Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Epicureisme

Jardí com a centre d'aprenentatge i estil de vida per a la recerca de la felicitat. El plaer és cinètic, entès com a excitació i moviments. La canònica fa referència a les normes i cànons del coneixement; ens mostra els perills de les opinions falses o mancades de fonament racional. La física estudiava el funcionament de la natura i de l'ésser humà. L'ètica és la recerca del plaer: on troba la felicitat i el camí que porta a la felicitat. Aquest camí passa per l'ataràxia (tranquil·litat) i l'autarquia (autocontrol).

Estoïcisme

La filosofia es divideix en tres parts:

• Física: l'univers com a ser viu que és matèria i intel·ligència, que regeix el logos. Per tot hi ha una raó o destí. El savi comprèn el que esdevé

La recuperació de les ciutats, que tornen a ser importants, va ser per l'augment agrícola que fa que la gent mengi més i augmenti la població. La gent que sobra al camp emigra a la ciutat. A més, el que sobra de la producció és venut als mercats de la ciutat.

Els noves tècniques i instruments són la tècnica del triennal, i instruments com l'arada de ferro, la fradura, la coreja i el molí de vent.

Les parts de la ciutat medieval són: muralles, places, carrers, catedral, convents, mercat, juta, drassanes, palaus, cases, ajuntament i sinagogues.

Moltes ciutats noves reben el nom de burg, i els seus habitants són burgesos.

Les fases de la població

1a fase (mil-1150): la població augmenta poc a poc a causa d'una agricultura endarrerida....

Aqüeducte de les Ferreres

Aqüeducte de les Ferreres

Context: la ciutat romana de Tàrraco va tenir origen en els germans Scipió, d'un petit assentament militar durant la Segona Guerra Púnica. Tàrraco va anar adquirint importància i va disposar de tres aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. Aquest és un dels monuments més significatius de l'arquitectura romana de Catalunya.

Estil

• Romà de la República tardana
• Obres temàtiques religioses
• Obres paganes destruïdes
• Nova iconografia amb fi doctrinal
• Personatges de mides diferents
• Rostres marcats de individualitat

Descripció

L'aqüeducte comença a 15 km de Tàrrega, a Puigdelfí (aigua Fróncoli), i surt un canal cap al pont del Codony. Format per dos arcades de mig punt superposades: fila...

Ètica i política en Plató

El pensament ètic de Plató es deriva de la seva antropologia, que defensa una concepció de l'ésser humà de caràcter dualista: ànima i cos. Plató admet l'existència de tres parts de l'ànima, cadascuna de les quals es relaciona amb una funció determinada de l'ànima.

Aquesta divisió de l'ànima serveix per explicar les tres classes d'individus de la seva societat ideal.

Educació i govern

Plató se sent insatisfet amb la situació política de la seva època, perquè rebutja el principi fonamental de la democràcia: la idea que qualsevol ciutadà és competent per governar. Segons Plató, ningú no és competent per naturalesa en l'art de governar, sinó que requereix el coneixement de la justícia i del bé....

Com a conseqüència del principi d'integritat del capital social, el valor nominal de cada acció ha de correspondre's a una aportació patrimonial efectiva a la societat, que no pot ser inferior a aquest. Això impedeix l'emissió de les denominades accions amb prima o participacions desproporcionades que permetin l'existència d'un «coixí fred» des del moment constitutiu de la societat.

Drets i obligacions del soci

Obligacions del soci

1) Realitzar les prestacions accessòries en el cas que s'hagin compromès a elles (anònimes i limitades).

2) En el cas exclusiu de les anònimes, realitzar el desemborsament de les accions en el termini i la forma previstos estatutàriament. Per contra, en les limitades, a no ser que existeixin prestacions...

Concepte de ciutadania

Definició usual: la ciutadania sembla tenir els següents característiques com a fonamentals:

• La pertinença a una comunitat política que s'estableix d'un mode permanent en un territori.
• El gaudi efectiu d'uns drets que han de ser protegits, entre els quals s'inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat política.

La ciutadania en l'antiguitat grecollatina

El terme ciutadà prové del llatí civis. En el dret romà, el terme civis estava reservat únicament a aquells membres de la comunitat que reunien certs requisits. A la Grècia clàssica dels segles V i VI aC, es va utilitzar el terme polítes per referir-se al ciutadà: aquell membre de la comunitat política que reunia uns...

Causalitat i crítica de Hume

La noció de causalitat: element bàsic en les explicacions dels fenòmens. Es refereix a la connexió necessària (nexe causal) que s'estableix entre dos fenòmens, de manera que la presència de la causa implica l'aparició de l'efecte.

Anàlisi de la causalitat en diversos passos

1. Les qüestions de fet es poden obtenir:

• a) Directament: per la descripció de allò donat en l'experiència immediata (veo un rellotge en una illa deserta).
• b) Indirectament: per un raonament: "a l'illa ha estat algú". Jo no he vist a ningú, però un rellotge és alguna cosa que porta la gent; per tant, veure el rellotge implica que algú ha estat allà.

Els raonaments relatius a qüestions de fet es basen en el principi de causalitat,...

Friedrich Nietzsche

Primera etapa: apol·lini i dionisíac

Inspirat per Schopenhauer, que concebia la realitat com a voluntat cega que no accepta la renúncia a la vida, Nietzsche considerava que l'art tenia dues forces creadores: la dionisíaca i l'apol·línia (ordre, límit, racionalitat, bellesa). Una cultura només podia tenir ambdós elements; si el dionisíac desapareix, ens trobem en decadència cultural. Sòcrates i Plató serien els grans envenenadors de la cultura a través de la unilateralitat del principi apol·lini.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Fa una crítica enèrgica a la idea de veritat. L'home, com a animal orgullós, infravalorat i, alhora, efímer, té com a únic recurs l'intel·lecte i la seva capacitat per...

Política

Estat de natura:

Per entendre el poder polític, Locke planteja com era la societat abans d’un sistema polític, sense lleis positives; és a dir, en un estat natural (estat d’igualtat, basat en l’amor mutu, en el dret i els ideals de justícia i caritat). Els homes vivien en grups lliurement establerts, amb vincles familiars i confiança. Analitza com seria la humanitat sense poder polític, on els homes es deixen portar per sentiments i raó.

L’home disposa de perfecta llibertat dins els límits de la llei natural, que s’identifica amb la raó, afecta a tots els éssers racionals i no depèn d’un estat polític. No pot fer el que vulgui sense defensar el pròxim, i la llei natural prevalen davant la llei civil.

Poder executiu:

Sòfocles i la idea de ciutat

Sòfocles (496/495 – 406/405 a.C.) tenia una idea molt clara del que era per a ell la ciutat, i així ho expressa a Antígona: la polis és una comunitat de ciutadans i no pas un territori propietat d’un home sol. Aquesta concepció implica necessàriament un règim democràtic i, per tant, l’obligació de tots els ciutadans de participar en el seu funcionament.

Aquesta ciutat democràtica ha de tenir, segons ell, una gran disciplina i alhora temor i respecte a les tradicions i a les lleis divines, que no poden ser contradites per les lleis de la ciutat, i menys per les lleis que sorgeixen del capritx d’un sol home com és el cas de Creont. Podem dir que aquesta ciutat de Sòfocles era l’ideal d’un demòcrata...