Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Musculatura posterior

Semitendinós

• Origen (O): Isqui.
• Inserció (I): Cara anterior de la tíbia.
• Funció (F): Extensió de maluc i flexió de genoll.
• Estirament (E): Extensió de genoll i flexió de maluc.

Semimembranós

• Origen (O): Isqui.
• Inserció (I): Tíbia.
• Funció (F) i Estirament (E): Igual que el semitendinós.

Bíceps femoral

• Origen (O): Isqui i fèmur.
• Inserció (I): Cap del peroné.
• Funció (F) i Estirament (E): Igual que el semitendinós.

Pata de ganso

Està formada pel sartori, el recte intern i el semitendinós.

Musculatura interna

Psoas

• Origen (O): Cossos vertebrals de T12 a L5.
• Inserció (I): Trocànter menor.
• Funció (F): Flexió de maluc i rotació externa.
• Estirament (E): Extensió de maluc i rotació interna.

Ilíac

• Origen (O): Fossa ilíaca.

1.3. Elements identitaris: llengua, cultura, dret civil i símbols

En una comunitat com Catalunya, amb una marcada identitat forjada al llarg dels segles i que veia reconegut el seu caràcter de nacionalitat en el text estatutari, la recuperació de les institucions polítiques d’autogovern va servir per impulsar la preservació i el reforçament d’elements identitaris com la llengua, la cultura, el dret civil i els símbols.

L'àmbit lingüístic

En el terreny lingüístic, es van establir les projeccions normatives del caràcter del català com a llengua pròpia de Catalunya en un context de cooficialitat lingüística:

• L’ús preferent del català en les administracions i els mitjans de comunicació públics de Catalunya.
• La consideració

1. La Poesia Modernista: Joan Maragall i la Paraula Viva

El Modernisme és un moviment cultural, artístic i literari que sorgeix a Catalunya cap als anys noranta del segle XIX amb l’objectiu de modernitzar la cultura catalana i connectar-la amb les tendències europees. Els modernistes critiquen una societat que consideren antiquada, tancada en el passat i massa localista, i volen trencar amb els models artístics del segle XIX.

Aquest moviment s’emmarca dins d’un corrent europeu més ampli, conegut amb noms com Art Nouveau (França), Jugendstil (Alemanya) o Modern Style (Gran Bretanya). Comparteixen una visió de l’art com a mitjà de creació de bellesa (“art per l’art”) i valoren els elements decoratius, sovint inspirats en...

Les tres parts de l’ànima i les seves virtuts

Plató distingeix entre tres parts de l’ànima amb les seves corresponents virtuts. La racional seria la més important de les tres, i representaria la racionalitat humana. La seva virtut és la prudència, la capacitat de saber què és el correcte que ens dóna la possibilitat d’actuar correctament, és a dir, guiats per la raó. La irascible representa el conjunt de passions i sentiments nobles, els no directament relacionats amb les necessitats i desitjos físics, i més bons de controlar per part de la raó. La virtut corresponent seria la valentia, la voluntat, l’ànim de dur a terme el que és correcte i un s’ha proposat aconseguir. Finalment, tenim la part concupiscible, la més...

Pintura: El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Ens trobem davant del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, obra pintada pel Mestre de Taüll amb la tècnica del fresc al segle XII.

La figura principal de Déu és de major mida. Està assegut sobre la volta celeste, amb els peus sobre la Terra i flanquejat per les lletres alfa i omega. Està envoltat per la màndorla mística. Amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra sosté un llibre obert amb la inscripció «Ego sum lux mundi» (Jo sóc la llum del món).

Al seu voltant hi ha els quatre àngels amb el tetramorf. En aquesta obra, el dibuix predomina sobre el color. La composició és tancada i simètrica. El missatge que transmet és el d'un Déu totpoderós i castigador.

Arquitectura: Sant

Realisme: Característiques i Context (S.XIX)

El Realisme, sorgit a França durant la segona meitat del segle XIX, tenia com a objectiu principal reflectir la societat i mostrar els grans processos socials de l'època. Es caracteritza per:

• La valoració de la capacitat d’observació i el desig científic.
• El predomini de la raó i l'objectivitat.
• El rebuig de la idealització romàntica.
• La representació de la realitat contemporània de l'autor de manera no idealitzada.
• La importància dels temes socials per entendre la societat.
• La crítica i denúncia de la problemàtica social.
• Un estil versemblant.

El Realisme Català i Narcís Oller

En el context català, el Realisme es va manifestar principalment a través de la novel·la realista i naturalista,...

Aquesta llista exhaustiva recull una gran varietat de paraules en català que utilitzen la dièresi (¨) sobre la i o la u. La dièresi és un signe diacrític fonamental en l'ortografia catalana que indica que dues vocals consecutives, que normalment formarien un diftong, han de pronunciar-se en síl·labes separades. Aquesta guia és una eina útil per a l'aprenentatge i la consulta de la correcta escriptura i pronunciació d'aquests mots.

Paraules que comencen per A

• acneïforme
• aconduïment
• acriloïl
• acroleïna
• acuïtat
• aculeïforme
• adduïble
• adenoïdal
• adenoïditis
• agraïdament
• agraïment
• agraït
• aïllable
• aïllacionisme
• aïllacionista
• aïlladament
• aïllador
• aïllament
• aïllant
• aïllar
• aïllat
• aïna
• aïna
• aïnenc
• aïnes
• aïrament
• aïrar
• aixapeït
• aïzoàcia
• albaïna
• almeraïta
• aloïna
• ambreïna
• amiloïdosi
• amoïnadís
• amoïnador
• amoïnament
• amoïnar
• amoïnós
• angiïtis
• antihemorroïdal
• apaïsat
• aracnoïdal
• aracnoïditis
• arcaïtzant
• arcaïtzar
• arduïtat
• aroïl
• arraïmament
• arraïmar-

Ser

Tema

Ens imaginem distints de com som per a sobreviure. Fuster creu que totes les persones pensem que som diferents de com ho som perquè, sense aquesta autodefensa, no seríem capaços de suportar-nos.

Estil

Registre estàndard; to incitador que apel·la al lector. L'ús de la tercera persona produeix una falsa objectivitat. S'hi observen substantius i adjectius valoratius; text irònic; és un aforisme. Fuster provoca el lector, que haurà de reflexionar per a extreure les seves pròpies conclusions.

Xenofòbia

Tema

La hipocresia de la xenofòbia: tots som estrangers per a algú; per tant, no hauríem de discriminar ningú per ser d'una altra regió.

Estil

És un text molt modalitzat, ja que és un assaig on la visió de l'autor és molt important....

1. Defineix necessitat, les seves dues característiques, i les dues classes.

Necessitat - És la sensació de carència d’alguna cosa, unida al desig de satisfer-la.

Característiques: 

Universals - Tots volem més del que tenim.

Relativa - Ens afecta de forma diferent.

Il·limitada - Sempre tens la carència d’alguna cosa.

Classes:

Primàries - Són les vitals, les necessàries per viure. Ex: alimentació.

Secundàries - Augmenten el benestar, no són necessàries per viure i varien segons l’època i la cultura. Ex: Tenir un mòbil.

2-Defineix béns i serveis i explica totes les formes possibles de clasificar-los.

Béns i serveis - Són un conjunt d’atributs amb els que les persones satisfem les nostres necessitats.

Formes de classificar-los:

Escassetat 

Lliures:

Les preguntes filosòfiques es poden classificar en dos grans grups:

• La racionalitat teòrica agrupa les preguntes relacionades amb el coneixement.
• La racionalitat pràctica agrupa les preguntes vinculades al comportament i l’acció.

Les principals disciplines filosòfiques s'agrupen segons aquest ús:

• Ús teòric: Lògica, Metafísica, Epistemologia i Antropologia Filosòfica.
• Ús pràctic: L’Ètica, Filosofia Política i Estètica.

Lògica

La Lògica és la part de la filosofia que estudia els raonaments. Aquest estudi té una importància especial perquè tota la filosofia es basa en l’ús de la raó. La lògica ens ajuda a comprendre quan un raonament està ben construït, i això és fonamental per argumentar i organitzar els nostres pensaments...