Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

El Renaixement: Context i Música Vocal

El Renaixement (corrent antropocèntric) comença a Itàlia al principi del segle XV. És un moviment cultural i artístic italià que comprèn els segles XV i XVI.

Orígens i Característiques del Renaixement

• Mecenes: Persones que patrocinaven els artistes, impulsant el desenvolupament cultural i artístic.
• La poesia era un art molt ben considerat pels renaixentistes.

La Música Vocal Renaixentista

La música vocal és la música renaixentista per excel·lència, present tant en la música profana com en la religiosa.

Música vocal: Interpretada per un o més cantants, amb acompanyament instrumental o sense, en la qual el cant és l'element que concentra l'interès principal de la composició.

Elements Clau

Característiques Clau del Minimalisme Musical

• Èmfasi en l’harmonia consonant, si bé dins una tonalitat funcional.
• Reiteració de frases o unitats més petites (com ara figures o motius), amb subtils, graduals, i/o infreqüents variacions (sense desenvolupament musical) al llarg d'extensos períodes de temps, possiblement limitats a la simple repetició.
• L'estancament, sovint en forma de brunzit, pulsacions, i/o tons sostinguts.

L'Origen del Terme: Michael Nyman (1968)

La paraula minimalisme va ser utilitzada en relació a la música el 1968 per Michael Nyman.

Segons Nyman, el minimalisme musical:

Treballa amb materials limitats o mínims: les peces que tan sols utilitzen unes poques notes, obres que només utilitzen unes poques paraules, o peces

Característiques del drama wagnerià: Wagner transforma la tradició en el drama musical i formula el concepte d'obra d'art total (Gesamtkunstwerk), una fusió de poesia, dansa, pintura, arquitectura i escenografia en una sola expressió unitària. La idea s'inspira en el teatre grec antic, on les arts formen una sola unitat. Té com a característiques la melodia infinita, en què la música flueix sense nombre tancat (prosa musical), el leitmotiv, que recorda la funció del cor en el teatre grec, els cromatismes intensos, la tensió i la sisena tonal. Tracta temes de la mitologia i de la poesia medieval alemanya, i està influït per la filosofia de Schopenhauer i Nietzsche. Es representa al Festspielhaus de Bayreuth.

Característiques de

L'Edat Mitjana (V al XV)

Va ser la primera època en la qual es formen els pobles d'Europa occidental, es produeix l'expansió religiosa de l'Islam i l'Església cristiana comença la unificació dels ritus del cristianisme.

Música religiosa

1. Cant gregorià: si bé existeixen melodies religioses entre els segles V i XIII, el cant a capella és monòdic, de tractament silàbic, sil·làbic, salmòdic o melismàtic, i la melodia s'adapta al text en llatí.
2. Organum: entre els segles IX i XIII és un tipus de composició polifònica que emprava la línia monòdica del cant gregorià, lonin i protin, en què destaquen autors com Leonin i Perotin. Consistia a afegir una segona veu a la veu principal.
3. Durant els segles XII i XIII, l'organum evoluciona

El Romanticisme: context històric i artístic

Durant el segle XIX, la burgesia adquireix cada cop més influència econòmica i reclama el seu lloc en el poder polític. Després de diverses revolucions, s'estenen les formes de govern de més participació. El Romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical en què es valora la llibertat per sobre de tot. Sorgeixen els nacionalismes i les actituds es regeixen més pels sentiments que per la raó.

La música romàntica

En la música, en la literatura i en la pintura, el Romanticisme expressa una passió per allò que resulta llunyà, màgic i irreal; hi ha referències a coses fantàstiques.

La música ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que les altres...

Boeci i el tractat De institutione musica

Boeci: De institutione musica (525), tractat de música molt important i influent durant molts segles.

Guido d'Arezzo

Guido d'Arezzo, segle XI, Itàlia, monjo benedictí i musicòleg.

La mà guidoniana

Va inventar la mà musical, un sistema mnemotècnic per recordar la relació entre les notes.

Se li atribueix la invenció del nom de les notes a través de l'Himne a sant Joan (cap a 1025):

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Música gregoriana

Origen: Sant Gregori el Gran, papa (590-604), va organitzar la música religiosa i la va recopilar a l'Antifonari. Va reformar la Schola cantorum (escola de cantaires, per formar mestres de cant).

El gregorià...

Poesia S. XVI-XVIII: Obté el nom de decadència. El S. XV és l'època daurada de Catalunya. El terme decadència va ser creat pels intel·lectuals que el S. XIX van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana (Renaixença). Decadència i Renaixença són conceptes oposats i complementaris, perquè se succeeixen.

Al S. XVIII, el Decret de Nova Planta, promulgat pel rei Felip V, imposa l'absolutisme monàrquic i prohibeix el català.

Literatura popular: És la literatura creada i viscuda pel poble, i respon als seus gustos, interessos i necessitats. Està vinculada a l'entorn immediat, a les creences, als costums i a les activitats de treball i lleure pròpies de la gent del poble.

Trets característics de la

Música del Barroc

L'accent emocional que es posa en la interpretació d'un text amb acompanyament instrumental.

Estil barroc

Estil barroc: frase expressiva superior o aguda que interpreta la melodia principal per cobrar protagonisme. Consolida la jerarquia de les veus. Sistema jeràrquic: melodia acompanyada.

Castrati: homes que conservaven la veu aguda.

Òpera: gènere escènic que parteix d'un text o llibret. Consta de 5 elements: obertura, recitatius, àries, duets, cor i ballet.

Formes religioses de la forma vocal

Oratori, passió i majoria de cantates.

Formes profanes

L'òpera i algunes cantates.

Música instrumental barroca

Melodies molt ornamentades, ritme regular, contrastos, baix continu i on neix la música pura.

Formes instrumentals del barroc:

La música nacionalista

La música nacionalista sorgeix al 1850, en ple Romanticisme i en el context de moviments polítics que reivindiquen la identitat social. Utilitza l'harmonia, les cadències, les melodies, els ritmes, les escales i els timbres que són propis de les nacions a les quals pertanyen els compositors. No s'ha de confondre amb la música tradicional o popular, emmarcada dins l'àmbit folklòric.

El nacionalisme se centra en els països de la perifèria europea que tenen tradició musical pròpia. Els darrers nacionalismes es relacionen amb els moviments artístics que es produeixen fins al 1950 i evolucionen segons les circumstàncies polítiques i socials de cada nació.

Alguns compositors creen les seves obres impregnant-se...