Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Classificació i ús dels verbs en català: formes no personals, pronominals i tipus de verbs

Llengua i literaturaActualitzat el 3,47 KB

Habilitació de les Formes No Personals del Verb

Explica en què consisteix l’habilitació de les formes no personals del verb. Posa un exemple.

Les formes no personals poden fer algunes funcions dins l'oració pel recurs de l'habilitació.

Funcions de les Formes No Personals

  • L’infinitiu pot fer de nom: Fumar és perjudicial.
  • El gerundi pot fer d'adverbi: Va arribar corrent.
  • El participi pot fer d’adjectiu: La porta tancada.

Classificació dels Verbs Segons la Funció en l'Oració

Com es classifiquen els verbs segons la funció que fan en l’oració? Explica-ho i posa exemples.

Els verbs es classifiquen segons la funció que fan dins l'oració:

Tipus de Verbs Segons la Funció

  • Copulatius o atributius: Són els verbs ser, estar i semblar. No aporten
...
Continua llegint "Classificació i ús dels verbs en català: formes no personals, pronominals i tipus de verbs" »

Teoria atòmica de Dalton, models atòmics i taula periòdica: resum

QuímicaActualitzat el 2,47 KB

1. La matèria està formada per àtoms que són partícules esfèriques, discretes, diminutes, i indivisibles


 2. Tots els àtoms d'un mateix element són idèntics, tenen la mateixa mida, massa i propietats químiques


3. Els àtoms d'un element són diferents als àtoms de tots els altres elements.


4. Els compostos es formen en combinar els àtoms de dos o més elements en proporcions fixes i senzilles


5. En una reacció química els àtoms es combinen, i així unes substàncies es transformen en altres diferents


- Àtom: és la partícula més petita d'un element que conserva les seves propietats.


- Compost: combinació d'elements en una relació numèrica senzilla.

- 3. Els grups 1,2 i del 13 al 17 s’anomenen grups principals. I del 3 al 12...

Continua llegint "Teoria atòmica de Dalton, models atòmics i taula periòdica: resum" »

Funcions, components i organització territorial de l'Estat espanyol

DretActualitzat el 4,47 KB

Què és l'Estat? Definició i Components

L'Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori. Es compon dels següents elements essencials:

  • Un conjunt de ciutadans (amb drets i obligacions).
  • Un territori (delimitat per fronteres).
  • Unes lleis (la norma fonamental és la Constitució).

L'Estat compta amb personal encarregat de fer complir les decisions (com ara la policia, l'exèrcit, els diplomàtics i els funcionaris). A més, conté uns trets d'identitat propis, com ara l'himne, la bandera, la llengua, la capital i, de vegades, la moneda.

Funcions Essencials de l'Estat

Les funcions principals que duu a terme l'Estat són:

  • Establir relacions internacionals: Funda ambaixades i consolats en altres estats i s'integra en
...
Continua llegint "Funcions, components i organització territorial de l'Estat espanyol" »

Societat i política de l'Atenes clàssica: ciutadans, democràcia i aportacions

GrecActualitzat el 4,21 KB

La societat atenesa estava dividida en tres grups principals:

Estructura social d'Atenes

Els ciutadans

Homes lliures nascuts a Atenes, de pares atenesos, que tenien drets polítics. Dins d'aquest grup, una minoria eren rics (propietaris de terres, tallers...), i una majoria eren pobres (treballadors, artesans...).

Els estrangers (metecs)

Grecs nascuts en altres ciutats que havien fet fortuna a Atenes però no tenien drets polítics.

Els esclaus

Era el grup més nombrós. Els que vivien millor es dedicaven a les feines domèstiques; els que treballaven al port o a les mines tenien una existència més dura.

Els homes atenesos que tenien la condició de ciutadans disposaven de tots els drets polítics (ni les dones, ni els metecs, ni els esclaus podien...

Continua llegint "Societat i política de l'Atenes clàssica: ciutadans, democràcia i aportacions" »

Cristianisme: origen, creences, sagraments i festes

ReligióActualitzat el 2,94 KB

El Cristianisme: Origen, Creences i Estructura

Origen i Evolució

El cristianisme neix a Palestina, fundat al segle I per Jesucrist de Natzaret. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa arreu del món. El cristianisme és una religió monoteista.

Fonaments de les Creences

Les fonts de les creences inclouen els Evangelis i les epístoles del Nou Testament. Les informacions més primerenques de la creença es contenen en aquests textos, com ara:

  • Els primers credos i himnes cristians.
  • La narració de la Passió de Jesús.
  • La tomba buida i les aparicions de la Resurrecció.

Ritus: Els Set Sagraments

Els set ritus més destacats són els set sagraments. Són els que l’Església Catòlica...

Continua llegint "Cristianisme: origen, creences, sagraments i festes" »

Descartes: dubte metòdic i primera veritat (Cogito ergo sum)

Filosofia i èticaActualitzat el 3,7 KB

Dubte Metòdic

1. El pensador

Descriu com puc posar tot en dubte perquè tinc bons arguments per fer-ho, si no estic 100% segur d’una cosa, l’he de considerar falsa.

2. L’argument del geni maligne

Puc suposar que hi ha un ésser molt poderós que fa que m’equivoqui sempre.

3. Convida a suspendre el judici

Si no puc sortir del dubte, em mantindré en el dubte.

a) «Dubte»

Camí per trobar la veritat

b) «Geni maligne»

Ésser molt poderós que fa que m’equivoqui sempre

Descartes vol començar la filosofia des de zero. Vol fer un reset. Per fer això, emprèn el camí del dubte. Cerca una veritat absoluta. Cent per cent segura. I per arribar-hi va acumulant motius i raons per dubtar de tot. El seu objectiu és trobar una base segura per a la...

Continua llegint "Descartes: dubte metòdic i primera veritat (Cogito ergo sum)" »

Processos fonològics del català: sonorització, ensordiment i emmudiment

Llengua i literaturaActualitzat el 2,95 KB

Processos Fonològics del Català

Aquest document explora diversos processos fonològics que afecten la pronunciació en català. Aquests processos inclouen canvis en la pronunciació de consonants i la seva interacció amb altres sons.

Laterals

  • Dentalització: [l] + (t/d) = [l], altre = [altra]
  • Palatalització: [l] + palatal = [ʎ], el llapis = [eʎʎapis]
  • Velarització: [l] + (k/g) = [l-], alguer = [al-ye]
  • Geminació: Pronunciació duplicada d'una consonant (tll) = [ʎʎ]

Vibrants

  • Emmudiment: Infinitius i oficis
  • Sensibilització: Infinitius + pronoms febles

Nassals

  • Labialització: n/m + (m/p/b) = [m], un marit = [ummarit]
  • Dentalització: n/m + (d/t) = [n_], antic = [an_tic]
  • Palatalització: n + palatal = [n con rabo]
  • Geminació: Pronunciació duplicada
...
Continua llegint "Processos fonològics del català: sonorització, ensordiment i emmudiment" »

Els fongs: característiques, tipus, hàbitat i importància

BiologiaActualitzat el 4,13 KB

Introducció al Regne dels Fongs

Els fongs poden ser organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars.

  • Els organismes del regne dels fongs tenen cèl·lules amb paret cel·lular.
  • Els fongs són heteròtrofs. En altres paraules, obtenen nutrients i energia de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius.
  • Molts són sapròfits, que viuen en material mort o en descomposició, com fulles mortes, animals o aliments en descomposició al sòl del bosc.
  • El llevat, les floridures, els bolets o els líquens són exemples de fongs.

Hàbitat i Nutrició dels Fongs

Els fongs poden viure lliurement en llocs foscos i humits, com els boscos, o interactuar amb altres organismes.

  • Els fongs són heteròtrofs. En altres paraules, obtenen nutrients i
...
Continua llegint "Els fongs: característiques, tipus, hàbitat i importància" »

Elements i substàncies moleculars: propietats i classificació

QuímicaActualitzat el 1,73 KB

Elements i substàncies moleculars

En aquest document es descriuen les propietats i classificació dels elements i substàncies moleculars.

Elements

  • Alcalins: grup de metalls de color platejat i molt tous, molt reactius. Reaccionen amb no-metalls molt rapidament i energeticament, poden provocar explosions.
  • Alcalinoterris: grup de metalls força radiactius que reaccionen ràpid amb els no-metalls.
  • Metalls de transició: són més rígids, tenen punts de fusió més elevats i la seva reactivitat és limitada.
  • Grups 13-16: inclouen metalls i no metalls. Les seves propietats físiques són molt diferents, però les químiques són familiars.
  • Halògens: no metalls molt reactius que atrauen electrons.
  • Gasos nobles: químicament inerts, difícil que reaccionin.
...
Continua llegint "Elements i substàncies moleculars: propietats i classificació" »

Resum de l'Imperi Carolingi, les Croades i Justinià I

HistòriaActualitzat el 3,28 KB

Figures Clau de la Dinastia Carolíngia

Carles Martell

Al segle VIII, Carles Martell es va enfrontar amb els musulmans i els va derrotar a la Batalla de Poitiers (732). Aquest fet va ser el fi de l'expansió de l'islam a Europa.

Pipí el Breu

Quan Carles Martell va morir, el seu fill Pipí el Breu (es deia així perquè era un home molt baix) es va convertir en el Rei dels Francs. Pipí el Breu va fundar la Dinastia Carolíngia (que es deia així en honor al seu pare). El seu fill, anomenat Carlemany, va ser el personatge més destacat de la Dinastia Carolíngia.

Carlemany: Coronació i Cristianització

L'any 800, Carlemany va ser coronat emperador pel Papa Lleó III. A partir d'aquí, l'imperi ja no es diu Regne Franc, sinó Imperi Carolingi. Carlemany...

Continua llegint "Resum de l'Imperi Carolingi, les Croades i Justinià I" »