Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Classificació dels fílums i classes animals

• Ph. Placozoa: una sola espècie (Trichoplax adhaerens).
• Ph. Porifera (animals pluricel·lulars més senzills, esponges):
  • Cl. Calcària (espícules calcàries)
  • Cl. Hexactinellida (hialosponges, silícies de sis radis)
  • Cl. Demospongiae (espícules silícies, no de sis radis)
• Ph. Cnidaria (diblàstics, simetria radial, cnidòcits):
  • Cl. Hydrozoa (pòlips bentònics i meduses plàncton)
  • Cl. Cubozoa (vespes de mar)
  • Cl. Scyphozoa (de grans dimensions)
  • Cl. Anthozoa (coralls i actínies)
• Ph. Ctenophora (nous de mar)
• Ph. Platyhelminthes (cucs plans dorsiventralment de cos tou):
  • Cl. Turbellaria (fragmentació, nou individu)
  • Cl. Trematoda (paràsits de vertebrats i invertebrats)
  • Cl. Monogenea (ectoparàsits de peixos)
  • Cl.

Reaccions redox: oxidació i reducció

Definicions bàsiques

L’oxidació és guany d’oxigen. La reducció és pèrdua d’oxigen.

L’oxidació és la pèrdua d’electrons. La reducció és guany d’electrons.

Un element s’oxida quan experimenta una pèrdua total o parcial en el control dels seus electrons de valència.

Un element es redueix quan experimenta un guany total o parcial en el control dels seus electrons de valència.

Agents oxidants i reductors

Un oxidant és la substància o espècie química que origina o pot originar una oxidació, tot reduint-se a si mateixa. L’oxidant és l’espècie química que capta electrons d’una altra.

Un reductor és la substància o espècie química que origina o pot originar una reducció, tot...

Material de laboratori i conceptes d'anàlisi

Material volumètric

Alguns instruments comuns al laboratori són:

• Pipeta aforada
• Bureta
• Proveta
• Vas de precipitats

D'aquests, la pipeta aforada i la bureta són instruments precisos per abocar volums. El vas de precipitats i la proveta no es consideren material de precisió. Per contenir un volum exacte, s'utilitza el matràs aforat.

Anàlisi qualitativa i quantitativa

L'anàlisi qualitativa s'encarrega de determinar quines substàncies, compostos o elements estan presents en una mostra. Es realitza per establir la identitat química de les espècies, revelant els elements i compostos que la formen.

L'anàlisi quantitativa s'encarrega de revelar la quantitat d'aquestes substàncies. Es duu a terme per determinar...

Definicions fonamentals

• Un element és una substància pura que, encara que se sotmeti a diversos processos químics, no es descompon en altres substàncies.
• Un compost és una substància pura que, en sotmetre's a processos químics, es descompon en altres substàncies més senzilles.

Compostos químics

Els compostos químics s’obtenen de la combinació d’elements, en la qual el compost presenta propietats molt diferents de les dels elements originaris. Segons el tipus de combinació entre elements, podem distingir entre molècules i xarxes cristal·lines.

Xarxes cristal·lines

Les xarxes cristal·lines estan formades per una agrupació indeterminada de milions d’elements que s’ordenen al llarg d’una estructura.

Molècules

• Quan l’agrupació

L'Enllaç Iònic: Formació i Característiques

Què és l'Enllaç Iònic?

L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals. Correspon a la unió d'ions de signe oposat per atracció electrostàtica i sempre es forma entre un metall (catió) i un no metall (anió). Quan es forma l'enllaç iònic, les substàncies que hi intervenen no formen molècules, sinó que constitueixen xarxes cristal·lines iòniques formades per un gran nombre d'anions i cations.

La unió entre ions amb càrregues elèctriques oposades constitueix l'enllaç iònic.

Condicions per a la Formació de l'Enllaç Iònic

L'enllaç iònic només es forma quan la diferència d'electronegativitat entre els elements que el componen és elevada. Si s'enllacen elements...

Conceptes Experimentals de Química

Mescles Heterogènies i Exemples

Una mescla heterogènia és aquella on es poden distingir els components. Exemple: En una mescla d'oli i aigua, l'oli (menys dens) queda a dalt i l'aigua (més densa) queda a baix.

Decantació de Líquids Immiscibles (Pregunta 1 Part II)

La Decantació s'utilitza per separar dos líquids que no es poden barrejar (*immiscibles*). Aquest mètode s'aplica a mescles heterogènies.

Esquema General de la Matèria

Substàncies Pures

Les Substàncies Pures tenen propietats característiques i la composició no varia.

• Elements: No es poden descompondre en altres de més simples mitjançant un procés químic.
• Compostos: Es poden descompondre en altres de més simples mitjançant un procés

Espectroscòpia Infraroja (IR)

Quan una molècula absorbeix radiació infraroja, es produeixen canvis d'energia vibracional a causa de les deformacions dels enllaços per tensió i flexió. L'energia d'aquest tipus de radiació és capaç de provocar un salt des del nivell fonamental d'energia vibracional a un nivell excitat. L'espectre IR obtingut per una molècula es caracteritza per una sèrie de pics de diferents alçades que corresponen a les diferents transicions vibracionals dels enllaços de la molècula.

Ressonància Magnètica Nuclear (RMN)

El desplaçament químic està relacionat amb la freqüència de la radiació absorbida per un nucli en comparar-la amb la d'una substància patró, quan la molècula està exposada a un camp magnètic...

Resolució de la P2

a) Reacció de combustió de l'etanol

C₂H₅OH(l) + 3O₂(g) → 2CO₂(g) + 3H₂O(l)

b) Es podria cremar tot l'etanol? (Reactiu limitant)

Primer hem de calcular els mols de cada reactiu:

1. Mols d'etanol:

   • Massa d'etanol: 30 L × 740 g/L = 22.200 g
   • Massa molar (C₂H₆O): 2(12) + 6(1) + 16 = 46 g/mol
   • n_etanol = 22.200 / 46 = 482,61 mols

2. Mols d'oxigen (O₂): Utilitzem l'equació dels gasos ideals PV=nRT:

   • P = 1 atm
   • V = 120 m³ = 120.000 L
   • T = 25 °C + 273 = 298 K
   • n_O2 = (1 × 120.000) / (0,082 × 298) = 4.910,79 mols

3. Càlcul del limitant: Segons la reacció, 1 mol d'etanol necessita 3 mols d'oxigen.

   • Necessitem: 482,61 × 3 = 1.447,83 mols de O₂.
   • Com que tenim 4.910,79 mols de O₂ (molt més del necessari), l'etanol és el reactiu limitant. Resposta: Sí, es

Càlculs estequiomètrics: Fórmules bàsiques

Definicions de les variables

• m: massa en grams (g)
• n: quantitat de substància (mol)
• M: massa molar (g/mol)
• N_A: 6,023 × 10²³, el nombre d'Avogadro

Models atòmics i configuració electrònica

El model de Bohr: Nivells energètics

Bohr va postular que els electrons es mouen en diferents òrbites circulars anomenades nivells energètics, cadascun amb una energia determinada. En aportar energia a l’àtom, els electrons poden saltar d’un nivell a un altre.

El model de Schrödinger: Els orbitals

Schrödinger va introduir el concepte d'orbitals,...