Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Primària

Ús del Sistema d'Informació Sanitària (SIS)

• Control dels serveis prestats al pacient.
• Estadístiques generals dels pacients.
• Dades epidemiològiques.
• Determinació del cost de l'atenció prestada al pacient.
• Gestió d'un expedient clínic electrònic estricte.
• Facilitació de l'obtenció i l'accés a les dades sobre el tractament del pacient.
• Control de les agències de salut davant de malalties, brots i epidèmies.
• Dades més precises i accés per als proveïdors de serveis de salut.
• Sistema electrònic que protegeix la seguretat i qualitat en la cura de la salut.

Problemes i Limitacions dels SIS

• Fragmentació i dificultats per a la integració de la informació provinent de diverses fonts, amb diferents sistemes de codificació de variables, aplicacions

La globalització

La globalització és el procés de creació d'un mercat mundial sense fronteres geogràfiques.

Factors de la globalització

• La tecnologia: Internet ha possibilitat i abaratit la realització instantània de comunicacions i transferències econòmiques arreu del món. El desenvolupament dels transports també ha reduït costos i temps per mobilitzar tant mercaderies com persones.
• La normalització: Molts països han adoptat normes similars o estàndards en els sistemes de producció o les normes de qualitat internacionals (ex: formats de targetes de crèdit, endolls, micro USB dels mòbils o mida dels electrodomèstics).
• Oportunitats de finançament: Els bancs operen tant en el mercat propi com en l'estranger.
• Homogeneïtzació

Característiques de la cultura escolar

La cultura escolar es defineix com un sistema integrador i holístic, on el canvi d'un element repercuteix en totes les unitats orgàniques. És multifuncional i contextual, ja que abasta múltiples funcions que s'inicien abans, varien i es modifiquen constantment. Per comprendre-la, cal incloure:

• Anàlisi interna: enfocada en l'organització i els seus protagonistes.
• Anàlisi externa: centrada en els enfocaments pedagògics, legislatius i administratius.

Modalitats de la cultura escolar

• Cultura política: comprèn les normatives i la reglamentació legislativa que apliquen les polítiques institucionals i defineixen el sistema educatiu com una organització (lleis, normes i reglaments).
• Cultura teòrica o

Metodologia d'Investigació: Objectius i Passos

Objectius Principals

• Estimar magnituds.
• Descriure poblacions.
• Verificar una hipòtesi.

Passos Clau

1. Definir el contingut.
2. Realitzar l'anàlisi del contingut.
3. Determinar la millor manera d'interrogar.
4. Establir com abordar les preguntes.
5. Compondre el qüestionari.

Tipus de Preguntes en Qüestionaris

Preguntes de Conducta

Aborden aspectes íntims del comportament. S'ordenen de menys a més amenaçadores.

Preguntes d'Informació (P d'info)

Relacionades amb la quantitat i qualitat dels coneixements.

Preguntes d'Actitud (P d'actitud)

Poden ser no estandarditzades o utilitzar escales. Les estandarditzades són més fiables en nivells culturals alts.

Comparativa de Preguntes

Preguntes Obertes

• Avantatges: Gran validesa, no

La narrativa del primer terç del segle XX

La recuperació del discurs narratiu va estar lligada a l’evolució de l'estàndard literari a mans d’escriptors modernistes, que també potenciaren la creació d’un públic lector. El modernisme va recollir aspectes com l’emotivitat i la vida interior.

La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no es pretén reproduir ni analitzar la realitat, sinó fer una anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra la natura o els costums. Va sorgir el fragmentarisme, que va trencar amb l’estructura narrativa tradicional; es va conrear la prosa poètica i va sorgir la voluntat simbòlica (l’emoció es transmet mitjançant símbols). L’estàndard literari recull la parla rural,...

El Modernisme: Art i Modernitat

El modernisme és un moviment artístic que sorgeix a finals del segle XIX i a començament del XX. Es caracteritza pel desig de modernitat, tant en l’expressió artística com en aspectes socials, i per la vocació europeista, ja que volia unir diferents corrents estètics i ideològics europeus.

Els modernistes tenien una concepció oberta i variable de l’art i de la cultura. Es va iniciar un procés de modernització de l’estàndard literari i un moviment d’alfabetització i difusió de la cultura. Així doncs, l’artista, rebel i professional, tenia vocació i dedicació per l’art, entenent-lo com una activitat autònoma.

Figures clau del Modernisme

• Joan Maragall: Teòric del moviment, poeta i divulgador.

Causes de la desproporció del creixement immobiliari

Les causes que expliquen la desproporció del creixement immobiliari són múltiples:

• Les expectatives irreals segons les quals el preu de l'habitatge seguiria creixent indefinidament.
• Els enormes guanys que s'obtenien amb l'especulació immobiliària.
• Els subsidis públics destinats a la compra d'habitatge.
• El fàcil accés al crèdit amb interessos molt baixos.

La desmesura en la construcció ha afectat en particular les zones turístiques costaneres, on ha causat greus danys ambientals.

La crisi de la construcció

La crisi financera mundial, declarada a partir del 2007, va provocar la fi de la bombolla immobiliària. Només el 2008, l'atur va augmentar d'1.100.000 persones i va afectar no només...

Resum dels moviments artístics (s. XVIII-XIX)

1. Neoclassicisme

• P. Vignon: La Madeleine
• A. Canova: Eros i Psique
• J. L. David: El jurament dels Horacis
• Goya: El tres de maig

Context: Finals del segle XVIII i principis del XIX. Marcat per la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. La burgesia va augmentar el seu poder i va sorgir una nova consciència nacional. L'emperador volia transmetre justícia, honor i patriotisme a través de les construccions. És un temps racional, ordenat i geomètric.

2. Romanticisme

• Delacroix: La llibertat guiant el poble

Context: Meitat del segle XIX. Dins de les revolucions burgeses després de la caiguda de Napoleó. Les lluites a favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen el període.

Característiques:

Efectes de la inflació en l'economia

• Perjudica els individus que no augmenten els seus ingressos al mateix ritme que ho fan els preus. La inflació és desfavorable per als qui perceben rendes fixes o d'escassa variació (salaris, pensions, lloguers, etc.), ja que fa que els increments del Nivell General de Preus (NGP) redueixin la seva capacitat de compra.
• Perjudica els individus que disposen d'una determinada quantitat de fons estalviats. Per això, en èpoques d'inflació, és recomanable l'adquisició de béns que no perdin valor o que l'incrementin.
• Beneficia els deutors i perjudica els creditors. La persona que presta una quantitat de diners tindrà la possibilitat de comprar una menor quantitat de béns en el moment de la devolució que