Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Secundària

Música del Barroc i del Classicisme: Característiques, Gèneres i Compositors

Música2,87 KB

Música del Barroc

L'accent emocional que es posa en la interpretació d'un text amb acompanyament instrumental.

Estil barroc

Estil barroc: frase expressiva superior o aguda que interpreta la melodia principal per cobrar protagonisme. Consolida la jerarquia de les veus. Sistema jeràrquic: melodia acompanyada.

Castrati: homes que conservaven la veu aguda.

Òpera: gènere escènic que parteix d'un text o llibret. Consta de 5 elements: obertura, recitatius, àries, duets, cor i ballet.

Formes religioses de la forma vocal

Oratori, passió i majoria de cantates.

Formes profanes

L'òpera i algunes cantates.

Música instrumental barroca

Melodies molt ornamentades, ritme regular, contrastos, baix continu i on neix la música pura.

Formes instrumentals del barroc:

...
Continua llegint "Música del Barroc i del Classicisme: Característiques, Gèneres i Compositors" »

Música Nacionalista i Impressionisme Musical: Evolució fins al 1950

Música3,83 KB

La música nacionalista

La música nacionalista sorgeix al 1850, en ple Romanticisme i en el context de moviments polítics que reivindiquen la identitat social. Utilitza l'harmonia, les cadències, les melodies, els ritmes, les escales i els timbres que són propis de les nacions a les quals pertanyen els compositors. No s'ha de confondre amb la música tradicional o popular, emmarcada dins l'àmbit folklòric.

El nacionalisme se centra en els països de la perifèria europea que tenen tradició musical pròpia. Els darrers nacionalismes es relacionen amb els moviments artístics que es produeixen fins al 1950 i evolucionen segons les circumstàncies polítiques i socials de cada nació.

Alguns compositors creen les seves obres impregnant-se...

Continua llegint "Música Nacionalista i Impressionisme Musical: Evolució fins al 1950" »

Instruments melodics

Música3,41 KB

Característiques : l'ànsia de lluïment, és vistosa, colorista, vital, plena de moviment i efectes dramàtics. Funció propagandística del poder civil i religiós. Els artistes busquen ser expressius i artificiosos per aconseguir impressionar els espectadors. ///- La música aporta magnificència i luxe a les corts europees. /// Les melodies instrumentasl i vocals mostren molta més llibertat i desimboltura que les renaixentistes .Recursos: grans salts, cromatismes, figuracions ràpides i tota mena de virtuosismes difícils de realitzar. Els compositors ja no escriuen seguint models vocals. Per això, procuren indicar quasi sempre per a quin instrument està escrita cada peça./// Moltes obres barroques tenen un tempo constant..///
...
Continua llegint "Instruments melodics" »

Isoperiodicidad

Música4,29 KB

ARS NOVA,Carac. Generals:van traure dos tractats;1.L'Ars Nove Musice de Johannes de Muris.2L'aArs Nova de Philippe de Vitry qi va donar nom a la musica del s.XIV.Principals aportacions de l'Ars Nova:-Notació mesural.-Sistema mesural.-Es van establir les eqivalencies en quant a temps i valors de les notes.-Es va crear una forma diferent de motet: va utilizar la isorritmia i la isoperiodicidad q determinaven una reestructuració rítmica del motet.-Es va crear la canço polifonica de caracter profa..-L'organum i el conductus van desapareixer.-Va predominar la musica profana.Formes musicals del Ars Nova:La Chase:Caçeria, canon a 3 veus a l'uníson, relata una escena primaveral o de caça, existint paral·lelisme entre la persecució dels animals
...
Continua llegint "Isoperiodicidad" »

Baixa dansa i alta dansa

Música4,27 KB

Musica religiosa;CANVis mes IMportants:-Utilizar l'alemany en celebracions, per a Luter era important q la gent comprengera el q es deia en la litúrgia.-Evitar la polifonia complexa,desenretllant la musica homofonica. ES celebra el "concili de Trento", en el q es tracten destablir le directrius de la nova església catolica.Algunes novetats afectaran al terreny musical:-Continuar utilizant el llati en les seue celebracions..-Evitar la polifonia complexa a q s'havia arribat, ja q no era posible entendre els textos religiosos.-Prohibir els cants profans en els temples.Musica vocal profana:tindra un estil propi en cada país, es el q es denomina cm els "estils Nacionals".Cada país desenrotllara diferents tipus de cancçons escrites en les
...
Continua llegint "Baixa dansa i alta dansa" »

Evolució de la Música i la Banda Sonora al Cinema

Música2,97 KB

Evolució Històrica de la Música al Cinema

  • Les primeres màquines de cinema eren molt sorolloses.
  • 1897: Els germans Lumière recorren a quartets de saxo i a grans compositors de l'època. Les sales de cinema es construeixen preveient l'espai per a l'orquestra o el piano.
  • 1927: Primera pel·lícula sonora de la història, "El cantant de jazz" (música en una cinta a part de les imatges).
  • "Llums de Nova York": El so es grava a la mateixa cinta que les imatges.
  • Dècada dels 30: Es realitzen composicions originals per a les pel·lícules.
  • Dècada dels 50: La música assoleix la màxima rendibilitat en la supremacia dels musicals, que solucionen les seves habituals carències artístiques amb el protagonisme absolut de la banda sonora.
  • En l'actualitat,
...
Continua llegint "Evolució de la Música i la Banda Sonora al Cinema" »

Teatre Profà i Teatre Religiós a l'Edat Mitjana

Música2 KB

Teatre Profà

Cal distingir entre la producció de teatre profà i la de teatre religiós. El teatre profà, relegat a representacions humorístiques costumistes i satíriques, mostrava la vida social de l'època. Els entremesos formaven part d'aquestes representacions, documentades ja al segle XVI. Eren peces senzilles que van tenir una gran difusió fins que al segle XVIII, amb el nom de sainets, van acabar de definir-se com a obres teatrals escrites en vers, d'un acte i amb un llenguatge directe col·loquial, sovint ple de barbarismes i vulgarismes. Les funcions es feien en els entreactes o a la fi de les obres principals. L'autor més significatiu és Juan Fernández de Heredia, cavaller poeta i dramaturg, que va escriure obres bilingües...

Continua llegint "Teatre Profà i Teatre Religiós a l'Edat Mitjana" »

Partitures trobadors

Música1,34 KB

MÚSICA PROFANA DE L'Edat Mitjana:

joglars: eren músics de condició molt humil, 
una barrejam d'acròbates, mims, recitadors, 
cantors i músics, que actuaven a les places 
de pobles i ciutats i entretenien el poble amb
el seu art. Com que era una música que es 
transmetia de manera oral, se'n conserva
molt poc repertori.
trobadors: músics que interpretaven cançons a castells i palaus, acompayant-se d'instruments de corda o vent. Eren poetes i músics: escrivien la lletra i componien la música, normalment en la seva llengua materna.
MÚSICA POSTERIOR Edat Mitjana:
La tímida burgesis és ara influent i rica. A poc a poc s'independitza de la noblesa i el clergat i es converteix en mecenes de les arts i les ciències que retornen a l'estètica
...
Continua llegint "Partitures trobadors" »

El Classicisme Musical (1750-1800): Idees Clau, Formes i Compositors

Música7,72 KB

1. El Classicisme (1750-1800): Idees Clau

Comprèn la segona meitat del segle XVIII (1750-1800).

Els grans monarques europeus exerceixen un poder absolut, que és qüestionat per primera vegada per la burgesia en la Revolució Francesa de 1789.

Neix un moviment en el si de la burgesia anomenat Il·lustració, que promou la igualtat i el benestar d'una part més gran de la població a través de l'educació i el coneixement.

Arts Plàstiques

Agraden la simetria, la bellesa i l'equilibri. S'anomena estil neoclàssic.

Música

És un període curt, de cinquanta anys, però amb molts canvis musicals.

  • Funció: La música és un entreteniment agradable per a la societat acomodada: pels prínceps i els nobles, als seus palaus, i també la burgesia, la classe
...
Continua llegint "El Classicisme Musical (1750-1800): Idees Clau, Formes i Compositors" »

La Música del Romanticisme: Característiques, Òpera i Virtuosisme

Música3,19 KB

El Romanticisme: Cultura, Llibertat i Individualisme

El Romanticisme va ser el moviment cultural que va acompanyar les revolucions burgeses, com per exemple la Revolució Francesa. Aquest corrent expressa el món interior, la llibertat i l’individualisme. La societat romàntica s’interessa pels seus orígens, pel seu passat històric, els seus mites i les seves cançons tradicionals.

La Música Instrumental Romàntica

Durant el Romanticisme, l’orquestra evoluciona, i sorgeix l'orquestra simfònica, en la qual s’incorporen nous instruments. També augmenta la durada dels moviments.

Simfonistes destacats del Romanticisme

  • Liszt
  • Beethoven
  • Berlioz
  • Brahms

Formes per a petites agrupacions instrumentals

Continuen existint formes per a petites agrupacions...

Continua llegint "La Música del Romanticisme: Característiques, Òpera i Virtuosisme" »