Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Química de Altres cursos

Qüestions a tenir en compte

Què tenir en compte a l'hora de decidir quina tècnica de mostreig utilitzar? Quina quantitat de producte tenim en el lot, quina mida de mostra és necessària? El producte és sòlid o líquid? Si és líquid, és homogeni? És emulsió, suspensió o dispersió? Té tendència a estratificar-se? Es poden formar en ell cristalls, fangs o precipitats? Si és sòlid, és homogeni? Està format per partícules de mida uniforme o de diferents mides? Tendeix a estratificar-se per diferències de densitat? Tendeix a formar aglomerats?

Explicació del mostreig

Explica com faries el mostreig de cadascun dels següents productes:

• Sacs de farina: Calador de bossa
• Aigua d'un pou: Pressa amb flascó llastrat
• Caixes de llet infantil:

Homopolisacàrids

La cel·lulosa és un homopolisacàrid amb funció estructural propi dels vegetals. És la biomolècula més abundant en la natura i l’element més important en la paret cel·lular. És un polímer de β-glucoses unides per enllaços β(1→4), que el nostre organisme no pot trencar. Dues unitats de glucosa formen una cel·lobiosa. La seva utilitat inclou el paper i el cotó. Els animals no la poden digerir perquè no tenen l'enzim cel·lulasa.

La quitina és un homopolisacàrid. És un component essencial de l’exoesquelet dels insectes i té funció estructural. Presenta enllaç β(1→4). La seva utilitat s'estén a la indústria farmacèutica, alimentària i cosmètica.

Heteropolisacàrids

Els heteropolisacàrids són substàncies...

Els Lípids: Característiques Generals

Els lípids són un grup de biomolècules orgàniques molt heterogeni, bàsicament constituïts per carboni (C) i hidrogen (H). La majoria, a més, també presenten oxigen (O), però en proporcions molt baixes. Alguns lípids també contenen fòsfor (P), nitrogen (N) i sofre (S).

Propietats Físiques dels Lípids

• Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars.
• Són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, dissolvents no polars com l’èter, el cloroform, el benzè, etc.

Classificació dels Lípids

Lípids Saponificables

Aquests lípids contenen àcids grassos en la seva estructura i poden formar sabó mitjançant la reacció de saponificació.

Lípids Simples

• Acilglicèrids: Èsters d'àcids grassos

Importància de la Presa de Mostres

El primer que cal consignar en l'obtenció d'una presa de mostres és que aquesta sigui representativa del terreny. Un mostreig adequat i representatiu és de primordial importància, doncs té el mateix valor que els assajos en si. A menys que la mostra obtinguda sigui veritablement representativa dels materials que es pretén utilitzar, qualsevol anàlisi de la mostra només és aplicable a la pròpia mostra i no al material del qual procedeix. D'aquí la necessitat que el mostreig sigui efectuat per personal coneixedor del seu treball.

Tipus de Mostres

• Mostres Alterades

  Quan no té les mateixes condicions que quan es trobava en el terreny d'on procedeix, però conserva part de les propietats del terreny natural.

1. Gasos i dissolucions (1r de Batxillerat)

• Gasos ideals: P · V = n · R · T (R = 0,082 atm · L / mol · K)
• Densitat de gasos: d = (P · Pm) / (R · T)
• Llei de Dalton: P_i = X_i · P_total (on X_i = n_i / n_total)
• Molaritat (M): M = n / V_{dissolució (L)}
• Dilució: M₁ · V₁ = M₂ · V₂

2. Estructura atòmica i propietats periòdiques

• Energia del fotó: E = h · ν o E = (h · c) / λ (h = 6,63 · 10⁻³⁴ J · s)
• Nombres quàntics: n (nivell), l (subnivell: s = 0, p = 1, d = 2, f = 3), m (orientació: -l ··· +l), s (espín: ±1/2)
• Càrrega nuclear efectiva: Z_ef = Z - Apantallament
• Tendències (↑ i →): Augmenten l'energia d'ionització (EI), l'afinitat electrònica (AE) i l'electronegativitat (EN). El radi atòmic augmenta en sentit contrari (↓ i

UBICACIÓ ANATÒMICA

Cranial (cefàlica): direcció cap al cap. Caudal: cap als peus.

Superior (amunt), Inferior (abaix).

Paral·lel: al mateix pla. Perpendicular: formant 90º.

Unilateral (1 costat), Bilateral, Ipsilateral, Contralateral.

Anterior (frontal o ventral): davant del cos. Posterior: darrere del cos.

Medial (intern): dirigit cap a la línia mitjana del cos. Lateral: s'allunya de la línia mitjana.

Proximal: més a prop de l'origen de la part. Distal: més allunyat de l'origen.

PROJECCIONS RADIOGRÀFIQUES

AP, PA, Lateral, Oblicua anterior (D: semiprona, abaixant), Oblicua posterior (D: semisupina, amunt).

REACCIONS ADVERSES I COM ACTUAR

Lleus reaccions alèrgiques agudes: no suposen perill, solen aparèixer a l'inici de la prova i generalment...

IRUZ. (39-10-25). His. politiko-ekono. juridi. obj. publi

BOE argit. nazioari zuz. HEL: naz inter indus lagu ekono hobetzeko Egil: Esp gob; FR bot guzt. Fr mil+dik, Toled Inf Akad ost Marok Gerra borrok + osp Eur jen gazt.

28 PdR Zarag Akad Mili zuz izen Fr. 3urt itx 2.Er gob Fr haser. 34 Lerroux Ast Iraul zap agnd. 35 milit Est Nag Zentr burzag. FP gob Kan Kom Milit. Fr arrisk→ENZ kend. mili konsp. Har est marx gar erag nahi zun buruzag.

2 ERr aurk matx hast Mark trop bat + Penin iritsi kons mil has. Hit + Mus har hegaz + mat. 36/10/01 Est + mili bur, 39/04/01 fax GeZib irab Fr dikt.

Fr osag: nazikat, zentr, milit, ald bak, korp fax. Lge 39 idatz, GZib buk + erreg frn has. GZ gar agn os Fr aut has. Ir erreg egonk + zap ezar. Irab indark nahia...

La imposició directa i la coordinació internacional

La imposició directa sol recaure sobre la renda de les persones físiques, sobre els beneficis de les societats, les successions i donacions o sobre el patrimoni.

Els problemes de la fiscalitat internacional sorgeixen de la subjecció fiscal de la renda a diverses jurisdiccions tributàries, la qual cosa, en absència d'una deguda coordinació, pot originar distorsions en les transaccions.

La doble imposició internacional es defineix com el gravamen múltiple d'una mateixa renda en diferents jurisdiccions, i si no s'evita s'originen les distorsions esmentades.

Els principis bàsics d'assignació impositiva

Principi de residència

Implica la tributació de tota la renda mundial d'un resident...

Clasificación de los impuestos selectivos

1. Derechos aduaneros a la importación.
2. Impuestos sobre el lujo.
3. Gravámenes sobre bienes y servicios complementarios del ocio.
4. Tributación con fines anticontaminantes y de protección del medio ambiente.
5. Imposición sobre vehículos a motor y su circulación.
6. Impuestos especiales sobre consumos especiales.
7. Resto de los impuestos selectivos con fines recaudatorios, de registro o de control.

Impuestos especiales sobre consumos específicos

Suponen en torno al 5% de la recaudación del PIB de la UE. Además, junto con el IVA, configuran el sistema tributario europeo de imposición indirecta. Su utilización supone una eficiencia considerable, tanto en la asignación de los costes sociales o externos como en los...