Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Evolució Històrica de la Música al Cinema

• Les primeres màquines de cinema eren molt sorolloses.
• 1897: Els germans Lumière recorren a quartets de saxo i a grans compositors de l'època. Les sales de cinema es construeixen preveient l'espai per a l'orquestra o el piano.
• 1927: Primera pel·lícula sonora de la història, "El cantant de jazz" (música en una cinta a part de les imatges).
• "Llums de Nova York": El so es grava a la mateixa cinta que les imatges.
• Dècada dels 30: Es realitzen composicions originals per a les pel·lícules.
• Dècada dels 50: La música assoleix la màxima rendibilitat en la supremacia dels musicals, que solucionen les seves habituals carències artístiques amb el protagonisme absolut de la banda sonora.
• En l'actualitat,

Teatre Profà

Cal distingir entre la producció de teatre profà i la de teatre religiós. El teatre profà, relegat a representacions humorístiques costumistes i satíriques, mostrava la vida social de l'època. Els entremesos formaven part d'aquestes representacions, documentades ja al segle XVI. Eren peces senzilles que van tenir una gran difusió fins que al segle XVIII, amb el nom de sainets, van acabar de definir-se com a obres teatrals escrites en vers, d'un acte i amb un llenguatge directe col·loquial, sovint ple de barbarismes i vulgarismes. Les funcions es feien en els entreactes o a la fi de les obres principals. L'autor més significatiu és Juan Fernández de Heredia, cavaller poeta i dramaturg, que va escriure obres bilingües...

MÚSICA PROFANA DE L'Edat Mitjana:

La llengua, la parla i el llenguatge

La llengua és un vehicle de comunicació, un codi que posseeixen en estat potencial tots els parlants. La parla és l’actualització, l’ús que es fa d’aquest codi lingüístic en un moment donat. El llenguatge és fonamentalment oral: el parlant emet signes lingüístics en forma de sons.

El fonema i el so

El fonema és la unitat mínima que es pot delimitar, que no té significat, però sí funció distintiva. Si intercanviem fonemes tindrem mots diferents, per tant, canvis de significat. És una entitat abstracta i ideal. Són estudiats per la fonologia.

El so és la realització oral del fonema. És la materialització pràctica del fonema. O sigui, allò que el parlant pronuncia i l’oient sent....

1. El Classicisme (1750-1800): Idees Clau

Comprèn la segona meitat del segle XVIII (1750-1800).

Els grans monarques europeus exerceixen un poder absolut, que és qüestionat per primera vegada per la burgesia en la Revolució Francesa de 1789.

Neix un moviment en el si de la burgesia anomenat Il·lustració, que promou la igualtat i el benestar d'una part més gran de la població a través de l'educació i el coneixement.

Arts Plàstiques

Agraden la simetria, la bellesa i l'equilibri. S'anomena estil neoclàssic.

Música

És un període curt, de cinquanta anys, però amb molts canvis musicals.

• Funció: La música és un entreteniment agradable per a la societat acomodada: pels prínceps i els nobles, als seus palaus, i també la burgesia, la classe

Anàlisi de "Che faro senza Euridice"

C.W. Gluck - Orfeu i Euridice

Context i gènere

Cronologia i estil: Classicisme (1759-1800). Context: Il·lustració. Raó.

Gènere: Vocal i instrumental, profà, escènic (òpera).

Anàlisi musical

Ritme: Compàs 4/4, tempo inicial allegretto. El ritornello manté un tempo ràpid, alternant amb frases més lentes. Pulsació flexible amb calderons.

Melodia: Elegant, simètrica i estructurada, típica del Classicisme. Contenció expressiva en contrast amb el Barroc. Tonalitat principal DoM. Ornamentacions discretes i pocs cromatismes.

Text: En italià, expressa el lament d'Orfeu. Relació música-text sil·làbica.

Dinàmica: Ampli ventall dinàmic amb canvis graduals, característic del Classicisme.

Textura: Melodia...

Context Històric del Classicisme

El Classicisme és un període que s'emmarca entre el Barroc i el Romanticisme. Es data convencionalment entre el 1750 (any de la mort de J. S. Bach) i el 1827 (any en què mor Beethoven). És una etapa curta que marca la transició de l'edat moderna a l'edat contemporània.

Característiques Musicals Generals

La música del Classicisme és equilibrada, simple i regular, i la música instrumental s'imposa sobre la vocal. Durant aquest període, es fomenten els concerts tant públics com privats.

Ritme

La pulsació és flexible i natural, buscant la claredat i l'elegància.

Textura

La textura predominant és la de melodia acompanyada. Les textures són poc denses i es caracteritzen per:

• La desaparició del baix continu.

El Classicisme Musical: Simplicitat i Puresa

El classicisme retorna la simplicitat i la puresa, inspirat en els ideals grecoromans. En les arts visuals, es coneix com a neoclassicisme, però en la música es va considerar que no hi va haver un renaixement propi i es va anomenar classicisme. Aquesta època de transició entre l'Edat Moderna i la Contemporània va veure la creació d'un estil a Viena de la mà de tres compositors. Es parla de preclassicisme i classicisme.

Característiques Històriques del Classicisme

• La Il·lustració: nous ideals de llibertat i cultura.
• Voluntat de dissoldre les tenebres de la ment amb la llum de la raó.
• La monarquia absoluta perd credibilitat.
• Desenvolupament científic i tècnic.
• Priorització de la figura humana