Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Teories de l'evolució: fixisme, Lamarck i Darwin

BiologiaActualitzat el 3,06 KB

Les Teories Fixistes: Creacionisme i Catastrofisme

Fins al segle XVIII, els científics consideraven que les espècies eren immutables, que no havien canviat des que van aparèixer (creacionisme).

Entre els fixistes destaca Linné, que va ser el primer a classificar els éssers vius.

A finals del segle XVIII, Cuvier va elaborar la teoria del catastrofisme, segons la qual al llarg de la història de la Terra hi ha hagut grans catàstrofes que van extingir la flora i la fauna existents, fet que va provocar l'aparició d'altres espècies. D'aquesta manera explicava les diferències entre els fòssils i les espècies actuals.

Els Mecanismes de l'Evolució: La Teoria de Lamarck

L'evolució és la modificació progressiva de les espècies. La primera...

Continua llegint "Teories de l'evolució: fixisme, Lamarck i Darwin" »

Manuel de Pedrolo: obra teatral, llibertat i absurd

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,16 KB

Manuel Pedrolo: Obra Teatral i Llibertat

Aspectes Clau de l'Obra Teatral de Manuel Pedrolo

Manuel de Pedrolo (1918-1990) fou militant de la CNT i intervingué en la Guerra Civil, acabant en un camp de concentració. És un dels autors catalans més prolífics. Conreà tots els gèneres, però és més conegut com a novel·lista. Les seves primeres obres van tenir dificultats per publicar-se a causa de la censura.

En el camp del teatre, la seva producció es considera una anticipació a Catalunya del que ha representat el teatre de l'absurd de Beckett o Ionesco. (Els autors d'aquest tipus de teatre uneixen fons i forma, expressant l'absurd d'una manera irracional, fent que es perdi el respecte al text i obrint noves vies a un teatre més imaginatiu...

Continua llegint "Manuel de Pedrolo: obra teatral, llibertat i absurd" »

El Bienni Reformista (1931-1933): reformes de la II República

HistòriaActualitzat el 2,43 KB

El Bienni Reformista (1931-1933)

El primer bienni de la II República Espanyola, conegut com a Bienni Reformista, va tenir lloc entre el 1931 i el 1933. Aquest període va estar impulsat pel govern de Manuel Azaña i es va centrar en cinc eixos fonamentals de reforma:

1. Reforma sociolaboral i agrària

Impulsada per Largo Caballero, aquesta reforma va establir la jornada laboral màxima de 8 hores i va dignificar la situació dels treballadors. Dins d'aquest àmbit, destaquen les reformes agràries, que pretenien:

  • Eliminar el latifundisme.
  • Crear una classe social de petits propietaris agrícoles mitjançant l'expropiació de terres.
  • Crear l'Institut de la Reforma Agrària (IRA) per indemnitzar els propietaris expropiats.

2. Reforma religiosa

L'objectiu...

Continua llegint "El Bienni Reformista (1931-1933): reformes de la II República" »

Càlcul de prestacions de la Seguretat Social: IT, accident, maternitat, IPP, atur i jubilació

Formació i orientació laboralActualitzat el 3,19 KB

1. Incapacitat Temporal per malaltia comuna

Un treballador va estar en situació d'IT a causa d'una malaltia comuna des del dia 5 fins al 26 de maig. La base de cotització per contingències comunes (BCCC) durant el mes anterior a la baixa va ser de 1.350 €. Té un salari mensual.

  • Dia baixa: 5 de maig
  • Dia alta: 26 de maig
  • BCCC abril: 1.350 €

Càlculs:

  • a) Base reguladora (BR): 1.350 € / 30 = 45 €/dia.
  • b) Prestació I.T.:
    • Del 1r al 3r dia: 0 € (5, 6 i 7 de maig).
    • Del 4t al 20è dia (17 dies): 60% de la BR = 45 * 0,6 * 17 = 459 €.
    • Del 21è dia en endavant (2 dies): 75% de la BR = 45 * 0,75 * 2 = 67,50 €.
    • Total prestació: 459 + 67,50 = 526,50 €.
  • c) Distribució del pagament:
    • Empresa: Del 4t al 15è dia (12 dies) = 45 * 0,6 * 12 = 324 €.
    • INSS:
...
Continua llegint "Càlcul de prestacions de la Seguretat Social: IT, accident, maternitat, IPP, atur i jubilació" »

Causes i context de la Primera Guerra Mundial: la crisi de juliol de 1914

HistòriaActualitzat el 2,75 KB

L'esclat de la Gran Guerra i el detonant del conflicte

La crisi de juliol de 1914

L'esclat de la Gran Guerra, el detonant de la guerra i la crisi de juliol de 1914 es van originar quan l'hereu i la seva dona van demostrar la sobirania austríaca a Bòsnia; ambdós van morir en un atemptat comès per un terrorista serbobosnià el 1914. Àustria va respondre de manera contundent mentre esperava un motiu per esclafar el nacionalisme, i va manar que funcionaris col·laboressin en la investigació del magnicidi en territori serbi.

El 23 de juliol, el govern va plantejar un ultimàtum a Sèrbia amenaçant amb la guerra, però Sèrbia no va acceptar-lo ja que tenia Rússia del seu costat. El 28 de juliol, Àustria va declarar la guerra. Rússia va començar...

Continua llegint "Causes i context de la Primera Guerra Mundial: la crisi de juliol de 1914" »

La literatura catalana i valenciana durant la Transició: autors i tendències

Llengua i literaturaActualitzat el 3,17 KB

La literatura catalana durant la Transició

Durant els anys 70 assistim a un debilitament de la dictadura franquista, exemplificat per la salut precària del dictador i l'eliminació de la censura prèvia. Amb la mort de Franco, l'Estat espanyol viu un procés de transició política que conduirà a un sistema democràtic.

La recuperació de la llengua i el circuit literari

Amb el sistema democràtic i els diferents estatuts d'autonomia, la nostra llengua va recuperar, en certa mesura, la consideració social i legal que havia perdut anys enrere. La cooficialitat i l'entrada en el sistema docent van contribuir a millorar quantitativament i qualitativament el circuit literari que, a partir dels 70, veurà augmentar considerablement el nombre d'...

Continua llegint "La literatura catalana i valenciana durant la Transició: autors i tendències" »

Guia bàsica de sintaxi: modalitats oracionals, sintagmes i categories gramaticals

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

Modalitats oracionals

L'oració es pot classificar en quatre modalitats:

  • L'oració enunciativa: es fa servir per donar a conèixer un fet o un esdeveniment.
  • L'oració interrogativa: s'utilitza per expressar una pregunta.
  • L'oració exclamativa: s'empra per expressar un sentiment, una emoció o un desig.
  • L'oració exhortativa: s'usa per donar ordres, prohibir o aconsellar.

Sintagmes

  • Nom: sintagma nominal (SN)
  • Verb: sintagma verbal (SV)
  • Adjectiu: sintagma adjectival (SAdj)
  • Adverbi: sintagma adverbial (SAdv)

Categories lèxiques o gramaticals

  • Els noms: són paraules que designen persones, animals, coses o idees. Poden ser comuns o propis. La majoria són variables en funció del nombre o del gènere.
  • Els adjectius: són paraules que designen característiques
...
Continua llegint "Guia bàsica de sintaxi: modalitats oracionals, sintagmes i categories gramaticals" »

Narcís Oller i el Realisme a Catalunya: obres i corrents

Llengua i literaturaActualitzat el 3,18 KB

Àngel Guimerà i "La filla del mar"

La filla del mar és una obra d'Àngel Guimerà. L'argument se centra en l'Àgata, un personatge romàntic i passional que representa la força de la natura. Aquesta apareix a la platja després d'un naufragi i és recollida per una família, però la marginen.

La Mariona, filla de la família, està enamorada d'en Pere. Tot i això, l'Àgata i en Pere s'enamoren, però la Mariona li diu que tot ha estat un engany i que l'han utilitzat. Finalment, l'Àgata mata en Pere amb una forca i es suïcida.

El Realisme: Objectivitat i societat

El Realisme és un corrent artístic de mitjans del segle XIX que es caracteritza per voler representar la realitat immediata fent una descripció objectiva; és a dir, sense opinió...

Continua llegint "Narcís Oller i el Realisme a Catalunya: obres i corrents" »

L'amor en Ausiàs March: tipus d'amor, cicles poètics i tragèdia amorosa

Llengua i literaturaActualitzat el 2,74 KB

Els tres tipus d'amor segons Ausiàs March

March distingeix tres tipus d'amor:

  • L'amor honest (espiritual): que correspon a l'ànima humana.
  • L'amor delitable (sensual): que correspon al cos.
  • L'amor mixt: que es compon d'aquests dos.

Els cicles amorosos

La poesia amorosa de March es classifica en cicles, cadascun dels quals rep el nom del senhal que usa el poeta:

  • Plena de seny (amor primerenc)
  • Llir entre cards (el més ampli)
  • Oh foll amor
  • Amor, amor
  • Mon darrer bé

L'home escindit

Hom considera March un “home escindit”, atrapat entre l'aspiració de l'amor pur i la seducció de l'amor sensual. Aquesta relació dialèctica entre l'amor honest i l'amor “delitable” és un esquema constant en la seva poesia.

Per a March, l'amor és l'experiència i la idea...

Continua llegint "L'amor en Ausiàs March: tipus d'amor, cicles poètics i tragèdia amorosa" »

La Restauració Monàrquica a Espanya: sistema polític i crisi (1875-1931)

HistòriaActualitzat el 3,01 KB

La Restauració Monàrquica

Instauració de la Restauració

L'inici es remunta al 1875. A finals del Sexenni Democràtic, s'inicia la Restauració amb Alfons XII com a rei d'Espanya. S'estableix un sistema de govern provisional amb el president Antonio Cánovas del Castillo.

Sistema polític

  • La Constitució de 1876: definia els drets i deures dels espanyols.
  • El torn pacífic de partits en el poder.
  • El caciquisme.

La Constitució i el torn de partits

La Constitució establia la monarquia constitucional i un parlament triat, des del 1890, per sufragi masculí. El sistema es basava en el bipartidisme: dos tipus de partits, el Partit Liberal i el Partit Conservador, que s'alternaven en el govern cada quatre anys.

Tupinades i caciquisme

L'alternança dels...

Continua llegint "La Restauració Monàrquica a Espanya: sistema polític i crisi (1875-1931)" »