Anàlisi de 'La rosa als llavis' de Joan Salvat-Papasseit
El llibre La rosa als llavis, escrit el 1923 per Joan Salvat-Papasseit, és una obra cabdal de la poesia eròtica catalana.
Seré a ta cambra, amiga
En aquest itinerari amorós, el poeta s'imagina en una habitació amb la noia. El poeta esdevé Cupidell, el déu de l'amor, representat com un nen entremaliat amb arc i fletxes. El poema presenta influències del cristianisme (l'ús de majúscules per a déus) i clàssiques, a més del trencament propi de les avantguardes.
Ser mestre d’amor
El poeta actua com a mestre i la noia com a aprenenta. El poema té una forta tradició medieval i trobadoresca, amb influències d'Ausiàs March i l'amor cortès. Formalment, destaca per l'ús de versos d'art menor (pentasíl·labs) i una estructura de tres...