneixement de les tècniques de comunicació

- Aptitud per comprendre el context

- Habilitat per estimular als adults a aprendre a

- CONÈIXER, a aprendre a APRENDRE, a aprendre a FER i a aprendre a SER. Actitud d'acompanyament

Àmbits d'actuació en relació a les persones adultes

Catàleg deontològic de l'Educació Social

Què és un codi deontològic?

- La paraula deontologia deriva del grec déontos, genitiu del vocable deón, que significa 'allò que toca', 'allò que és útil', 'allò que és convenient'.

- La deontologia és, per tant, un camp de...

Continua llegint "Perfil professional de l'educador social i catàleg deontològic" »

Microsociologia de l'Educació: Interaccions i Dinàmiques a l'Aula

Magisteri4,16 KB

Microsociologia de l'Educació: Interaccions i Dinàmiques a l'Aula

La microsociologia de l'educació estudia, des d'un punt de vista sociològic, els elements concrets que conformen el sistema educatiu, tractant l'aula com una microsocietat on es donen les relacions educatives i socials. El paper del mestre és fonamental en la composició sociològica de la classe, ja que pot condicionar els alumnes pel seu poder i paper de relació.

Segons Rivas, a més d'aprendre continguts acadèmics, l'alumne duu a terme un aprenentatge social i cultural dins l'aula que determina la seva manera d'actuar en la societat.

Relacions dins l'Aula com a Grup

Segons Guerrero, aquests són els tipus de relacions que es donen dins l'aula com a grup:

  • Relació professorat-
...
Continua llegint "Microsociologia de l'Educació: Interaccions i Dinàmiques a l'Aula" »

Avaluació Educativa: Models i Perspectives

Magisteri2,56 KB

CIPP-CIPPI Stufflebean

Per aquest autor, l’objectiu més important de la investigació evaluativa és el perfeccionament i desenvolupament de programes perquè ajudin als directors i professors d'una institució educativa a obtenir i utilitzar informació contínua i sistèmica per a satisfer les necessitats més importants. (Des d’una perspectiva d’ajuda.)

Avaluació del context

  • Anàlisi de la població
  • Identificació de les necessitats
  • Identificació de programes alternatius
  • Anàlisi de la coherència entre els objectius proposats

Avaluació dels inputs (entrada)

(elaboro) - Anàlisi dels programes, planificació de la intervenció.

Avaluació del procés

(aplico) - Anàlisi de la realització de la intervenció, activitats desenvolupades, implementació...

Continua llegint "Avaluació Educativa: Models i Perspectives" »

Model Responent: Avaluació i Planificació Educativa

Magisteri2,75 KB

Model Responent: Stake



El seu objectiu fonamental és que l’avaluador respongui al que les diferents audiències volen conèixer, negociant amb el client el que s’ha de fer. (A partir d’aquí podré elaborar i valorar el programa).


Fases del Model


  • Primer: Examen de la base conceptual del programa.
  • Segona: Descripció doble, és a dir, per un costat, analitzar la possible incongruència que es pot donar entre el que volem o busquem i el que observem. (Què volem i què hi ha?). Per altra banda, hi ha un anàlisi de les relacions entre antecedents i conseqüències (activitats i resultats).
  • Tercer: Valoració del programa. (Jo puc valorar una cosa en funció d’uns criteris o bé d’un altre model o programa que es considera ideal).


Comparar

...
Continua llegint "Model Responent: Avaluació i Planificació Educativa" »

Pedagogs Clau de l'Educació Moderna i Contemporània

Magisteri2,56 KB

Pares de la Pedagogia Moderna

Jean-Jacques Rousseau

Potencia l'acte educatiu a partir de la natura.

Johann Heinrich Pestalozzi

Continua la pedagogia de Rousseau i la perfecciona.

Friedrich Fröebel

Crea els kindergartens i els dons: cub, cilindre i esfera.

John Dewey

Impulsor de l'escola democràtica.

Pedagogia Marxista

Anton Makarenko

Es nodreix de l'ideari comunista, creant grups de treball.

Escola Nova o Activa

Maria Montessori

Idea un ambient estètic, ètic i ordenat. L'adult és el guia dels aprenentatges.

Dolors Canals

Portadora de Montessori a Catalunya.

Maria Antònia Canals

Continua amb el projecte de la seva tia.

Artur Martorell

Destaca en el camp de la música (cançó de l'època catalana). Col·labora en la creació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat....

Continua llegint "Pedagogs Clau de l'Educació Moderna i Contemporània" »

Anàlisi d'El Cafè de la Marina: Temàtica i Estructura

Magisteri2,91 KB

El Cafè de la Marina: Anàlisi Interna

L’acte primer introdueix les informacions i els antecedents pertinents per a la comprensió posterior de la trama (el passat de Caterina i Libori, el futur de Rosa, la relació Salvadora/Claudi, la projectada fugida a Amèrica de Claudi); hi desfila el gruix de personatges (excepte Bernat, l’Artista i el Valent, reservats per al segon acte).

A l’acte segon, el conflicte s’hi defineix. L’aparició de Mussiú Bernat configura un argument universal: el pare que pacta lliurar la filla a un pretendent adinerat però repulsiu, contra la voluntat de la noia i les esperances d’un aspirant jove. S’hi instaura, doncs, el triangle sentimental i s’hi trena del tot el joc de tensions entre el repartiment....

Continua llegint "Anàlisi d'El Cafè de la Marina: Temàtica i Estructura" »

Anàlisi del Temps a El Cafè de la Marina de Sagarra

Magisteri3,49 KB

La Indefinició Temporal a El Cafè de la Marina

La indefinició s’estén a la temporalitat. La primera indicació escènica omet les dades sobre l’època dels fets. Per determinar el temps extern d’El Cafè de la Marina, hauríem de tenir en compte arguments textuals. En aquest sentit, sabem que Claudi pretén viatjar a les Amèriques i tornar ric. Somia, per tant, de ser «indiano» o «americano».

El Fenomen de l'«Indianu» i la Cronologia Externa

L’emigrant català, majoritàriament jove, que s’enriqueix al nou continent i torna nedant en l’abundància, constitueix un fenomen històric rellevant entre finals del segle XVIII i les acaballes del XIX.

L’escena XII de la cloenda conté una pista per acotar aquests cent anys: Libori...

Continua llegint "Anàlisi del Temps a El Cafè de la Marina de Sagarra" »

El Docudrama i els Gèneres Televisius: Hibridació i Evolució

Magisteri15,17 KB

El Docudrama: Hibridació i Gèneres TV

Orígens i Evolució del Docudrama

El docudrama apareix fins i tot abans de la NeoTV, però va ser llavors quan va triomfar gràcies a la ruptura del monopoli de les televisions públiques i a la necessitat d’una major producció televisiva. La necessitat de produir nous continguts permet el sorgiment de nous gèneres, noves temàtiques i noves formes d’explicar. Deixa de ser la TV altar per, al seu lloc, trobar nous personatges i introduir els temes de la quotidianitat.

Hibridació: Informació i Drama a la TV

El docudrama hibrida dos gèneres que en la PaleoTV estaven clarament separats: informació i drama. Anteriorment, mentre que la realitat s’encarregava de narrar el món, la ficció tenia com...

Continua llegint "El Docudrama i els Gèneres Televisius: Hibridació i Evolució" »

Principis Educatius Clau: Llengües, Inclusió i Currículum

Magisteri2,66 KB

Des de fa ja diversos anys, el sistema educatiu està intentant ampliar la presència de llengües estrangeres, ja que per a trobar un treball avui dia és necessari saber més d'un idioma.

Principis Clau en l'Aprenentatge de Llengües

Per a aquesta programació hem de tenir en compte una sèrie de principis:

  • El procés d’aprenentatge és similar en totes les llengües, tant pel que fa a les llengües com als continguts.
  • L’ensenyament en totes les llengües persegueix un objectiu comú: aconseguir usuaris competents.
  • Es tracta de treballar en projectes amb una metodologia concreta: l’enfocament comunicatiu, que es basa en el saber fer integrant sabers, procediments i actituds.

Fomentant la Inclusió en l'Educació

Una de les coses més importants...

Continua llegint "Principis Educatius Clau: Llengües, Inclusió i Currículum" »

Els Grans Temes de la Poesia i el Moviment Noucentista (1906-1923)

Magisteri2,53 KB

Els Temes Essencials de la Poesia

En qualsevol poema hi ha un tema principal que respon a la motivació més important del text, però també hi poden aparèixer motius secundaris que el reforcen i que fan de marc temporal o espacial del tema principal.

Temes Principals de la Poesia

  • L'Amor: Un dels Grans Eixos de la Poesia

    És un dels grans temes de la poesia. Es concreta de diverses maneres: la timidesa de l'enamorat, el dolor de l'amor no correspost, l'amor passional, l'erotisme, la tendresa...

  • La Mort: Acceptació, Angoixa i Immortalitat

    Com a matèria poètica pot ser tractada des de l'acceptació o des de l'angoixa, des de la creença religiosa o des de la immortalitat de la glòria dels herois.

  • La Vida: Trànsit, Viatge o Gaudi

    Apareix en la

...
Continua llegint "Els Grans Temes de la Poesia i el Moviment Noucentista (1906-1923)" »