Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Plàstica i educació artística de Batxillerat

Derivació

Derivació: Noves paraules adjuant sufixos o prefixos a l'arrel o base lèxica.

Morfemes flexius

Morfemes flexius: Indiquen gènere, nombre, persona i temps.

Composició

Composició: Noves paraules a partir de la combinació de dos o més paraules.

Compostos cultes

Compostos cultes: Integrats per elements manlleuats de les llengües clàssiques (grec i llatí); primer component acabat en -o: fotofòbia, termòmetre.

Parasíntesi

Parasíntesi: Afegir sufix i prefix alhora; sense un dels afixos la paraula no existeix.

Els manlleus

Els manlleus: Element lingüístic que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.

Tipus habituals: anglicismes (anglès), castellanismes (castellà), occitanismes (occità), gal·licismes (francès), italianismes...

Jocs didàctics P.E. E.B.

Enfilables

Objectius: identificar, definir i reconèixer posicions i cossos geomètrics; fer seriacions; desenvolupar la creativitat.

Encaixables

Objectius: discriminar la forma com a qualitat de l'objecte; establir diferències; associar peça amb forat; fer girs per tal d'encaixar; aprendre per assaig i error.

Plastilina

Objectius: treballar deformacions, seriacions; identificar, definir i reconèixer figures geomètriques de 2D o cossos geomètrics de 3D; desenvolupar la creativitat i verbalitzar les creacions.

Objectius generals

• Orientar-se amb autonomia en els espais habituals i quotidians.
• Començar a utilitzar termes relatius a l'espai (aquí, allà, dins, fora, amunt, avall).
• Reconèixer algunes propietats geomètriques

Conceptes de Fotografia i Composició Visual

• Llei dels terços: És una guia de composició que col·loca el subjecte al terç esquerre o dret d'una imatge, cosa que deixa els altres dos terços més clars.
• Pla americà: Un pla mitjà més llarg que, prenent com a referència la figura humana, té el límit superior just per sobre del cap i el límit inferior aproximadament a l'alçada dels genolls.
• Pla mitjà: Enquadra la persona aproximadament per la cintura, tot i que el rang de plans mitjans pot anar des del genoll fins al pit.

La imatge és un primer pla normal amb un angle normal; es veu que apareix el reflex de la mà i que la fotografia se centra més en la mà que en el fons. També cal dir que els tons de la fotografia són monocromàtics,...

La cambra fosca i el fenomen d'Aristòtil

La cambra fosca és un instrument òptic capaç de projectar una imatge en una superfície interior. Segons el fenomen d'Aristòtil: si la llum d'una escena molt il·luminada entra en una capsa completament fosca a través d'un petit forat, es formarà una imatge de l'escena en la superfície situada enfront de l'orifici. Els raigs fan que la imatge es capgiri en passar pel forat.

La naturalesa de la llum i el color

La llum, reflectida pels objectes de l'exterior, es projecta a la cara oposada de forma invertida, creant una imatge la intensitat i definició de la qual depenen de la quantitat de llum que penetri i de l'obertura de l'orifici. Està composta per fotons i pot manifestar-se per transmissió...

Valoració Cromàtica

• Característiques de la gamma cromàtica:
  • Quin color o gamma de colors predomina a la imatge?
  • Quins colors contrasten o destaquen especialment en el global de la imatge? Per què? Pot ser per:
  • Contrast entre llum i ombres: Si la imatge té zones molt clares i d’altres molt fosques (quasi negres) diem que la imatge està molt contrastada; pel contrari, si hi ha molts tons intermedis diem que té una il·luminació neutra.
  • Contrast per saturació: En una imatge on els colors són desaturats o neutres (apagats), si un element té molta saturació (un color molt viu) destaca molt.
  • Contrast per to: Una gamma de colors és *harmònica* quan els colors són propers en el cercle cromàtic; hi ha contrast quan els colors són oposats

Evolució i Conceptes Clau del Cinema

Precursors i Invents Fonamentals

• Càmera Obscura: Permet observar el reflex dels fenòmens exteriors del món.
• Persistència Retiniana: Fenomen que permet que la imatge es mantingui a la retina humana durant aproximadament 1/25 de segon. Això fa possibles les seqüències ininterrompudes i no les imatges estàtiques.
• Estroboscòpia: Efecte òptic produït per flaixos successius.

Inicis del Cinema i Figures Clau

Els Germans Lumière i l'Espectacle

Els germans August i Louis Lumière van ser les primeres persones a filmar i projectar pel·lícules públiques per crear espectacle. Les seves primeres cintes eren petites filmacions d'escenes quotidianes i còmiques.

Pioners i Desenvolupament Estètic

• George Meliès:

L'art abstracte i les seves formes

L’art abstracte és una forma d’expressió artística que prescindeix de tota figura i proposa una nova realitat distinta de la natural. Usa un llenguatge visual de forma, color i línia per crear una composició que pugui existir amb independència de referències visuals del món real. Abasta moviments com l’expressionisme abstracte, el suprematisme, la pintura d’acció, De Stijl o el constructivisme.

L'art conceptual: la idea com a obra

L’art conceptual és un moviment artístic, hereu del dadaisme, que es va desenvolupar especialment poc abans de 1970 i en el qual el concepte o la idea és l’únic que interessa. No es dóna importància a les tècniques físiques, ni als aspectes estètics ni...

El muntatge: compaginació de preses i plans

El muntatge és un procés creatiu del qual depenen la força i el ritme de l'obra audiovisual. Amb el muntatge es poden crear espais i temps inexistents en la realitat. L'aparició del muntatge suposa un alliberament de la càmera, ja que l'acció deixa de ser únicament allò que s'esdevé davant de l'objectiu.

Tipus de muntatge

• Muntatge expressiu: Creació d'un efecte psicològic en l'espectador (cinema rus), com l'efecte Kuleshov (mateixa imatge, diferent context).
• Muntatge constructiu: El realitzador no treballa sobre fets reals, sinó sobre els fragments en què estan impresos aquests fets.
• Muntatge per atracció: Creat per S. Eisenstein, consisteix a produir un violent xoc psicològic en l'espectador

La naturalesa del color i la percepció visual

El color no és una substància, és una sensació produïda pel reflex de la llum en la matèria i transmesa per l'ull al cervell. La llum és com un feix de radiacions. Aquest feix actua sobre la retina, un fenomen fisicoquímic, i finalment es produeix la recepció cerebral.

El sistema d'anàlisi de la forma

El sistema d'anàlisi visual inclou diferències d'il·luminació, el sistema de color, el sistema d'informació espacial i el moviment. Les cèl·lules fotoreceptores (cons), situades al fons de la retina, són de tres tipus segons la longitud d'ona que capten:

• Llarga: vermell
• Mitjana: verd
• Curta: blau

També hi ha els bastonets.

Teories sobre la propagació de la llum

La teoria corpuscular considera...

Naturalesa i funcions del color

Un color s'identifica per tres característiques:

• Tonalitat: permet distingir un color d'un altre.
• Saturació: sensació de més o menys intensitat del color.
• Lluminositat: brillantor.

El color transmet estats emocionals; hi ha colors vius i apagats. Els colors freds es perceben com a llunyans i transparents, mentre que els càlids es perceben com a propers i densos.

Simbolisme dels colors

Un símbol és un signe que representa la realitat atenent a uns trets que s'associen a aquesta mitjançant una convenció socialment acceptada.

• Negre: misteri, tristesa, elegància.
• Gris: intel·ligència, desànim.
• Blanc: puresa, pau, innocència.
• Vermell: cor, sang, vida, agressivitat.
• Taronja: alarma, extrovertit, càlid.
• Groc: sol,