Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Què és l'Església: definició, etimologia i quatre característiques essencials

ReligióActualitzat el 3,05 KB

Què és l'Església? Concepte, Orígens i Característiques

Definició i Etimologia de la Paraula "Església"

La paraula “església” molta gent la identifica com a “temple”, però aquest no és el concepte històric més important ni més profund. La paraula “església” etimològicament prové del grec i vol dir “assemblea”.

L'Assemblea dels Primers Cristians

Els primers cristians eren l’assemblea dels seguidors de Jesús. Es reunien per partir el pa a casa d’una persona, anaven a pregar al temple i recollien diners per ajudar els pobres. En grec, “assemblea” es diu “ekklesia”.

Històricament, però, aquesta paraula s'ha utilitzat posteriorment per referir-se als temples. “Església” és un terme integrat per tots...

Continua llegint "Què és l'Església: definició, etimologia i quatre característiques essencials" »

Judaisme antic: orígens, textos sagrats i societat a Palestina

ReligióActualitzat el 3,41 KB

Fonaments del Judaisme Antic

Un sol Déu: Yahvé (va crear el món en sis dies). L'origen de la religió es troba en Abraham (va viure fa uns 4.000 anys), qui va explicar que només existia un Déu i que aquest volia fer un pacte amb els homes. El nom "jueu" és a causa de Judà (fill de Jacob, net d'Abraham).

Textos Sagrats Jueus

La Torà:
Es troba en dos rotlles sobre dues guies verticals, protegits per un mantell (marpah) i es guarda en un armari oriental (hekkal). Està formada pels cinc primers llibres de la Bíblia i expliquen des de la creació del món fins a la mort de Moisès, detallant com ell i el seu germà van alliberar el poble jueu d'Egipte. També conté lleis sobre la llibertat, l'amor, etc.
Neviïm:
Conté els relats sobre els
...
Continua llegint "Judaisme antic: orígens, textos sagrats i societat a Palestina" »

Festes jueves: Roix Ha-Xanà, Yom Kippur, Sukkot, Purim i Pasqua jueva

ReligióActualitzat el 3,57 KB

Festes i Celebracions Jueves: Tradicions Essencials

Les festes són moments crucials per al poble jueu, ja que serveixen per reunir-se, manifestar la fraternitat i, especialment, per celebrar els esdeveniments en què Déu ha tingut un paper fonamental en la seva història. Alguns exemples destacats inclouen Yom Kippur (Dia del Perdó) i la Pasqua.

El Sabbat, el dia de descans setmanal, és un temps dedicat a trobar-se amb Déu. Se celebra des de la nit del divendres fins al capvespre del dissabte, període durant el qual es passa el dia adorant Déu.

Principals Festivitats Jueves

Roix Ha-Xanà
La festa d'Any Nou jueu, que se celebra en lluna nova, generalment entre setembre i octubre. Marca l'inici d'un període de reflexió.
Yom Kippur
El Dia del
...
Continua llegint "Festes jueves: Roix Ha-Xanà, Yom Kippur, Sukkot, Purim i Pasqua jueva" »

Els ulls del llac: relat sobre Efraïm i la multiplicació dels pans

ReligióActualitzat el 2,61 KB

Va néixer a Egipte. La seva mare va ser una egípcia cridada Asenath, filla de Potifera, sacerdot egipci. La tribu de Efraím es va situar en les muntanyes, al nord de les de Donen i Benjamí, i al sud de la de Manasés, limitant a l'aquest amb el Jordà. Una de les seves ciutats va ser Siquem, primera capital del Regne d'Israel.


L Efraïm
Ara que ja han pasta els anys, l Efraïm se sent feliç envoltat dels seus fills i nets. L ancià aclucar els ulls i rememorar els temps durs de la seva infantesa.
Vençuts pels anys, es passa el dia assegut a l ombra de la frondosa figuera que creix davant la casa dels seus fills. Efraím (de l'hebreu Efráyim) va ser el segon fill de José i germà de Manasés.

Recorda l època en què era un poble orfe, sense...

Continua llegint "Els ulls del llac: relat sobre Efraïm i la multiplicació dels pans" »

Els Cinc Pilars de l'Islam i les seves branques principals

ReligióActualitzat el 3,1 KB

Els Cinc Pilars de l'Islam

  • Testimoni de fe (Shahada)

    Consisteix a proclamar davant de testimonis o d'algun tribunal de fe bàsica. L'únic requisit és entrar a l'islam.

  • Pregària ritual (Salat)

    Expressa l'entrega lliure i confiada de la persona a la divinitat, el seu retorn al principi de tot, que és Déu.

  • Solidaritat econòmica (Zakat)

    El Zakat és el pagament anual que fa cada persona musulmana. Significa compromís de la caritat, no viure enganxat a la riquesa material.

  • Dejuni durant el mes de Ramadà (Sawm)

    Consisteix en què tota la comunitat musulmana s'absté de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals. Es fa perquè en aquest mes Mahoma rebé la primera revelació de l'Alcorà. En aquesta celebració no estan obligats a fer-la els nens,

...

Continua llegint "Els Cinc Pilars de l'Islam i les seves branques principals" »

Concepció de l'ésser humà: de Plató a la filosofia contemporània

Religió14,21 KB

Concepció grega: Plató

L’existència en l’ésser humà del cos i l’ànima com a dos elements distingibles s’anomena dualisme. L’ésser humà està format per dues realitats diferents: la primera és material i l'altra és espiritual. Aquests pensadors consideren que la dimensió espiritual de l’ésser humà és la seu de la racionalitat.

Plató, sobre l’ésser humà, inspirat en la seva teoria de les idees, estableix una completa separació entre cos i ànima. Segons Plató, el cos és material i pertany, en conseqüència, al món sensible. Com tots els cossos materials, el cos és imperfecte i canviant, i és finit perquè és mortal. L’ànima és la part immortal i espiritual. Plató valorava l’ànima damunt del cos. L’ànima...

Continua llegint "Concepció de l'ésser humà: de Plató a la filosofia contemporània" »

Història de la Modernitat i la Il·lustració: Filosofia i Pensament

Religió4,87 KB

Modernitat: de l'Edat Mitjana al Segle XXI

Context històric: Crisi antiga i medieval, caiguda de l'Imperi Romà i Renaixement. El món deixa de ser el centre universal, s'imposa la ciència demostrativa i sorgeixen homes moderns no cristians.

Sorgiment: Europa viu en la inquietud i la tensió, buscant la seva pròpia identitat.

La ciutat moderna es converteix en un lloc de poder, pensament i reflexió, sense necessitat d'universitats.

4 Fets Clau de la Modernitat

  • 1. Humanisme: Recuperació del llatí i el grec, i centralitat del cos humà.
  • 2. Protestantisme: Retorn a les fonts bíbliques, traducció de la Bíblia i relació amb Déu a través d'aquesta.
  • 3. Descobriment d'Amèrica: La Terra no és plana i no som el centre de l'univers.
  • 4. Guerra dels
...
Continua llegint "Història de la Modernitat i la Il·lustració: Filosofia i Pensament" »

Kant: Medios, Fines y el Imperativo Categórico

Religió4,27 KB

Medios, fines y el valor absoluto del ser humano

Los medios sirven para alcanzar un fin. Los medios son instrumentos que se desean para alcanzar los fines. Si solo existiera el medio, no sería posible el imperativo categórico. Kant identifica los medios con las cosas del mundo de la naturaleza.

Solo tiene valor absoluto aquello que tiene importancia por sí mismo, cuya dignidad no depende de nada y reside en sí mismo. El único valor absoluto es el ser humano, que no puede ser un instrumento, merece respeto por sí mismo y es un fin objetivo.

Lo contingente es lo que puede no ser, lo que puede dejar de ocurrir. Se opone a lo necesario, aquello que no puede no ser. Kant lo utiliza para caracterizar el mundo de las cosas y los medios.

Kant y la

...
Continua llegint "Kant: Medios, Fines y el Imperativo Categórico" »

Antropologia Vital i Urbana: Educació, Cultura i Societat

Religió2,94 KB

L'antropologia vital s'interessa per com cada cultura diferencia i classifica els seus membres segons la seva edat, i si existeixen alguns tipus de proves que s'hagin de superar per poder pertànyer a alguna d'aquestes classificacions. Tradicionalment s'ha diferenciat entre: infantesa, segona edat i tercera edat, tot i que, avui en dia, s'han introduït noves classificacions, com per exemple, l'adolescència. Així mateix, cal diferenciar entre l'edat biològica i les accions que realitza, i per això, trobem comportaments que semblen no ser propis de la classificació més tradicional.

L'antropologia urbana s'interessa per com el fet de viure en un determinat lloc determina els nostres comportaments, interessant-se principalment pels fenòmens...

Continua llegint "Antropologia Vital i Urbana: Educació, Cultura i Societat" »

Antropologia de l'alimentació: cultura, gènere i família

Religió2,63 KB

Antropologia de l'alimentació

L'antropologia de l'alimentació intentarà contestar la pregunta de per què es mengen determinats aliments en una cultura i no en una altra.

La primera teoria és la teoria materialista, que defensa que triar uns elements o uns altres depèn de les condicions materials i d'un càlcul de despeses i beneficis. Aquesta teoria es pot aplicar a diferents casos i, així, per exemple, explicaria per què la religió musulmana prohibeix el porc, o per què l'hinduisme prohibeix menjar vaques.

La segona teoria és la culturalista, que defensaria que no podem trobar una explicació genètica per explicar totes les prohibicions alimentàries, sinó que cadascuna té la seva explicació en el desenvolupament històric per...

Continua llegint "Antropologia de l'alimentació: cultura, gènere i família" »