Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Secundària

1. Tipus de veus i agrupacions vocals

Què és la veu?

La veu és l'instrument que permet comunicar desitjos, necessitats, opinions i emocions.

• Veu natural: sorgeix sense un treball vocal previ.
• Veu impostada: s’ha treballat la col·locació, la projecció i la potència.

Classificació de les veus

Ordenades d’agut a greu:

• Veus blanques (femenines i infantils): soprano, mezzosoprano i contralt.
• Veus masculines: tenor, baríton i baix.

2. Textura polifònica: l’homofonia

L’homofonia és una textura polifònica en la qual les diferents veus que intervenen tenen bàsicament el mateix ritme però notes diferents. Una de les veus, generalment la superior, canta la melodia principal i les altres se subordinen acompanyant-la i reforçant-la en tota...

el Barroc es un paróde musical des de 1600-1750 que busca la intensitat i el dramatisme mitjançant ornamentacions i contrastos de textures,intensitats...Paríode de la guerra dels 30 anys, monarquia absolutista del moment, construcció del palau de Versalles, revolució científica, es busca la lògica i l' equilibri, forma complexa i elaborada, NEIX L' ORQUESTRA primera obra és Orfeó.

Música Antiga: Definició i Períodes

Producció musical que abasta des de l'Edat Mitjana fins a entrat el segle XVIII. Es poden distingir tres grans períodes:

• Medieval: Fins al segle XIV.
• Renaixement: Segles XV i XVI.
• Barroc: Segle XVII i principis del XVIII.

Cant Gregorià

Sorgeix a finals del segle VI. És un cant religiós, sense acompanyament instrumental (a cappella), a una sola veu. S'escriu sobre un tetragrama (quatre línies).

El Gòtic i la Polifonia

A partir del Gòtic sorgeix la polifonia (vàries melodies alhora). També apareix la seqüència de petits textos literaris.

Música Profana Medieval

Els Joglarss

Els Trobadors

Expressions d'intensitat (Dinàmica)

Són aquelles que expressen la força amb què hem d'interpretar la música. S'indiquen amb expressions en italià, sovint abreujades.

Intensitat estable

• PP (pianissimo): Molt suau
• P (piano): Suau
• MP (mezzo piano): Mig suau
• MF (mezzo forte): Mig fort
• F (forte): Fort
• FF (fortissimo): Molt fort

Intensitat variable

• Cresc. (crescendo): Augment gradual d'intensitat.
• Dim. (diminuendo): Disminució gradual de la intensitat.

La música a Sumèria i Egipte

No se sap amb exactitud quan es va començar a escriure la música. El testimoni musical escrit més antic podria pertànyer als sumeris.

A l'Antic Egipte s'utilitzava la quironomia, que consistia en un sistema de representació de notes musicals mitjançant gestos fets amb...

La veu, un isntrument al nostre abast.
Laveu es el so que es produeix quan laire que retorna dels pulmons passa per la laringei,seguint les indicacions del Cervell, fa vibrar les cordes vocals .
Com es produeix la veu?
En la inspiracii,laire que entra al cos(pel nas o la boca)inicia un viatge cap als pulmons, on realitza la funció vital de la respiracio: aporrtar loxigen que necessita el so humà. Sota els pulmons es troba el múscul anomenat diafragma .la respiracio diafragamatica consisteix en afavorir el moviment del diafragma quan inspirem i expirem.
Les CORDES vocals. Son plecs musulars de la laringe que dilimiten la glotis i que es contrauen i vibren quan hi passa laire que prove dels pulmons.
Les cavitats de ressonancia depen de la veu que...

Les Llengües d'Europa: Introducció

Parlants al Món i Distribució Geogràfica

A continuació, es detalla el nombre aproximat de parlants de les principals famílies lingüístiques europees a nivell mundial:

• Família Romànica: 580 milions de parlants (gràcies a l'espanyol). Distribuïda al Sud d'Europa.
• Família Germànica: 500 milions de parlants (gràcies a l'anglès). Distribuïda al Nord i Centre d'Europa.
• Família Eslava-Bàltica: 285 milions de parlants (gràcies al rus). Distribuïda a l'Est, de nord a sud d'Europa.

Família Germànica

Origen i Distribució

Origen: Algun lloc entre el sud de Suècia i el nord d'Alemanya.

Són llengües que s'exporten poc fora d'Europa (tret de l'anglès). Únicament l'alemany a Namíbia i l'holandès a Sud-...

El Renaixement: Context i Música Vocal

El Renaixement (corrent antropocèntric) comença a Itàlia al principi del segle XV. És un moviment cultural i artístic italià que comprèn els segles XV i XVI.

Orígens i Característiques del Renaixement

• Mecenes: Persones que patrocinaven els artistes, impulsant el desenvolupament cultural i artístic.
• La poesia era un art molt ben considerat pels renaixentistes.

La Música Vocal Renaixentista

La música vocal és la música renaixentista per excel·lència, present tant en la música profana com en la religiosa.

Música vocal: Interpretada per un o més cantants, amb acompanyament instrumental o sense, en la qual el cant és l'element que concentra l'interès principal de la composició.

Elements Clau

L'Edat Mitjana (V al XV)

Va ser la primera època en la qual es formen els pobles d'Europa occidental, es produeix l'expansió religiosa de l'Islam i l'Església cristiana comença la unificació dels ritus del cristianisme.

Música religiosa

1. Cant gregorià: si bé existeixen melodies religioses entre els segles V i XIII, el cant a capella és monòdic, de tractament silàbic, sil·làbic, salmòdic o melismàtic, i la melodia s'adapta al text en llatí.
2. Organum: entre els segles IX i XIII és un tipus de composició polifònica que emprava la línia monòdica del cant gregorià, lonin i protin, en què destaquen autors com Leonin i Perotin. Consistia a afegir una segona veu a la veu principal.
3. Durant els segles XII i XIII, l'organum evoluciona

El Romanticisme: context històric i artístic

Durant el segle XIX, la burgesia adquireix cada cop més influència econòmica i reclama el seu lloc en el poder polític. Després de diverses revolucions, s'estenen les formes de govern de més participació. El Romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical en què es valora la llibertat per sobre de tot. Sorgeixen els nacionalismes i les actituds es regeixen més pels sentiments que per la raó.

La música romàntica

En la música, en la literatura i en la pintura, el Romanticisme expressa una passió per allò que resulta llunyà, màgic i irreal; hi ha referències a coses fantàstiques.

La música ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que les altres...

Boeci i el tractat De institutione musica

Boeci: De institutione musica (525), tractat de música molt important i influent durant molts segles.

Guido d'Arezzo

Guido d'Arezzo, segle XI, Itàlia, monjo benedictí i musicòleg.

La mà guidoniana

Va inventar la mà musical, un sistema mnemotècnic per recordar la relació entre les notes.

Se li atribueix la invenció del nom de les notes a través de l'Himne a sant Joan (cap a 1025):

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes

Música gregoriana

Origen: Sant Gregori el Gran, papa (590-604), va organitzar la música religiosa i la va recopilar a l'Antifonari. Va reformar la Schola cantorum (escola de cantaires, per formar mestres de cant).

El gregorià...