Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Els Primers Freds de Miquel Blay: anàlisi formal i interpretació

Art i humanitatsActualitzat el 4,83 KB

Els Primers Freds

Autor: Miquel Blay

Cronologia: 1891-1892

Escola o país: Catalunya

Estil: Realista, però també simbolista

Context Històric

2a meitat del segle XIX. 1892. Restauració Borbònica, després del Sexenni Democràtic. Torn pacífic entre Conservadors i Liberals. Falsejament electoral. Descontentament de la població. Inici del desengany a Catalunya, com a resposta sorgiran moviments per diferenciar-se de la resta de l'estat. Culturalment la Renaixença i políticament el Catalanisme polític. Socialment i econòmicament Catalunya és molt diferent de la resta de l'estat. L'art que es fa a Catalunya també es vol diferenciar del que es fa a Espanya i evolucionarà cap al modernisme.

Miquel Blay també evolucionarà cap al Modernisme,...

Continua llegint "Els Primers Freds de Miquel Blay: anàlisi formal i interpretació" »

Telefonia fixa i mòbil: funcionament, components i centrals telefòniques

TecnologiaActualitzat el 3,57 KB

El telègraf va ser el primer aparell de les telecomunicacions que va tenir una implantació massiva, ja que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant fil elèctric, en un primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa (Marconi, 1901).

Per transmetre la informació feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ratlla, que es diferenciaven simplement pel temps de tancament del circuit. Amb aquests dos símbols i el codi Morse (creat per Samuel Morse el 1822) es codificava la informació.

Components Clau de la Telefonia Fixa

  • El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so
...
Continua llegint "Telefonia fixa i mòbil: funcionament, components i centrals telefòniques" »

Anàlisi de Solitud i l'Oda a Espanya de Joan Maragall

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Anàlisi de Textos de Joan Maragall

Solitud

Publicada a la revista Joventut (1904-1905). L'obra gira entorn del drama de l'ermitana Mila, casada de fa poc amb un home sense voluntat i que es troba sola en una naturalesa que li és enemiga. Però el pastor Gaietà, prototip de l'heroi modernista, la fa reconciliar-se amb el paisatge que l'envolta. Un desenllaç pessimista fa que la Mila acabi abandonant l'ermita i el marit.

La novel·la està plena de connotacions simbòliques i està escrita en un llenguatge entre ruralista i barroc.

Elogi de la paraula

Exposava que el poeta ha de trobar-se en un estat anímic d'inspiració i febre creadora abans de posar-se a escriure i, aleshores, la paraula poètica emana d'una manera espontània i sincera del...

Continua llegint "Anàlisi de Solitud i l'Oda a Espanya de Joan Maragall" »

Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics

Llengua i literaturaActualitzat el 3,3 KB

Figures Retòriques: Definicions i Exemples

Figures de dicció

  • Al·literació: Repetició del mateix so (ex: "Riera, Ribera, Barruera").
  • Onomatopeia: Reproducció gràfica d'un so (ex: "ric", "nyic").
  • Paronomàsia: Paraules que només canvien en un so (ex: "son" / "sou", "balla" / "palla").
  • Asíndeton: Supressió de conjuncions.
  • Encavallament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i mètric.
  • Enumeració: Desenvolupament d'una frase multiplicant els atributs d'un nom, complements, sintagmes o verbs.
  • Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
  • Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual de les paraules en una frase.
  • Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
  • Polisíndeton: Abundància de
...
Continua llegint "Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics" »

Pressió, fluids i pressió hidrostàtica: conceptes i fórmules

FísicaActualitzat el 5,46 KB

Pressió: Definició i Fórmula

La pressió mesura l'efecte deformador d'una força. La pressió (P) exercida per una força (F) sobre una superfície (S) és igual al quocient entre la intensitat de la força i la superfície:

P = F / S

La pressió és directament proporcional a la força aplicada i inversament proporcional a la superfície sobre la qual s'aplica. Això vol dir:

  • Si augmenta o disminueix la força (F), augmenta o disminueix la pressió (P).
  • Si augmenta la superfície (S), disminueix la pressió (P), i si disminueix la superfície (S), augmenta la pressió (P).

L'efecte deformador de la força (F) depèn de la seva intensitat i de la superfície (S) sobre la qual actua.

La unitat de pressió (P) en el Sistema Internacional (SI) és...

Continua llegint "Pressió, fluids i pressió hidrostàtica: conceptes i fórmules" »

Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,03 KB

Salvador Espriu: Un Escriptor Multifacètic (1913-1985)

Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Dos eixos principals: la recerca de la diversitat (molts gèneres i tècniques compositives) i l'aspiració a la unitat.

Josep M. Castellet: va dir que Espriu podia assimilar culturalment l'herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts a l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició jueva i la mitologia grega. Espriu crearia el seu mite particular de Sinera (anagrama d'Arenys de Mar).
Varietat literària: lírica, elegíaca, satírica, didàctica.

Jove Narrador als Anys 30

Llibre en castellà: Israel (recull d'estampes bíbliques). Després va anar a la UB, on va conèixer el poeta Rosselló-Pòrcel.

1932: Laia, novel·la-retaule d'...

Continua llegint "Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)" »

Forces i estructures: tipus d'esforços mecànics i estabilitat estructural

TecnologiaActualitzat el 2,83 KB

Forces: Definició i Mesura

  • Una força és una acció capaç de produir o modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos, o de produir-hi deformacions.
  • La unitat de força, en el SI de mesura, és el Newton (N).
  • Es mesura amb un dinamòmetre.

Tipus d'Esforços Mecànics

Quan apliquem una força a un cos, aquest pot experimentar diferents tipus d'esforços. Hi ha 6 tipus principals d'esforços:

  • Tracció: S'estira o s'allarga. Depèn del material i del gruix. Exemples: cables d'ascensor o de grua.
  • Compressió: S'aixafa o s'escurça. Depèn del material i de la forma. Exemples: pilars, columnes o potes de taula.
  • Flexió: Es corba. Depèn de la longitud, de la forma i del material. Exemples: bigues, canya de pescar, una prestatgeria o un trampolí.
...
Continua llegint "Forces i estructures: tipus d'esforços mecànics i estabilitat estructural" »

Elements químics: classificació, valències i nomenclatura bàsica

QuímicaActualitzat el 2,97 KB

Elements Químics: Classificació i Valències

Elements No Metàl·lics

Els elements no metàl·lics inclouen:

  • Heli (He)
  • Neó (Ne)
  • Argó (Ar)
  • Criptó (Kr)
  • Xenó (Xe)
  • Radó (Rn)
  • Fluor (F)
  • Clor (Cl)
  • Brom (Br)
  • Iode (I)
  • Astat (At)
  • Oxigen (O)
  • Sofre (S)
  • Seleni (Se)
  • Tel·luri (Te)
  • Arsènic (As)
  • Fòsfor (P)
  • Nitrogen (N)
  • Carboni (C)
  • Silici (Si)
  • Bor (B)

Elements Metàl·lics

Els elements metàl·lics inclouen:

  • Hidrogen
  • Liti (Li)
  • Sodi (Na)
  • Potassi (K)
  • Rubidi (Rb)
  • Cesi (Cs)
  • Franci (Fr)
  • Beril·li (Be)
  • Magnesi (Mg)
  • Calci (Ca)
  • Estronci (Sr)
  • Bari (Ba)
  • Radi (Ra)
  • Escandi (Sc)
  • Titani (Ti)
  • Vanadi (V)
  • Crom (Cr)
  • Manganès (Mn)
  • Ferro (Fe)
  • Cobalt (Co)
  • Níquel (Ni)
  • Coure (Cu)
  • Zinc (Zn)
  • Gal·li (Ga)
  • Germani (Ge)
  • Plata (Ag)
  • Cadmi (Cd)
  • Platí (Pt)
  • Or (Au)
  • Mercuri (Hg)
  • Metà (CH4)

Valències dels Elements

  • Grup 1: Li, Na, K, Rb,
...
Continua llegint "Elements químics: classificació, valències i nomenclatura bàsica" »

Ones sísmiques, estructura interna de la Terra i plaques tectòniques

GeologiaActualitzat el 3,01 KB

Ones Sísmiques, Hipocentres i Epicentres

Les ones sísmiques es generen per l'energia alliberada durant la ruptura de les falles a causa de la fricció. El punt on es produeix el sisme s'anomena hipocentre (o focus). L'epicentres es troba directament sobre l'hipocentre a la superfície terrestre, i és on la intensitat del sisme és màxima.

Tipus d'Ones Sísmiques: P, S, L (Rayleigh i Love)

  • Ones P: Són les més ràpides (5 km/h de mitjana), longitudinals i es propaguen a través de sòlids, líquids i gasos.
  • Ones S: Són transversals (3 km/h de mitjana) i només es propaguen a través de sòlids.
  • Ones L: Són ones superficials:
    • Rayleigh: Moviments el·líptics (2,7 km/h de mitjana).
    • Love: Desplaçaments horitzontals i perpendiculars (3 km/h de
...
Continua llegint "Ones sísmiques, estructura interna de la Terra i plaques tectòniques" »

Pla General de Comptabilitat (PGC): grups, comptes i normes clau

EconomiaActualitzat el 2,55 KB

El Pla General de Comptabilitat (PGC): Estructura i Grups

Normes de Registre i Valoració

Aquesta és la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC). S'encarrega de valorar els diferents elements patrimonials i transaccions de l'empresa.

Comptes Anuals

Aquí es recullen tant els elements d'elaboració dels comptes anuals com els models dels comptes anuals de les petites i mitjanes empreses (PIMES).

Quadre de Comptes del PGC

Conté els grups i els subgrups, els comptes i els subcomptes. S'ordenen per codis i un títol. El PGC ordena els comptes seguint la classificació decimal. Per tant, un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots els comptes que preveu una empresa segons la seva activitat i les seves característiques....

Continua llegint "Pla General de Comptabilitat (PGC): grups, comptes i normes clau" »