Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Ausiàs March

Ausiàs March fou un trobador tardà que va introduir en la seva poesia idees filosòfiques. Les fonts d'influència de les seves poesies amoroses foren els trobadors, juntament amb Dant i Petrarca; per l'aristocràcia i la filosofia, sant Tomàs i Aristòtil; i per la literatura clàssica, Sèneca i Ovidi. La poesia marciana manté semblances i enllaços amb la lírica trobadoresca: l'estructura de les composicions, l'ús del senyal, els temes i altres topics propis de l'Edat Mitjana i alguns anàlegs. March comparteix amb Dant algunes fonts, a més de tenir inclinació per la gravetat filosòfica de l'autor de la Divina Comèdia. Amb ells especulava sobre la natura de l'amor i les seves conseqüències. March fou un poeta que...

Emotivisme moral: mirada filosòfica sobre el fonament de les decisions ètiques i la raó humana

Hume afirma que la moral no pot dependre de la nostra raó, ja que la funció de la raó no és orientar l'acció. La raó no ens diu què està bé i què està malament. L'ètica que ens ho diu és l'intel·lectualisme moral.

Per als judicis morals sorgeixen de l'agrado o desagrado que ens produeix alguna cosa. Aquests judicis són els que orienten l'acció, segons el sentiment compartit per totes les persones: l'home, segons Hume, és altruista i no és feliç si observa el sofriment de les altres persones.

D'aprovació o reprovació que sorgeix en nosaltres. En estar davant d'un acte condemnable, busquem en el nostre interior un sentiment que...

Viure en societat

Els essers humans són essers socials. Per què existeix aquesta necessitat?

• Per a sobreviure: viure en grup afavoreix la supervivència.
• Per a comunicar-nos: el nostre cervell està fet per a la vida social.
• Per a ampliar les nostres necessitats: viure en societat ens permet fer més coses.

Necessitem conviure per a sobreviure, per a comunicar-nos i per a progressar. Però aquesta convivència pot plantejar problemes que cal resoldre. Aquesta és la funció de la política.

La política

És l'art i la ciència d'organitzar la convivència social. La política pretén aconseguir el bé comú a través de les lleis i les institucions.

La convivència en societat no és fàcil, ja que hi ha comportaments injustos:

• Hi ha l'aprofitat,

Pensament i perfil ideològic de Franco

Franco era un militar africanista que va fer carrera militar en les guerres colonials d'Àfrica. Des de jove ja havia destacat com a general i professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Es basava en una interpretació heroica de la història d'Espanya, especialment de l'època dels Reis Catòlics i de l'imperi d'Àustria, i defensava la idea d'una Espanya «monolítica» i homogènia. Els valors nacionals que considerava fonamentals eren la unitat, l'autoritat, la jerarquia, la disciplina i l'ordre.

Era molt catòlic i es identificava com una persona escollida per Déu per salvar la pàtria. Volia salvar el país i restaurar l'imperi, i aquests objectius van servir d'excusa per justificar...

Marx i el materialisme històric

Marxisme: Proposta filosòfica, econòmica i política que va aglutinar moviments obrers i va tenir una enorme repercussió social i política al segle XIX i XX. Ha de ser comprès dins el marc de Marx i la seva influència a mitjans del segle XIX.

Concep la interpretació històrica com a lluita de classes. La societat i la consciència humana estan determinades per les condicions materials, econòmiques i socials de la vida. El materialisme es refereix a l'explicació de la realitat basada en causes naturals, mentre que l'històric fa referència a l'ésser humà al llarg del temps. Comprèn la desaparició de la burgesia, l'aparició de la societat sense classes.

Mode de producció:

Examina la història humana...

Josep Maria de Sagarra

Josep M. de Sagarra (1894-1961) va néixer a Barcelona en una família aristocràtica. Va estudiar Dret i va ser en aquests anys que va entrar en contacte amb el món literari barceloní. A partir del 1914, després de publicar el seu primer llibre de poemes, va desenvolupar una carrera literària fulgurant.

Durant els anys 20 i 30, va escriure i va estrenar la major part de les seves obres teatrals, a més de publicar tres novel·les i molts articles.

La Guerra Civil el va dur a París i a la Polinèsia, i el 1940 va tornar a Barcelona. Sagarra va tornar al teatre el 1946 amb una sort desigual, farcida de fracassos i d'èxits, com La ferida lluminosa. En la prosa, cal destacar les seves Memòries (1954), en què passa revista...

El Trienni Liberal (1820-1823)

El pronunciament iniciat pel coronel Rafael de Riego va triomfar. L'oposició liberal obligà el rei a acceptar i a convertir-se en monarca constitucional. Es va restaurar la Constitució de Cadis i gran part de les reformes d'aquesta, i se'n van elaborar de noves normes.

Van iniciar la modernització administrativa i crearen la Milícia Nacional, voluntaris amb la finalitat de garantir l'ordre i defensar les reformes constitucionals. Pretenien liquidar el feudalisme al camp i van intentar liberalitzar la indústria i el comerç, impulsant el desenvolupament industrial i la modernització econòmica.

Oposició als liberals

La monarquia, bona part de la pagesia, especialment a Catalunya, i els yeïs del Trienni no...

Afirmacions objectives i subjectives

Una afirmació objectiva es pot sotmetre a prova pública i, per tant, es basa en l'experiència col·lectiva. Quan es fa, no se sap si s'ha dit correctament.

Una experiència individual reflecteix els gustos personals, les vivències, l'educació rebuda o tot allò que forma part de nosaltres. Per això és la projecció de la persona que fa l'afirmació i és subjectiva.

En resum: experiència comuna (objectiva) i demostrable, enfront d'experiència individual (subjectiva) i no demostrable. Els judicis objectius no donen lloc a prejudicis; els subjectius sí.

Els judicis de valor

El judici de valor (JV) pot ser positiu o negatiu. Si és negatiu, pot tenir molta transcendència ètica o poca. Quan té molta...

L'entrevista: definició, tipus i estructura

L’entrevista és una forma d’expressió oral o escrita força habitual en l’àmbit cultural que consisteix en un diàleg entre la persona que entrevista i l’entrevistat.

Tipus d’entrevistes

• Informativa: informa sobre temes o fets fent referència a la professió.
• De personalitat o psicològica: permet conèixer la vida i la manera de ser de l’entrevistat.

Estructura d’una entrevista

• Una breu introducció: serveix per a contextualitzar i despertar l’interès dels lectors.
• Motiu de l’entrevista.
• Qüestionari: preguntes i respostes prèviament preparades d’acord amb el tema de l’entrevistat.
• Conclusió: comentari adient relacionat amb el personatge o amb el tema del qual es parla o s’escriu.

paleolític: és  el període del primer humà de la prehistària que s'estén des de l'aparició del primer ésser huma, fa uns 5 milions d'anys, fins el descobriment  de l'agricultura  i la ramderia, fa uns 11.00anys. creences i ritus: els nostres avanpassats creien en l'existència de molts esperits que els ajudaven a caçar, que afavorien els naixements i que provocaven malalties i morts, per això feien ritus destinats  aconseguir-ne un favor.policremes: utilitzen  diversos colors dins d'una mateixa  figura. la prehistoria: es la primera etapa del passat  de la humanidatat. Va començar fa 5.000milion d'anys amb la aparició dels nostre primers avantpassats, i es va acabar fa uns 5.000 anys quan  les persones van inventar l'escriptura....