Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Altres cursos

Conceptes Fonamentals de Separació

Evaporació

Consisteix en el pas d’estat líquid a estat gasós.

Assecat

Consisteix en eliminar aigua o altres dissolvents volàtils d’una mostra, normalment sòlida, encara que també pot ser líquida o gasosa. S’utilitza per:

• Determinar el contingut en humitat de les mostres.
• Condicionar la mostra per a anàlisis posteriors.

Cristal·lització

Consisteix en separar un sòlid dissolt en un líquid mitjançant la formació de cristalls.

Destil·lació

S’utilitza per separar líquids miscibles de diferent punt d’ebullició. S’aconsegueix mitjançant la diferència en el punt d’ebullició de les dues substàncies a separar.

Equilibri Líquid – Vapor: Els líquids poden passar a l’estat vapor a qualsevol...

Precipitació amb Sals (Salting-Out)

La precipitació amb sals es basa en la separació de proteïnes en presència d’elevades concentracions salines. Les altes concentracions salines generen medis de gran força iònica, la qual cosa incrementa les interaccions hidrofòbiques entre proteïnes, disminuint dràsticament la seva solubilitat en el medi aquós i provocant la precipitació.

Fases del Procés de Precipitació

1. Precipitació de proteïnes: S’afegeix al lisat una solució salina concentrada i s’agita amb el vòrtex. A continuació, es centrifuga la mescla. Les proteïnes sedimenten al fons com un pellet, i en el sobrenedant queden els àcids nucleics, les sals i els components hidrosolubles del lisat.
2. Precipitació de l'ADN: El sobrenedant

Models Atòmics i Estructura de la Matèria

J. Dalton afirmava que els àtoms eren les partícules més elementals de la matèria i no tenien estructura interna.

Model de Thomson

J.J. Thomson va proposar un model que incloïa els electrons. D'acord amb aquest model, un àtom estaria constituït per una esfera de matèria amb càrrega positiva i a l'interior hi haurien distribuïts els electrons.

Model de Rutherford

E. Rutherford va postular que l'àtom està constituït per un petit nucli central format per partícules de càrrega positiva (protons), i una gran zona externa, l'escorça electrònica, on hi ha electrons que giren al seu voltant.

Isòtops i Abundància Natural

Isòtop: Són els àtoms que tenen en el nucli el mateix nombre de protons...

Canvis en les concentracions

- Si a un sistema en equilibri s’hi afegeix un reactiu o producte, la reacció tendeix a consumir la substància afegida.
- Si s’elimina un reactiu o un producte , la reacció que es produeix tendeix a reposar-lo.

Canvis en la pressió i en el volum

Si es redueix volumen, augmenta la pressió.

Si augmenta pressió, augmenta l'equilibri químic. Però no varia Kc

• Si es modifica la pressió d’un sistema en equilibri en el qual participen gasos, s’alteren les pressions parcials i, per tant, també s’alteren les concentracions.
• Si augmentem la pressió, el sistema reacciona en el sentit de disminuir el nombre de mols de substàncies en estat gasós (així el sistema ocupa menys volum).
• Si s’hi redueix...

Mètodes Teòrics per a l'Estudi de Macromolècules

Mètodes de predicció de propietats primàries

A partir de la seqüència, podem determinar: pI, massa molecular (M), corba de titulació, coeficient d'extinció.

Perfils d'Hidrofobicitat

A partir de la hidrofobicitat mitjana de cada aminoàcid (aa) i els seus coeficients de partició, s'obté informació sobre regions internes i externes, així com regions transmembrana.

SWISSPROT: Serveix per reconèixer llocs de glicosilació, sulfatació, predicció de determinants antigènics, etc.

Predicció de funcionalitat per similitud de seqüència

Si dues seqüències tenen una estructura similar, hi ha possibilitats de tenir una funcionalitat similar.

Tècniques de Similitud Global

Alineen la seqüència...

Àcids i Orbitals

Exemples d'àcids:

• Àcid ortobòric: H₃BO₃
• Àcid metabòric: HBO₂
• Àcid ortosilícic: H₄SiO₄
• Àcid ortofosfòric: H₃PO₄
• Àcid metafosfòric: HPO₃

Principis de la Configuració Electrònica

Els electrons es distribueixen al voltant del nucli en orbitals. Aquests orbitals tenen diferents nivells i subnivells d'energia, definits pels nombres quàntics (n, l, m), i formen núvols d'electrons.

Principi d'Exclusió de Pauli

En un mateix àtom, no hi pot haver dos electrons amb els quatre nombres quàntics iguals. Per tant, en cada orbital només hi poden haver dos electrons, un amb m_s = +1/2 i un altre amb m_s = -1/2.

Principi d'Aufbau (Principi de Construcció)

Els orbitals s'omplen en ordre creixent d'energia, començant pels de menor energia....

Cinètica Química: Estudi de la Velocitat de Reacció

La cinètica química és l'estudi de la velocitat (v) de les reaccions químiques i els factors que hi influeixen. Considerem la següent reacció genèrica: A → B.

A mesura que passa el temps i a una velocitat determinada:

• La quantitat de A disminueix.
• La quantitat de B augmenta.

La velocitat de la reacció es defineix com la variació de concentració en la unitat de temps. La seva unitat en el Sistema Internacional (S.I.) és mol·L^-1·s^-1.

• Concentració: [X] (mol/L)
• Temps: s (segons)
• Velocitat (v): mol·L^-1·s^-1

La variació de concentració es representa com Δ[X] = [X]_final – [X]_inicial (mol/L), on X és la concentració d'un element. La variació de temps és ΔT = T_final – T_inicial...

Distribució de Captura de Tonyines

La distribució de tonyines capturades pels vaixells en una zona específica segueix una distribució normal amb una mitjana (μ) de 110. Se sap que la probabilitat de capturar més de 125 tonyines és 0,1587.

a) Càlcul de la Desviació Típica

N(110, σ)

P(X > 125) = 0,1587

P(Z > (125-110)/σ) = 0,1587

P(Z < (125-110)/σ) = 1 - 0,1587 = 0,8413

Consultant la taula de la distribució normal estàndard, trobem que (125-110)/σ ≈ 1, d'on obtenim que σ ≈ 15.

Per tant, la desviació típica (σ) és aproximadament 15.

b) Percentatge de Vaixells amb Mala Campanya

Es considera que la campanya és bona si es capturen més de 100 tonyines.

P(X ≤ 100) = P(Z ≤ (100-110)/15) = P(Z ≤ -0,67)

P(Z ≤ -0,67) = 1...

Vinificació en Negre vs. Maceració Carbònica

La diferència principal entre la vinificació en negre i la maceració carbònica radica en el tractament del raïm durant el procés de fermentació.

Vinificació en Negre

• En aquest mètode, els raïms es desrapen i es trepitgen per alliberar el most.
• Després, el most s'aboca en un recipient de fermentació, on entra en contacte amb les pells del raïm, les llavors i possiblement els peduncles.
• Durant el procés de fermentació alcohòlica, que pot durar diversos dies o setmanes, el most absorbeix colors, sabors i tanins de les parts sòlides del raïm.
• Aquesta tècnica produeix vins amb més cos, color intens i estructura tànica.

Maceració Carbònica

• En aquest mètode, els raïms s'introdueixen