Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Matemàtiques de Batxillerat

Regles de derivació: Guia completa de càlcul de derivades

Matemàtiques3,97 KB

Principals regles de derivació de funcions

  • Derivada d'una funció polinòmica: la derivada de x és 1 i la derivada d'una constant és 0.
  • Derivada de la potència d'una funció: és igual a l'exponent per la base elevada a una unitat menys i per la derivada de la base.
  • Derivada de l'arrel quadrada d'una funció: és igual a 1 partit pel doble de l'arrel i per la derivada de l'interior de l'arrel.
  • Derivada del logaritme neperià d'una funció: és igual a 1 partit per l'argument que acompanya el logaritme neperià i per la seva derivada.
  • Derivada d'una funció exponencial: és igual a la mateixa funció pel logaritme neperià de la base i per la derivada de l'exponent (on ln(e) = 1).
  • Derivada del sinus d'una funció: és igual al cosinus de la funció
...
Continua llegint "Regles de derivació: Guia completa de càlcul de derivades" »

Asdasd

Matemàtiques3,06 KB

Literatura etapas: 1arcaica: S III ac - I ac (discurs cicero) 2clàssica: S I ac con dos periodos: ciceronico (republica) i augustia (imperi) 3postclasica I dc- II dc 4Decadent S II-V M.Aurilio-caida roma Generos prosa i verso. Èpica: se narran hechos heroicos. autores: Virgilio, ovidio. Teatro: viene de grecia despues de conquistar magna grecia: tragedia i comedia. autores: plauto seneca. Lírica: transmitir sentimientos. surge S II subgeneros: eglogla: pastoreselegia: temas sociales i politicos. epigramas: inscripciones funerarias en monumentos y tb ofrendas a dioses i elogios a muertos. Oda: tema elevado que expresa asuntos de la vida. Sàtira: se atacan personas, instituciones i costumbres. Didactica: se quiere instruir i adoctrinar subgeneros:...
Continua llegint "Asdasd" »

Dd

Matemàtiques2,65 KB

mobilitat articular:exercicis que fan el la segona part del escalfament i que tenem com a objectiu augmentar la temp de les diferents estructures q formen les articulacions:lligaments,tendons,musculs./escalfament actiu:es fa a l'inici de qualsevol activitat fisica o esportiva.sta dividida en 5 fases:mob.articular,stiramnts dinamics exercicis generic,excici specifics..petit descans./
lesio muscular:estirada violenta d'un muscul prov. per la falta d'un bon estiramn texcesiu del musculi escalfamnt./
scalfament:consisteixen la mobilitzacio gradual i proggresiva de tots els musculs i de totes les articulacions .per evitar cap llesio-/tipus de escalfament:rehbilitador:en cas de haverse llesionat en una part de la musculatutra-massatges,banys de calor,
...
Continua llegint "Dd" »

Aaaaaaa 250

Matemàtiques1,85 KB

Introduccio: joc conegut com a balontiro, balon prisionero, brile, jugar a matar, dodgeball, mata-conill, etc.
S`ha de considerar els següents: No discrimina a ningu per les seves capacitats fisiques, Hi ha un fort vincle de motivacio i no de rendiment, El Shoot-ball, proporciona acciones espontanies i divertides. No estereotipades. El jugador ajusta la seva disponibilitat motriu i no crea automatisme. Te una bona dosi de treball de coordinacio (manual, segmentaria i del gest), percepcio corporal, percepcio espacial.
Objectius: eliminar a tots els jugadors amb 2 pelotes.
Caracteristiques del terreny de joc Es practica en una pista de 18x9 metros dividida en dos camps iguales separats per una linia central. Es podra modificar en funcio de la edat...
Continua llegint "Aaaaaaa 250" »

Hbr

Matemàtiques13,65 KB

el noucentisme:moviment cultural i artistic sorgit a catalunya a començaments del XX.representa l'aliança entre la burgesia i els intel·lectuals.el terme noucentisme el va crear eugeni d'ors,l'ideoleg del moment.etapes:-1906a1917:anys mes esplendorosos del moviment ,son els anys influits pel glosari d'eugeni d'ors.destada "els fruits saborosos de josep carner.-1917a1923:en akesta etapa el noucentisme comença a decaure a causa de conflictes socials i politics i enfrontaments entre patrons i obrers.cop destat de primo de ribera,eugeni d'ors marxa de catalunya.estetica:-civilitat:idea mitificada d'una societat sense conflictes,basada en la idea de la polis grega.-classicisme:s'inspirava en el mon classic grecollatí i defensava una obra basada...
Continua llegint "Hbr" »

Importància del carrer Joan fuster

Matemàtiques2,98 KB

Les xifres de la delinqüènciaanalitza«cualquier tiempo pasado fue mejor». Antigament la demografia era molt inferior que avui en dia i per lo tant l'índex de delinqüència era menor. A més a més les estadístiques diuen la incidència de delinqüència però, podem comparar-les amb les estadístiques de l'Edat Mitjana?. Demés genocidis com el de Hitler y demés bojos de l'historia que han assassinat milers de persones no es conten com a delicte sinó com a qüestions polítiques.Importància del carrer.aquell lloc en el que els xiquets podien relacionar-se sense perill del que lis pasara alguna cosa. Els xiquets d'avui dia fan el trajecte casa-col·legi, col·legi-casa, i quan estan en casa es posen q veure la tele parlant en castellà.
...
Continua llegint "Importància del carrer Joan fuster" »

Anàlisi microeconòmica: Funcions i demandes

Matemàtiques2,65 KB

rms: si és decreixent en termes absoluts les corbes són convexes.

- La corba que passa per 1,0 i 0,1: no pot estar per sobre de la recta quan les pref son convexes, i no pot estar per sota quan són estrictament convexes.

- RMS: és el pendent de la tangent en un punt. Pendent en una corba d'indiferència fixada.


Una funció monòtona sempre té una taxa de variació positiva, pendent +. Qualsevol transformació d'una funció d'utilitat també és una funció d'utilitat vàlida per representar les mateixes preferències.

Pref de diccionari (no representables per utilitat, no continuitat). Les regulars sí.

Màxima utilitat quan rms= -px/py.


Funcions: Lineal: a1x1 + a2x2 = S.P rms= -1 convexa i fortament monòtona. Leontief: Min(x1/a1, x2/a2): Convexes,...

Continua llegint "Anàlisi microeconòmica: Funcions i demandes" »

Conceptes Bàsics d'Estadística: Freqüències, Gràfics i Mesures

Matemàtiques4,53 KB

Conceptes Fonamentals d'Estadística Descriptiva

Freqüències Estadístiques

  • Freqüència Absoluta (ni): És el nombre de vegades que apareix a la mostra un valor determinat de la variable.
  • Freqüència Absoluta Acumulada (Ni): És el nombre de vegades que ha aparegut a la mostra un valor menor o igual. (Per calcular-la, la variable ha de ser quantitativa o qualitativa ordenable.)
  • Freqüència Relativa (fi): És el quocient entre la freqüència absoluta i la mida de la mostra.
  • Freqüència Relativa Acumulada: És la freqüència relativa calculada amb valors acumulats.

Representacions Gràfiques

  • Histograma: S'utilitza per veure la distribució d'una variable contínua. A l'eix X hi ha els intervals de dades. Està compost per rectangles l'ample
...
Continua llegint "Conceptes Bàsics d'Estadística: Freqüències, Gràfics i Mesures" »

Sistemes Electorals i Fórmules de Votació: Guia Completa

Matemàtiques6,33 KB

Fórmules Electorals: Definició i Tipologies

Les fórmules electorals són el càlcul matemàtic a través del qual es transformen els vots en escons.

Sistemes Majoritaris

Existeixen tres sistemes majoritaris principals:

Majoria Relativa o Simple

Associada a districtes uninominals, on hi ha un sol escó en joc i qui treu més vots guanya. Aquest sistema està en desús. La presidència és una versió indirecta, on en principi guanyen. Exemples inclouen els EUA i el Regne Unit. Aquest sistema pot "llençar a la brossa" la meitat dels vots de la població.

Majoria Absoluta

Requereix una segona volta. Exemple: França, Amèrica Llatina.

Successiva

L’elector podria marcar diferents candidats. Si un treu majoria absoluta, sortiria escollit. Si no, s’eliminen...

Continua llegint "Sistemes Electorals i Fórmules de Votació: Guia Completa" »

Anàlisi de l'aprenentatge de fraccions en un infant

Matemàtiques2,82 KB

Context: elaboració d'una recepta (xatonada)

Si volem adaptar els ingredients d'una recepta per a 12 persones, podem utilitzar la multiplicació. Per exemple, si la recepta original és per a 4 persones i inclou 30 ametlles, per a 12 persones necessitarem 30 x 3 = 90 ametlles. El mateix procediment es pot aplicar a la resta d'ingredients.

En aquest cas, l'infant demostra que entén la idea de sumar tres vegades o multiplicar per arribar a la quantitat necessària per a 12 persones. No obstant això, comet un error en el cas de l'all, on la recepta original indica ½ gra d'all per a 4 persones. L'infant interpreta que cal ½ gra d'all per persona, en comptes de ½ gra d'all per cada grup de 4 persones.

Aquest error es deu al fet que l'infant no...

Continua llegint "Anàlisi de l'aprenentatge de fraccions en un infant" »