Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Psicologia i sociologia

Procediments Temporals en Condicionament Clàssic

La relació temporal entre l'Estímul Condicionat (EC) i l'Estímul Incondicionat (EI) és crucial. Existeixen diversos procediments:

• Demora

  L'EI es presenta més tard que l'EC, però coincideixen parcialment en el temps (l'EC encara està present quan apareix l'EI).

• Traça

  L'EC finalitza abans que comenci l'EI. Es crea el concepte d'interval de traça: el temps entre la fi de l'EC i l'inici de l'EI. Un interval de traça llarg pot dificultar el condicionament.

• Temporal

  No hi ha un EC explícit. L'EI es presenta a intervals regulars i el propi pas del temps actua com a EC. P. ex.: Si el despertador (EI) sona cada dia a la mateixa hora, podem despertar-nos uns minuts abans (RC).

• Aleatori

  L'EC i l'EI es

Què és la Motivació?

La motivació és l'energia interna que ens impulsa a actuar de forma determinada i amb un nivell d'esforç concret per assolir un objectiu.

El Procés de la Motivació

El procés de la motivació es pot esquematitzar de la següent manera:

• Necessitat: Sorgeix una carència o desig.
• Tensió: La necessitat genera un estat de tensió.
• Conducta: S'inicia una acció per satisfer la necessitat.
  • No assoliment: Si la conducta no aconsegueix l'objectiu, es produeix frustració.
  • Assoliment: Si la conducta aconsegueix l'objectiu, es produeix satisfacció.

Principis Fonamentals de la Motivació

Per comprendre la motivació, cal tenir en compte dos principis essencials:

• Ningú està disposat a fer res en contra dels seus propis interessos.

Guia per a la Gestió de Necessitats Educatives Especials (NEE)

Rol del Professor davant les NEE

• Identificar les dificultats que presenta l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.
• Constatar per escrit les dades referides a l’alumne: Dades personals, data d'inici i informació general (àmbit de salut, àmbit escolar, àmbit familiar, nivell actual de competència i dificultats que presenta).
• Sol·licitar una avaluació sociopsicopedagògica als equips d’orientació psicopedagògics.

Nivell de Competència Curricular: Definició

És el que l’alumne és capaç de fer i el seu grau d’adquisició amb relació a les capacitats considerades bàsiques en el cicle i àrea o àrees de l’etapa educativa corresponent, i que són necessàries...

Què és la ciència?

Què és la ciència?: Conjunt de coneixements i activitat destinada a assolir-los que es caracteritza formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions.

Metodologia científica i la recerca

Aproximació a la realitat

1. Plantejament del problema: motivació i formulació de preguntes.
2. Formulació de preguntes.
3. Imaginar (formular hipòtesi).
4. Recollida de dades.
5. Selecció de la informació.
6. Elaboració de conclusions.

La lògica en el treball científic

• Enunciats singulars: fan referència a un determinat esdeveniment o estat de coses en un determinat lloc i en un moment concret. Els enunciats observacionals en són un exemple.
• Enunciats universals: es refereixen a tots els esdeveniments d’un determinat

Les Habilitats Socials: Definició i Components Clau

Les habilitats socials són un conjunt d'hàbits —conductes, pensaments i emocions— de què disposem per relacionar-nos amb els altres.

Components Conductuals

La conducta és la manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar una resposta en una situació determinada. És producte de la interacció d'uns factors interns i uns factors externs o ambientals. En relació amb les habilitats socials, podem distingir entre:

• Conductes assertives.
• Conductes no assertives.

Assertivitat

La conducta assertiva permet a una persona:

• Actuar sobre la base dels seus interessos més importants.
• Defensar-se sense ansietat.
• Expressar còmodament sentiments honestos.
• Exercir els drets personals

Conceptes Clau: Cultura, Contracultura i Diversitat

Què és la Contracultura?

La Contracultura és el conjunt de pràctiques que són contràries a la cultura predominant. Els individus que la conformen no estan d'acord amb les formes de vida establertes i, per tant, fan el contrari. Exemples destacats inclouen:

• Els Hippies: Criticaven la manera de viure tradicional de la classe mitjana americana i els valors culturals.
• Els Cínics: Filòsofs grecs que defensaven la vida asocial.

Definició i components de la Cultura

La Cultura és el conjunt de pràctiques que constitueixen la forma de viure d'un col·lectiu. Exemples: els monjos budistes, la cultura occidental, la cultura oriental.

La Cultura com a model socialment adquirit

La cultura consisteix...

L'Aprenentatge

L'aprenentatge comprèn tots aquells canvis, més o menys permanents, que es produeixen en la conducta de l'individu per tal d'adaptar-se als canvis en el medi.

Adaptabilitat: la capacitat per aprendre noves formes de comportament que ens permeten afrontar les circumstàncies sempre canviants.

Allò que s'aprèn és modificable mitjançant un aprenentatge, que normalment fem per associació, relacionant de manera natural els fets que succeeixen.

Mecanismes que fan que un comportament s'aprengui: condicionament clàssic, operant i per observació. La base dels aprenentatges són els descobriments de les lleis. Cap al segle XX comença a imposar-se la tendència d'estudiar la relació dels organismes amb el seu entorn = conductisme:...

La Naturalesa Humana: Biologia i Cultura

La Naturalesa: Herència Biològica

Anomenem naturalesa humana el conjunt de característiques i propietats que compartim tots els éssers humans, les quals ens identifiquen com a membres d'una espècie i ens distingeixen de les altres. Aquests trets constitueixen la nostra herència biològica.

La Cultura: Invencions Humanes

Anomenem cultura el conjunt d'invencions produïdes per la intel·ligència humana. Això inclou el llenguatge, els vestits, la gastronomia, l'art, els tipus de vida, els costums, les ciències, les religions, la música, etc. Constitueixen la nostra herència cultural.

Els éssers humans som una combinació de naturalesa i cultura: ens defineixen tant les condicions naturals de la nostra...

Les 5 Condicions de l'Aprenentatge Cooperatiu

1. Interdependència positiva de metes: Un objectiu comú. Es necessiten els uns als altres.
   • Interdependència negativa: Només guanya un.
   • Interdependència positiva: Si cadascú ho aconsegueix, guanyen tots. Exemple: Acorden objectius entre tots, grup d'experts.
2. Responsabilitat individual respecte al grup: Rols de gestió, motivació.
3. Interacció promotora de l'aprenentatge: Psicologia del treball a l'aula (espai creat per reunir i discutir).
4. Habilitats socials: (Be Kind).
5. Revisió continuada: Graella d'autoavaluació, espai i temps de reflexió.

Factors Moduladors que Afavoreixen l'Aprenentatge

1. Composició de grups: Grups de 3-5 persones, heterogenis millor, tenint en compte els graus d'ajuda.
2. Actuacions del

Lleis del Desenvolupament Motor

El desenvolupament motor segueix un ordre lògic i progressiu, entès a través de diverses lleis:

• Llei cefalocaudal: El desenvolupament progressa des de la part superior del cos cap a la inferior.
• Llei proximodistal: El desenvolupament avança des de les parts més properes al centre del cos cap a les més allunyades.
• Llei de flexors i extensors: Inicialment es dominen els músculs flexors (per agafar o flexionar) i posteriorment els extensors (per deixar anar o estirar).
• Llei del domini del control massiu sobre el control específic: Es domina primer la motricitat global abans que la motricitat fina.

Aquestes lleis són fonamentals per adaptar les activitats educatives al nivell de maduració de cada infant, respectant...