Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Bienni d'Esquerres (1931-1933): Constitució i reformes de la Segona República

HistòriaActualitzat el 2,3 KB

Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Elaboració i Aprovació de la Constitució de 1931

La Constitució de 1931 va establir les bases de la Segona República Espanyola, definint els següents punts clau:

  • Forma de govern: República.
  • Tipus de sufragi: Universal per a majors de 23 anys.
  • Separació de poders:
    • Legislatiu: Corts.
    • Executiu: Govern.
    • Judicial: Tribunals de justícia.
  • Drets i llibertats:
    • De reunió.
    • D'associació.
    • D'expressió.
    • De culte.
  • Separació Església/Estat: Es va establir la laïcitat de l'Estat.

Reformes del Bienni d'Esquerres

Durant el Bienni d'Esquerres, es van impulsar diverses reformes estructurals:

Reforma de l'Església

  • Els ordres religiosos no podien exercir l'ensenyament.
  • Es va suprimir el pressupost destinat a l'Església.
  • Es va introduir
...
Continua llegint "Bienni d'Esquerres (1931-1933): Constitució i reformes de la Segona República" »

Relleu terrestre, tipus de roques i cicle litològic: resum

GeologiaActualitzat el 4,94 KB

El Relleu Terrestre i la Formació de Roques

El Relleu i els seus Accidents Geogràfics

El relleu és la superfície del nostre planeta i presenta nombrosos accidents. El relleu de les àrees emergides són aquells que s'estenen sobre el nivell del mar. Els principals accidents són:

Tipus de Relleu de les Àrees Emergides

  • Les serralades muntanyoses: Relleus originats per la convergència de plaques tectòniques.
  • Les planes (o planures): Zones molt planes o lleugerament accidentades. Quan es troben a una certa altitud sobre el nivell del mar, reben el nom d'altiplans.
  • Les depressions: Són àrees més baixes que els relleus circumdants.

Quines Roques Configuren el Relleu?

A la superfície terrestre, formant el relleu, podem trobar roques exògenes...

Continua llegint "Relleu terrestre, tipus de roques i cicle litològic: resum" »

Prehistòria i Egipte: conceptes clau del paleolític, neolític, Mesopotàmia i Egipte

LlatíActualitzat el 3,01 KB

Paleolític: Pedra Antiga

Nòmades: Es traslladaven sovint buscant menjar, refugi, o fugint dels perills.

Sílex: És una roca dura que quan es colpeja es trenca en làmines i produeix una aresta molt esmolada. Amb això fabricaven bifaços (destrals), és a dir, eines tallades per les dues cares.

Aixovar funerari: Als enterraments, el difunt anava acompanyat amb alguns objectes que es coneixien com a aixovar funerari.

Ritus funeraris: Reflectien una primera preocupació pel que hi havia després de la mort.

Art mobiliari: Conjunt d'objectes esculpits o pintats com les Venus paleolítiques.

Neolític: Pedra Nova

Ceràmica cardial.

No havien de desplaçar-se per buscar aliments i es van tornar sedentaris.

Megàlits: Monuments construïts amb grans lloses...

Continua llegint "Prehistòria i Egipte: conceptes clau del paleolític, neolític, Mesopotàmia i Egipte" »

Espectre electromagnètic, llum i teoria del color: resum

Plàstica i educació artísticaActualitzat el 3,07 KB

L'espectre electromagnètic

L'espectre electromagnètic és el conjunt d'ones ordenades per la seva longitud d'ona.

Introducció

La llum és una de les formes en què es manifesta l'energia. L'energia lluminosa viatja en forma d'ones electromagnètiques.

S'anomena longitud d'ona la distància entre dues crestes o dues valls.

La freqüència es mesura comptant la quantitat d'ones que passen per un punt en un temps determinat. El conjunt d'ones és l'espectre electromagnètic.

L'espectre visible

Isaac Newton va descobrir que a través d'un prisma de cristall tria set colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta. Si es veuen al mateix temps tot l'espectre visible es veu la llum blanca. Llucs primaris: vermell, verd, blau.

Color llum i color

...
Continua llegint "Espectre electromagnètic, llum i teoria del color: resum" »

Anàlisi de la música en el cinema: gèneres, elements i orquestració

MúsicaActualitzat el 3,63 KB

Anàlisi de la Música en el Cinema

Gèneres Cinematogràfics i la Música

El gènere de la pel·lícula influeix en l'elecció musical:

  • Aventura / Ciència Ficció / Fantàstic / Acció
  • Musical
  • Western
  • Animació
  • Terror

Elements Clau per a l'Anàlisi Temàtica i Sonora

1. Estructuració Temàtica de les Escenes

Cal determinar de què va l'escena que s'està analitzant.

2. Funció de la Música de Fons

La música de fons ambienta les escenes cinematogràfiques. Tot i no ser estrictament necessària, crea una atmosfera determinada.

3. Música de Pantalla

Forma part integral de l'escena que es representa, fins al punt que sense música perdria el sentit.

4. Tema Principal

Cançó que té com a finalitat identificar la música amb la pel·lícula, independentment...

Continua llegint "Anàlisi de la música en el cinema: gèneres, elements i orquestració" »

El liberalisme a Espanya: de la crisi de l'Antic Règim al Sexenni Democràtic

HistòriaActualitzat el 3,07 KB

Introducció

Després de la invasió napoleònica (1808-1814) i de la mort de Ferran VII, es va instaurar a Espanya el liberalisme.

La Crisi de l'Antic Règim

El 1807, Espanya signa amb França el Tractat de Fontainebleau, en el qual s'autoritzava l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal. Bona part de la població no hi va estar d'acord i va esclatar el Motí d'Aranjuez. Carles IV va abdicar i Ferran VII va ser nomenat rei, però Napoleó va fer abdicar Ferran VII i va nomenar el seu germà Josep Bonaparte nou rei d'Espanya. El 2 de maig el poble de Madrid es va aixecar contra els francesos. El 1813 Ferran VII va recuperar la corona i els francesos van abandonar el país. Quan Ferran VII va tornar, va haver de jurar la Constitució

...
Continua llegint "El liberalisme a Espanya: de la crisi de l'Antic Règim al Sexenni Democràtic" »

Deformació de les roques, plecs i falles i geologia externa: resum

GeologiaActualitzat el 11,26 KB

Deformació de les roques

7. Deformació de les roques

El desplaçament de les plaques i els moviments de la litosfera formen estructures degut a forces tectòniques que les estiren o comprimeixen. Els estrats rocosos, com a conseqüència, es deformen i originen estructures diferents a les que tenien abans. Es produeixen plecs, falles i diàclasis.

7.1 Trencament de les roques, falles i diàclasis

Les falles són fractures produïdes en roques dures i rígides amb desplaçaments de blocs. Poden donar lloc a terratrèmols. Tenim dos tipus de falles:

  • Falla normal: una de les dues parts de la falla s'enfonsa per distensió (estirament)
    1. Imaginem un tros de litosfera amb diferents estrats rocosos.
    2. Suposem que està afectada per forces d'estirament (distensió)
...
Continua llegint "Deformació de les roques, plecs i falles i geologia externa: resum" »

Déus romans i grecs: equivalències, símbols i atributs

GrecActualitzat el 4,33 KB

Déus romans i atributs (llatí / grec)

  • Júpiter/Zeus — Poder suprem sobre els déus i sobre els homes / àguila, ceptre, llamp
  • Juno/Hera — Esposa i germana de Zeus. Matrimoni / paó reial, diadema
  • Minerva/Atena — Saviesa, arts i oficis, victòria a la guerra / òliba, olivera, casc, escut
  • Apol·lo/Apol·lo — Bessó d’Àrtemis. Bellesa física i belles arts / lira, fletxes
  • Diana/Àrtemis — Castedat, caça / arc, carcassa (carcai), lluna creixent
  • Mercuri/Hermes — Missatger dels déus i de les ànimes. Comerç, eloqüència / sandàlies, barret alat i caduceu
  • Vulcà/Hefest — Marit d’Afrodita. Foc, metall / martell, tenalles, enclusa
  • Mart/Ares — Amant d’Afrodita. Guerra / casc, armes
  • Venus/Afrodita — Segons una versió, nasqué
...
Continua llegint "Déus romans i grecs: equivalències, símbols i atributs" »

Guia de complements verbals i sintaxi catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 4,78 KB

Els Complements Verbals Essencials

Complement Directe (CD)

És el complement verbal que està relacionat directament amb el verb. Respon a la pregunta Què?

Formes del Complement Directe

  • Sintagma Nominal (SN): La infermera atén els malalts.
  • Sintagma Preposicional (SPREP): El detingut insultava a tothom (ús poc freqüent).
  • Oració Subordinada: El periodista ha denunciat que l'enganyin.

Pronominalització del CD

El CD es pronominalitza amb:

  • Formes definides (el, la, els, les): Si el CD és definit (articles definits, possessius, demostratius: el, la, els, les).
  • Formes indeterminades (en): Si el CD és indefinit (articles indefinits, numerals, quantitatius: molt, poc, alguns). Exemple: Els pagesos en regalen.
  • Formes neutres (ho): Si el CD és un concepte
...
Continua llegint "Guia de complements verbals i sintaxi catalana" »

Rius del vessant Atlàntic i vessants hidrogràfics de la península Ibèrica

GeografiaActualitzat el 1,63 KB

- El vessant Àrtic: comprèn rius llargas i cabalosos.

- El vessant Atlàntic: inclou rius cabalosos però relativament curts.
- El vessant mediterrani: té rius curts i poc cabalosos.
- El vessant de la mar Negra és format per rius cabalosos i regulars.
- El vessant de la mar Càspia: on desenboquen alguns rius llargs i cabalosos i altres de més curts.

- El vessant Cantabric te rius molt curts però cabalosos.
- El vessant Atlàntic es el vessant més gran i el que te rius mes llargs.
- El vessant mediterrani te rius en general curts i de cabal irregular.

- El clima mediterrani continental és el propi de l'interior de la península, a la Meseta, les temperatures són força extremes.
- El clima mediterrani litoral és el propi de la costa Mediterrània,
...
Continua llegint "Rius del vessant Atlàntic i vessants hidrogràfics de la península Ibèrica" »