Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Relativisme moral, utilitarisme i origen dels valors segons Nietzsche

Filosofia i èticaActualitzat el 2,74 KB

El Relativisme Moral

El relativisme moral considera que les normes morals depenen de cada persona i afirma que són convencionals. El problema és que, si no hi ha normes universals, no es poden criticar les pràctiques o costums. L'objectivisme, en canvi, considera que hi ha normes universals que no depenen de la voluntat de les persones.

Aspectes acceptables del relativisme

  • Canvi històric
  • Autonomia
  • Tolerància
  • Flexibilitat

Aspectes rebutjables del relativisme

  • No intervenció
  • Eliminació dels drets
  • No hi ha drets humans

Tipus d'Ètiques

Ètiques Materials

Diuen si alguna cosa és bona o dolenta. Es basen en l'imperatiu hipotètic, són ètiques empíriques i heterònomes (no sorgeixen de la persona).

Ètiques Formals

Indiquen com fer aquella cosa. Es basen...

Continua llegint "Relativisme moral, utilitarisme i origen dels valors segons Nietzsche" »

Funció de relació: percepció i receptors sensorials. La vista i l'ull humà

BiologiaActualitzat el 4,53 KB

La Funció de Relació: Percepció i Resposta

La funció de relació ens permet percebre informació tant de l'interior com de l'exterior del nostre cos, analitzar-la i elaborar una resposta adequada. Aquesta funció ens permet captar estímuls, que són informacions o canvis que influeixen en l'activitat d'un organisme.

La funció de relació es divideix en tres fases principals:

1. Percepció de la Informació

L'organisme capta els estímuls a través dels receptors sensorials, unes cèl·lules nervioses especialitzades en percebre canvis en el medi i en transmetre aquesta informació al sistema nerviós central.

Tipus de Receptors Sensorials segons la Localització

  • Receptors Externs

    Situats a la superfície del cos. Capten els estímuls ambientals

...
Continua llegint "Funció de relació: percepció i receptors sensorials. La vista i l'ull humà" »

Funcions del Rei, poders de l'Estat i organització territorial a Espanya

Ciències socialsActualitzat el 3,7 KB

Funcions del Rei en una Monarquia Parlamentària

El rei és el cap de l'estat, però el govern és elegit pel parlament. Constitueix la màxima representació de l'estat dins del país i en les relacions internacionals. El rei és l'àrbitre i moderador de les institucions i exerceix les funcions que li atribueixen la constitució i les lleis. El càrrec de rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat.

Institucions i Poders de l'Estat

Poder Legislatiu: Elabora i aprova les lleis. Correspon al parlament.

Poder Executiu: Aplica les lleis. Correspon al govern.

Poder Judicial: Jutja i fa executar el que s'ha jutjat. L'exerceixen els jutges i els tribunals de justícia.

Òrgans del Poder Judicial

Els òrgans fonamentals del poder judicial són:...

Continua llegint "Funcions del Rei, poders de l'Estat i organització territorial a Espanya" »

Evolució del llatí, varietats i conceptes clau de la romanització

LlatíActualitzat el 3,07 KB

Conceptes Lingüístics i Històrics

Família lingüística: Grup de llengües emparentades entre si.

L'indoeuropeu: Llengua que pertany al grup indoeuropeu, grup lingüístic que agrupa llengües europees i asiàtiques.

Indogermanic - Indoeuropeu.

Diàspora: Dispersió d'un grup ètnic fora del seu lloc originari.

Fundació de Roma: 753 aC.

Etapes del Llatí

Llatí arcaic: (753 aC - Segle IV)

  • Primers testimonis no literaris escrits en objectes quotidians fins als primers textos literaris.
  • Va rebre influències de la cultura i la llengua grega.

Llatí clàssic: (Segle I aC - Segle I dC)

  • Llatí consolidat, representa el moment de màxima esplendor de la literatura llatina.
  • Van escriure els millors autors llatins com Ovidi, Ciceró i Virgili.

Llatí postclàssic:

...
Continua llegint "Evolució del llatí, varietats i conceptes clau de la romanització" »

Tipus de textos: explicatiu, argumentatiu, instructiu i predictiu

Filosofia i èticaActualitzat el 4,84 KB

Explicatiu: L'explicatiu és l'exposició de manera clara, amb el desenvolupament i els exemples necessaris, d'una teoria, concepte, problema, etc., principalment aquells que tenen una base científica o tècnica. L'explicatiu, a diferència d'altres, vol fer comprendre al receptor el perquè i el com de l'existència d'un fenomen determinat. El seu caràcter didàctic fa que una explicació hagi de ser rigorosa i objectiva. Són textos emmarcats en les conferències, articles de divulgació científica o tècnica, treballs acadèmics, articles assagístics o tractats, etc.

Estructura: 1. Introducció; 2. Desenvolupament; 3. Conclusió.

Tipus d'explicatiu:

  1. Especialitzat: adreçat a especialistes en la matèria.
  2. Divulgatiu: pot ser entès per la
...
Continua llegint "Tipus de textos: explicatiu, argumentatiu, instructiu i predictiu" »

Telefonia fixa i mòbil: funcionament, components i centrals telefòniques

TecnologiaActualitzat el 3,57 KB

El telègraf va ser el primer aparell de les telecomunicacions que va tenir una implantació massiva, ja que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant fil elèctric, en un primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa (Marconi, 1901).

Per transmetre la informació feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ratlla, que es diferenciaven simplement pel temps de tancament del circuit. Amb aquests dos símbols i el codi Morse (creat per Samuel Morse el 1822) es codificava la informació.

Components Clau de la Telefonia Fixa

  • El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so
...
Continua llegint "Telefonia fixa i mòbil: funcionament, components i centrals telefòniques" »

Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics

Llengua i literaturaActualitzat el 3,3 KB

Figures Retòriques: Definicions i Exemples

Figures de dicció

  • Al·literació: Repetició del mateix so (ex: "Riera, Ribera, Barruera").
  • Onomatopeia: Reproducció gràfica d'un so (ex: "ric", "nyic").
  • Paronomàsia: Paraules que només canvien en un so (ex: "son" / "sou", "balla" / "palla").
  • Asíndeton: Supressió de conjuncions.
  • Encavallament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i mètric.
  • Enumeració: Desenvolupament d'una frase multiplicant els atributs d'un nom, complements, sintagmes o verbs.
  • Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
  • Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual de les paraules en una frase.
  • Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
  • Polisíndeton: Abundància de
...
Continua llegint "Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics" »

Pressió, fluids i pressió hidrostàtica: conceptes i fórmules

FísicaActualitzat el 5,46 KB

Pressió: Definició i Fórmula

La pressió mesura l'efecte deformador d'una força. La pressió (P) exercida per una força (F) sobre una superfície (S) és igual al quocient entre la intensitat de la força i la superfície:

P = F / S

La pressió és directament proporcional a la força aplicada i inversament proporcional a la superfície sobre la qual s'aplica. Això vol dir:

  • Si augmenta o disminueix la força (F), augmenta o disminueix la pressió (P).
  • Si augmenta la superfície (S), disminueix la pressió (P), i si disminueix la superfície (S), augmenta la pressió (P).

L'efecte deformador de la força (F) depèn de la seva intensitat i de la superfície (S) sobre la qual actua.

La unitat de pressió (P) en el Sistema Internacional (SI) és...

Continua llegint "Pressió, fluids i pressió hidrostàtica: conceptes i fórmules" »

Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,03 KB

Salvador Espriu: Un Escriptor Multifacètic (1913-1985)

Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Dos eixos principals: la recerca de la diversitat (molts gèneres i tècniques compositives) i l'aspiració a la unitat.

Josep M. Castellet: va dir que Espriu podia assimilar culturalment l'herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts a l'antic Egipte, la Bíblia, la tradició jueva i la mitologia grega. Espriu crearia el seu mite particular de Sinera (anagrama d'Arenys de Mar).
Varietat literària: lírica, elegíaca, satírica, didàctica.

Jove Narrador als Anys 30

Llibre en castellà: Israel (recull d'estampes bíbliques). Després va anar a la UB, on va conèixer el poeta Rosselló-Pòrcel.

1932: Laia, novel·la-retaule d'...

Continua llegint "Salvador Espriu: poesia, teatre i narrativa (resum d'autor)" »

Elements químics: classificació, valències i nomenclatura bàsica

QuímicaActualitzat el 2,97 KB

Elements Químics: Classificació i Valències

Elements No Metàl·lics

Els elements no metàl·lics inclouen:

  • Heli (He)
  • Neó (Ne)
  • Argó (Ar)
  • Criptó (Kr)
  • Xenó (Xe)
  • Radó (Rn)
  • Fluor (F)
  • Clor (Cl)
  • Brom (Br)
  • Iode (I)
  • Astat (At)
  • Oxigen (O)
  • Sofre (S)
  • Seleni (Se)
  • Tel·luri (Te)
  • Arsènic (As)
  • Fòsfor (P)
  • Nitrogen (N)
  • Carboni (C)
  • Silici (Si)
  • Bor (B)

Elements Metàl·lics

Els elements metàl·lics inclouen:

  • Hidrogen
  • Liti (Li)
  • Sodi (Na)
  • Potassi (K)
  • Rubidi (Rb)
  • Cesi (Cs)
  • Franci (Fr)
  • Beril·li (Be)
  • Magnesi (Mg)
  • Calci (Ca)
  • Estronci (Sr)
  • Bari (Ba)
  • Radi (Ra)
  • Escandi (Sc)
  • Titani (Ti)
  • Vanadi (V)
  • Crom (Cr)
  • Manganès (Mn)
  • Ferro (Fe)
  • Cobalt (Co)
  • Níquel (Ni)
  • Coure (Cu)
  • Zinc (Zn)
  • Gal·li (Ga)
  • Germani (Ge)
  • Plata (Ag)
  • Cadmi (Cd)
  • Platí (Pt)
  • Or (Au)
  • Mercuri (Hg)
  • Metà (CH4)

Valències dels Elements

  • Grup 1: Li, Na, K, Rb,
...
Continua llegint "Elements químics: classificació, valències i nomenclatura bàsica" »