Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Conceptes bàsics d'estructures: elements, tipus i condicions

TecnologiaActualitzat el 3,16 KB

Funció i Requisits de les Estructures

Les estructures han de suportar forces, aguantar el propi pes i les càrregues, i mantenir l'estabilitat i la forma. Això implica que els materials, la forma i la disposició dels elements han de ser escollits adequadament per a cada estructura.

Condicions Essencials de les Estructures

  • Ser rígides: Perquè no es deformin.
  • Ser estables: Perquè no bolquin, mantenint l'equilibri del centre de gravetat.
  • Ser resistents: Perquè han de suportar esforços.
  • Ser el més lleuger possible: Per suportar menys pes propi.

Millora de les Estructures

La millora s'aconsegueix mitjançant l'ús de la triangulació i l'ús de perfils (oberts o tancats).

Elements d'una Estructura

  • Fonaments

    Base resistent que es troba per sota del

...
Continua llegint "Conceptes bàsics d'estructures: elements, tipus i condicions" »

Guia de falàcies lògiques i argumentatives: exemples i tipus

Filosofia i èticaActualitzat el 4,08 KB

Guia de Falàcies Lògiques i Argumentatives

Falàcies Informals

Falàcia Tu Quoque

Desvia l'atenció sobre una acusació o crítica rebuda al·ludint al fet que l'oponent també ho ha fet.

Exemple: "Castigar-te per no aprovar l'assignatura? Però si tu vas treure pitjors notes!"

Ad Antiquitatem (Apel·lació a la Tradició)

Fere creure que allò correcte és allò que es porta fent des de fa temps.

Exemple: "Les dones han de quedar-se a casa, perquè així s'ha fet des de sempre."

Ad Hominem

S'ataca o es desacredita una persona en lloc d'argumentar sobre el seu raonament.

Exemple: "Els ecologistes diuen que consumim molta energia, però no els facis cas, perquè els ecologistes sempre exageren."

Ad Baculum (Apel·lació a la Força)

Recorre a l'amenaça,...

Continua llegint "Guia de falàcies lògiques i argumentatives: exemples i tipus" »

Neoclassicisme, Romanticisme i Renaixença: resum de la literatura catalana

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,72 KB

S. XVI-XVII: Neoclassicisme

Planteja l'esgotament del Barroc. Es torna a la simetria i l'ordre. Ve del descobriment de Pompeia. Retorn de les normes clàssiques. El segle XVIII és el segle de les llums. Decret de Nova Planta.

AUTORS:

  • Rafel d'Amat i de Cortada: "Baró de Maldà": barceloní, 1769-1816. Va escriure un diari personal, *Calaix de sastre*.
  • Joan Ramis i Ramis: Maó, 1746. *Lucrècia* és una obra de teatre. 5 actes, tragèdia, està escrita en vers. És un exponent del Neoclassicisme.

S. XVIII: Romanticisme

S'oposa al Neoclassicisme. Planteja el Barroc. Moviment europeu. És el que causa la Renaixença. Actitud irracional. Moviment poètic i filosòfic que neix a Alemanya i Anglaterra. Proposa l'irracionalisme, el retorn a l'Edat Mitjana,...

Continua llegint "Neoclassicisme, Romanticisme i Renaixença: resum de la literatura catalana" »

Creixement intern i extern d'empreses: estratègies i formes

EconomiaActualitzat el 2,7 KB

Creixement intern i extern

Creixement intern i creixement extern: quan l'empresa es decanta per una estratègia de creixement, la seva primera intenció sovint és el creixement intern; per això pot optar per l'increment de la capacitat productiva mantenint el mateix producte. En cas que l'empresa vulgui incrementar la seva producció, el que ha de fer són estratègies de màrqueting per a vendre més i produir més, com, per exemple, variar el preu o canviar alguna qualitat del producte. A aquesta estratègia la podem denominar d'especialització. Quan es tria diversificar la producció, normalment les empreses solen produir béns que tenen alguna relació amb el producte original, ja que l'empresa ja té informació sobre el mercat on cal...

Continua llegint "Creixement intern i extern d'empreses: estratègies i formes" »

Consell Superior d'Esports (CSD): estructura, òrgans i esportistes d'alt nivell

DretActualitzat el 3,06 KB

Consell Superior d'Esports (CSD)

Estructura i Òrgans

El Consell Superior d'Esports (CSD) té com a òrgans rectors el President i la Comissió Directiva.

President

El President del CSD, com a Secretari d'Estat, és nomenat pel Consell de Ministres.

Comissió Directiva

La Comissió Directiva és l'òrgan d'assessorament al President del CSD.

  • Presidida pel President del CSD.
  • Integrada per representants de l'Administració de l'Estat, Comunitats Autònomes, Autoritats Locals, Federacions Esportives Espanyoles, Lligues Professionals i persones d'especial qualificació.

Assemblea General de l'Esport

L'Assemblea General de l'Esport és un òrgan consultiu del CSD.

Altres Òrgans adscrits al CSD

El CSD té adscrits una sèrie d'òrgans que exerceixen diferents...

Continua llegint "Consell Superior d'Esports (CSD): estructura, òrgans i esportistes d'alt nivell" »

Propietats de la llum i espectrofotometria: llei de Lambert-Beer

FísicaActualitzat el 3,18 KB

Llum: Conjunt de Radiacions que es mouen per l’espai. Naturalesa corpuscular: perquè la llum està Constituïda per petites partícules anomenades fotons. Naturalesa d’ona: perquè Viatgen en les tres direccions de l’espai amb moviment ondulatori. Característiques De la radiació electromagnètica:Longitud d’ona λ: distància recorreguda Per un cicle complet (de cresta a cresta de l’ona). Freqüència ν: nombre d’oscil·lacions completes que Realitza l’ona en un segon. Període T: temps necessari per a que Passin dos màxims o dos mínims per un punt fix de l’espai. És el temps que Triga una ona en fer una oscil·lació completa. Amplitud A: És el valor més gran d’ordenada, y, que té l’ona sinusoïdal (alçada de...

Continua llegint "Propietats de la llum i espectrofotometria: llei de Lambert-Beer" »

Terenci i el teatre clàssic romà: palliatae, humanisme i comèdia

LlatíActualitzat el 5,3 KB

Terenci i el Teatre Clàssic Romà

Orígens i Vinculació Religiosa

Els orígens del teatre romà són remots i estan relacionats amb rituals primitius, dins de l’àmbit religiós i agrari, que incorporaven representacions espontànies i improvisades, basades en la gesticulació. Aquests rituals procedien d’altres pobles d’Itàlia, sobretot d’Oscos i Etruscos, i van influir decisivament en el naixement de l’activitat teatral a Roma. Per això, les representacions teatrals a Roma estaran sempre vinculades a celebracions religioses públiques, anomenades ludi. Així, les representacions teatrals eren anomenades ludi scaenici.

Gèneres Dramàtics Llatins

Les obres dramàtiques llatines es classifiquen en tragèdia i comèdia:

  • Tragèdia: Sol
...
Continua llegint "Terenci i el teatre clàssic romà: palliatae, humanisme i comèdia" »

Desamortitzacions del segle XIX a Espanya: causes i conseqüències

HistòriaActualitzat el 3,5 KB

Les Desamortitzacions del Segle XIX a Espanya

Context Històric i Primers Intents

Davant l'agreujament de la crisi de la Hisenda Reial, durant el regnat de Carles IV, Godoy va recórrer a l'endeutament, l'augment de les contribucions i el plantejament de reformes, com ara la desamortització de les terres eclesiàstiques. Aquestes mesures provocaren l'oposició de la noblesa i l'Església.

A més, durant la Guerra de la Independència, amb la Constitució de 1812, es desamortitzaren les terres comunals amb l'objectiu de recaptar diners. Els legisladors de Cadis van aprofitar la situació per elaborar unes lleis molt més avançades; tanmateix, la situació de guerra va impedir-ne l'aplicació efectiva i, a l'acabament del conflicte, la tornada...

Continua llegint "Desamortitzacions del segle XIX a Espanya: causes i conseqüències" »

Catalanisme tradicionalista: Torras i Bages i la Lliga Regionalista

HistòriaActualitzat el 2,44 KB

Catalanisme Tradicionalista: Torras i Bages

Al llarg de la Restauració, i després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII, una part del clergat va buscar un espai liberal conservador. En aquest trànsit, va tenir un paper important el Vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques.

L’acostament del clergat català al catalanisme conservador va ser liderat per clergues importants, amb l'intent de cristianitzar un moviment que començava sent laic.

Torras i Bages defensava un catalanisme d’arrels cristianes. L’any 1892 va publicar “La tradició catalana”, on defensava que l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i...

Continua llegint "Catalanisme tradicionalista: Torras i Bages i la Lliga Regionalista" »

Anatomia del tòrax: diafragma, costelles i músculs respiratoris

BiologiaActualitzat el 4,65 KB

Anatomia del Tòrax: Apòfisi Xifoide i Cavitats

L'apòfisi xifoide és una zona toràcica amb dos plecs laterals, amb formes diverses, que serveix com a punt de referència anatòmic.

Cavitat Toràcica: Mediastí i Pleura

La cavitat toràcica interior es divideix en el mediastí i les cavitats pleurals, on es troben els pulmons. El diafragma tanca la part inferior d'aquesta cavitat.

El mediastí es divideix en una part superior (zona de conductes) i una part inferior (zona del cor). Aquesta última, al seu torn, es subdivideix en tres parts de davant a darrere, contenint estructures com la tràquea i l'esòfag.

Els recessos costodiafragmàtics permeten l'expansió del pulmó durant la inspiració.

El Diafragma: Estructura i Funció Respiratòria

El...

Continua llegint "Anatomia del tòrax: diafragma, costelles i músculs respiratoris" »