Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Auguste Comte i els estadis de la societat

Auguste Comte és considerat el pare de la sociologia. Es centra en els canvis en les esferes de poder:

• Primer estadi teològic: Monopoli de l'Església sobre el coneixement; allò inexplicable s'atribuïa a Déu.
• Segon estadi metafísic: Període de transició on bàsicament tot allò que abans era Déu passa a ser explicat per idees, amb més llibertat d'opinió i, per tant, més pluralisme.
• Tercer estadi positiu: Hem de superar la recerca de veritats absolutes per limitar-nos a estudiar la realitat observable.

Herbert Spencer

Herbert Spencer i les seves aportacions al pensament sociològic evolutiu.

Karl Marx i el materialisme històric

Karl Marx se centra en els sistemes i les relacions de producció:

• Aporta

Evolució política d'Al-Àndalus

1. La conquesta musulmana (711–718)

Els musulmans van ocupar en set anys gairebé la totalitat de la península, des de la victòria a la batalla de Guadalete (711) fins a l'ocupació de Toledo, la vall de l'Ebre i fins a arribar a les estribacions de la Cordillera Cantàbrica. Els musulmans van trobar poca oposició: la noblesa desunida i la població indiferent a la invasió.

2. Emirat dependent de Damasc (714–756)

A Al-Àndalus s'establí un emirat (província) amb capital a Còrdova, sotmès a l'autoritat del califat de Damasc, centre polític i religiós del món musulmà d'aquella època. Fins al 732 hi hagué intents d'envair el territori franc. Va ser un període d'inestabilitat per conflictes socials...

Prova en el dret tributari

1. Càrrega de la prova (art. 105 LGT)

Tindrà la càrrega de la prova qui pretengui fer valer el seu dret i ha de provar els fets constitutius del mateix. Criteri de facilitat probatòria: qui tingui més facilitat per provar els fets. L'Administració tributària ha de provar la realització del fet imposable, la magnitud que serveix per determinar la base imposable i els elements de quantificació, i les circumstàncies que determinen que el fet imposable se li atribueixi a l'obligat.

Què pot provar? Els fets que invoqui i que impediran el naixement de l'obligació o la seva exempció, i les circumstàncies de supòsits d'extinció o beneficis fiscals. L'obligat tributari complirà també amb el deure de provar quan...

La Restauració borbònica

El gener de 1874, el general Arsenio Martínez Campos va proclamar a Alfons XII com a rei d'Espanya, posant fi a sis anys de règim revolucionari després de la caiguda d'Isabel II i la Revolució Gloriosa de 1868. La Restauració va durar fins al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.

Les bases del sistema

Antonio Cánovas del Castillo va definir les bases ideològiques, socials, institucionals i jurídiques del sistema, amb l'objectiu d'allunyar els perills que havia provocat el fracàs del règim isabelí. Es proposava separar l'exèrcit del poder polític i pacificar el país, a més d'aconseguir estabilitat política. L'organització del sistema es basava en un bipartidisme que seguia el model britànic, i en l'...

Mite, filosofia i ciència

Mite: relat fictici que atorga als membres d'una comunitat, a través de l'explicació de l'origen, del destí i dels esdeveniments més importants que hi succeeixen, i que serveix per orientar-los i per trobar solucions als problemes de la seva vida quotidiana, recorrent a forces sobrenaturals.

Logos: significa pensament, concepte, raó. També és la facultat humana capaç de realitzar el procés del nostre raonament.

Filosofia: és la reflexió racional, aplicada a les nostres experiències, per identificar-ne el sentit, amb la finalitat d'adquirir plena consciència i poder obrar amb llibertat responsable.

Ciència: és la forma de coneixement que pretén explicar sistemàticament fets i fenòmens de la realitat,...

Filosofia de Nietzsche

La filosofia de Nietzsche és una crítica a la tradició occidental (moral, filosofia tradicional, religió cristiana i ciències positives). Cataloga de dogmàtiques la moral i la filosofia tradicionals i situa l'origen del pensament en Sòcrates i Plató.

Esperit dionisíac

Representa la valoració de la vida en la cosmovisió grega arcaica. Simbolitza el vigor, la font de plaer, l'embriaguesa, la desmesura, la renovació i la destrucció.

Esperit apol·lini

Manifestació del valor de la raó en la cosmovisió grega arcaica. Representa l'ordre, l'harmonia, la figura i les formes de la raó.

Moral dels esclaus

És la moral occidental, la moral antinatural ja que imposa lleis en contra dels instints primordials de la vida....

Edat Mitjana (s. XIV-XV): l'humanisme

L'humanisme és un moviment cultural que va florir al nord d'Itàlia. El primer humanista va ser Petrarca. Els humanistes sentien un profund amor pels llibres, sobretot pels autors grecs i llatins, i van dur a terme una important tasca de recuperació dels textos antics, que editaven i traduïen. Escrivien en llatí. Petrarca també va ser el divulgador del «dolç stil nou», un moviment poètic iniciat per Dant a la segona meitat del s. XIII.

• Donna angelicata: dona que, sense dir res, transmet bondat. Enamora tant a l'home que aquest dedica la seva vida escrivint per a ella.
• Donna dimoniaca: té una mirada manipuladora.

El Renaixement (edat moderna, s. XVI-XVIII)

Moviment cultural que s'inicia amb els humanistes...

Ésser i devenir

Ésser i devenir: l'ésser està constituït pel conjunt de tot el que existeix o s'ha sentit. Sentit restrictiu: la realitat és tot allò que podem tenir experiència (sentits, instruments o constatar les conseqüències de la seva existència). Sentit ampli: realitats subjectives que coneixem íntimament (sentiments, idees) i productes culturals (personatges mítics).

• Heràclit: canvi constant.
• Parmènides: l'ésser immutable.
• Panta rei: tot canvia constantment.

Realitat, aparença i no-res

Realitat: conjunt d'éssers i objectes que tenen existència per si mateixos, independents de qui els percebi.

Aparença: la forma com es manifesta la realitat als subjectes que la percebem.

Ésser: és el que és, el que existeix, la realitat....

L'Imperi Romà i el Naixement del Principat

27 anys després d'un seguit de guerres civils per aconseguir el poder de Roma, August va acceptar un govern republicà. Es va convertir en el princeps civitatis i va acumular tots els poders amb un sistema de govern anomenat Principat.

August i la Dinastia Julioclàudia (14-68 d.C.)

La primera cosa que va fer August en arribar al govern va ser restaurar tots els òrgans de govern republicans per tal d'evitar els abusos de poder antics.

La societat romana, cansada de guerres civils, va acceptar el nou règim de govern i a August, i hi va haver un llarg període conegut com a Pax Augusta. August va pacificar les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públics per embellir Roma. Es va...