Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Química

Nomenclatura de Compostos Inorgànics

Òxids

Aquesta secció presenta la nomenclatura de diversos òxids, incloent la nomenclatura de composició o estequiomètrica amb prefixos multiplicadors, nombres d'oxidació i nombres de càrrega.

Sistemes materials homogenis i heterogenis

• Sistemes materials heterogenis: Són formats per components que es poden observar a ull nu o amb el microscopi òptic. Tenen propietats diferents en les diverses parts del sistema.
• Sistemes materials homogenis: Són formats per components que no es poden observar a ull nu ni amb el microscopi òptic. Tenen la mateixa composició i les mateixes propietats en totes les parts del sistema.

Mescles heterogènies i homogènies

• Mescles heterogènies: Són formades per dos o més components, els quals es poden distingir a ull nu o amb l'ajut d'un microscopi òptic, de manera que presenten diferències entre les seves parts. Els components de les mescles heterogènies es poden trobar en qualsevol estat d'agregació.

Excipient, vehicle i coadjuvants

Excipient: S’afegeix al P.A.; no té ús terapèutic, sí té olor.

Vehicle: Transport del medicament fins a la zona desitjada.

Coadjuvant: ajuda al P.A. per fer la seva funció.

Grups i exemples d'excipients

• API (H2O inject): hidrofílic, dissolvent i vehicle injectable estèril i apirogènic. API a granel, diluent — solucions concentrades.
• Etanol: solvent hidroalcohòlic — solució oral, tòpics. Conservant en formes orals.
• Propilenglicol: hidromiscible, solvent i vehicle.
• Glicerina (glicerol): glucídic, hidrofílic; dissolvent per tòpics/oral; edulcorant (col·lutori); conservant en totes les formes.
• Glicerids (mantega de cacau, oli de coco): hidrofòbics; vehicle per sabons; útils en saponificació i formes

Tipus d'Enllaços Químics i Propietats de la Matèria

Enllaç Metàl·lic (Metall + Metall)

Es caracteritza per una gran quantitat d'electrons deslocalitzats que estabilitzen les unions.

• Presenten densitats elevades.
• Tenen punts de fusió moderats o alts i energies reticulars altes.
• Són dúctils (es poden deformar fins convertir-se en fils).
• Són mal·leables (se'n poden obtenir làmines).
• Són bons conductors del corrent elèctric i de la calor.
• Presenten lluentor característica.

Enllaç Iònic (Metall + No Metall)

Es basa en una forta atracció electrostàtica entre ions.

• Tenen punts d'ebullició alts.
• La conductivitat elèctrica només es dona en estat líquid o en dissolució.
• Presenten duresa (resistència a ser ratllades).
• Són fràgils (poden produir

Què és una substància pura?

Una substància pura és una substància homogènia que no pot canviar d'estat ni dividir-se en altres substàncies, excepte mitjançant una reacció química.

Mescles: definició i tipus

Tot el que no sigui una substància pura constitueix una mescla. Una mescla és un sistema material format per diversos components que conserven les propietats que tenien abans de ser barrejats. Els components d'una mescla s'anomenen substàncies pures.

Hi ha dos tipus de mescles: les homogènies i les heterogènies.

Mescles homogènies

Les mescles homogènies tenen un aspecte uniforme; és a dir, qualsevol porció té la mateixa composició i propietats. En aquestes mescles, els components no es poden distingir ni amb l'ajut d'un...

Conceptes bàsics de redox

® = fletxa →

• Oxidació: una substància perd electrons.
• Reducció: una substància guanya electrons.
• Oxidant: substància que arrenca electrons a una altra substància; l'oxidant es redueix perquè guanya electrons.
• Reductor: substància que cedeix electrons a una altra substància; el reductor s'oxida perquè perd electrons.

Pila Daniell

Pila Daniell

(−) ànode: oxidació
Zn_(s) → Zn²⁺_(aq) + 2e^-

(+) càtode: reducció
Cu²⁺_(aq) + 2e^- → Cu_(s)

Representació esquemàtica d'una pila

(−) Zn_(s)/Zn²⁺_(aq) // Cu²⁺_(aq)/Cu_(s) (+)

Força electromotriu estàndard

Força electromotriu estàndard (E^º_pila)

E^º_pila = E^º_càtode − E^º_ànode

Si E^º_pila > 0 la reacció és espontània.

Predicció de reaccions redox

Predicció de reaccions

Enllaç cavalent: Estructura de Lewis. 1-organitzar els àtoms de la forma més possible. 2-posar al voltant de cada àtom els electrons que té a la darrera capa. 3-ajuntar els electrons d'àtoms diferents amb línies (compartició) fins que tots tinguinla darrera capa plena. Exemple: H2O H(z=1) (1); O(z=8) (2,6). H··O··H (2 punts avall de la O i 2 punts a sobre de la O).

Introducció a la termodinàmica

La termodinàmica és la part de la ciència que estudia les propietats macroscòpiques de la matèria, especialment les que són afectades pels canvis de calor i temperatura, i també les variacions d'energia que es produeixen en els processos físics i químics.

Sistemes i entorn

• Sistema: És la part de l'univers les propietats del qual es volen estudiar.
• Medi o entorn: És la part de l'univers situada al voltant del sistema i que hi pot interaccionar.

Tipus de sistemes

• Sistema obert: Intercanvia amb el medi matèria i energia.
• Sistema tancat: Intercanvia amb el medi energia però no matèria.
• Sistema aïllat: No intercanvia amb el medi ni matèria ni energia.

Principis de la termodinàmica

Primer principi

Expressa el...

Anàlisi Volumètrica

Tècnica quantitativa que determina la concentració d'una substància en una mostra problema.

Tipus de Tècniques Volumètriques

• Àcid-Base: Es produeix una reacció de neutralització.
• Redox: Es produeix un canvi en el nombre d'oxidació de la substància.
• Precipitació: Es produeix una substància insoluble.
• Complexacions: Es produeix un complex de coordinació.

Procediment Experimental General

Diferències entre la composició del ciment Pòrtland i del ràpid

El ciment Pòrtland normal té un 50% de C3S i un 24% de C2S, a més d'un 11% de C3A i un 8% de C4AF.

El ciment Pòrtland ràpid ha d'aconseguir una major resistència primerenca i, per tant, tindrà una major quantitat del component responsable (C3S) a costa del que l'aporta tardanament (C2S i C3A).

Així, la seva composició esdevé:

• 60% de C3S
• 13% de C2S
• 9% de C3A
• 8% de C4AF

Mètode normalitzat per determinar l'estabilitat volumètrica

L'assaig s'anomena assaig de Le Chatelier i està regit per la norma UNE-EN 196-3:2005+A1:2009.

L’assaig té com a objecte determinar l’expansió volumètrica d’un ciment mitjançant la seva capacitat relativa per separar les puntes en forma d’agulla...