Actius de renda fixa: mercats, riscos i inversió

Actius de renda fixa

Els productes financers de deute, que suposen un passiu per a l’emissor i un actiu per a l’inversor, també es coneixen com a actius o títols de renda fixa. La renda fixa contrasta amb la renda variable que produeixen els dividends de les accions (fraccions de capital de les societats anònimes). El seu cobrament i la quantitat depenen del nivell de beneficis de la societat que els paga i de l’acord que la Junta General d’Accionistes adopti per repartir-los. La vida dels títols de renda fixa és el període que passa entre la data en què s’emeten i la del venciment o amortització.

Mercats de renda fixa

Els mercats de renda fixa són el conjunt de mercats independents, però relacionats, en els quals s’intercanvien actius financers amb un rendiment explícit (fixat amb antelació) o vinculat a referències concretes (valors concrets), i que tenen en comú la liquiditat i el risc baix. Entre les característiques principals hi ha les següents:

• Són mercats oberts (hi pot participar qualsevol agent econòmic).
• Els actius negociats són de risc limitat (tant per la solvència de qui els emet com per les garanties que aporten).
• Els productes són força líquids (sigui pel venciment a curt termini o per la facilitat de venda als mercats secundaris).

Si analitzem les diverses rendes (pública i privada) distingirem, a més, entre mercats primaris i secundaris.

Mercats primaris i secundaris

Els mercats primaris són aquells on es negocien els títols per primera vegada, o sia, al moment d’emetre’ls. Els mercats secundaris són aquells on es negocien els actius financers que no són de nova creació; els fons, per tant, no els rep la societat que ha emès els actius, sinó la persona que els té.

Risc

La inversió en actius financers està sotmesa a tres tipus de risc. El primer de tots és el risc de crèdit; el segon, la volatilitat; el tercer, el risc de tipus de canvi, si s’inverteix en actius emesos en una altra divisa.

Risc de crèdit

Als títols de renda fixa, el risc de crèdit identifica:

• La possibilitat de no recuperar el capital invertit.
• La possibilitat de no obtenir la renda esperada.
• La possibilitat de percebre’n l’un o l’altra significativament tard.

Volatilitat

La volatilitat fa referència a la variació de preu dels títols al mercat secundari; així, com més volàtil és un actiu financer, més ràpid i amb més intensitat oscil·la el seu preu al mercat. Els títols de renda fixa tenen una volatilitat reduïda (més baixa com més curt sigui el període de vida) i està associada als tipus d’interès.

Risc de tipus de canvi

El risc de tipus de canvi sorgeix quan un inversor col·loca els diners en títols emesos en una altra divisa. Si en desfer la inversió, la moneda amb què estan denominats els títols es deprecia respecte de la de l’inversor, perdrà diners, i si passa el contrari, en guanyarà.

Qualificació de risc de crèdit o rating

Els bons són títols de renda fixa amb venciment a un termini més curt que les obligacions, mitjançant els quals es desemborsa un import al moment d’emetre’ls que es recupera al venciment, i pel qual es rep un interès. Solen ser valors al portador i negociacions a borsa. Anomenem obligació el títol de crèdit de renda fixa, a mitjà o a llarg termini, pel qual es rep un interès semestral o anual (emès per una societat o per l’Estat), que representa una part alíquota d’un deute. La finalitat que té és obtenir recursos aliens per finançar la societat o les activitats de l’Estat. També pot ser definida com qualsevol deute que té un pagament obligatori. Les obligacions i els bons hipotecaris (els títols que tenen el suport d’una hipoteca), en principi, es consideren segurs.

Per tal que l’inversor avaluï el nivell de risc de crèdit que vol assumir, hi ha companyies internacionals dedicades a valorar la qualitat del crèdit de les emissions de títols i dels seus emissors. Són agències de qualificació de risc (conegudes com a agències de rating o de qualificació), i la valoració que fan és necessària per a totes les entitats que volen col·locar els productes de deute als mercats internacionals.

Volatilitat dels títols de renda fixa

En condicions econòmiques normals, el valor dels títols de renda fixa al mercat secundari oscil·la de manera bastant moderada, i la volatilitat s’origina per variacions del tipus d’interès. Això passa perquè els títols del mercat secundari són “més cars” si baixen els tipus d’interès al mercat primari, ja que, amb el mateix valor teòric, tenen un valor real més gran.

Perfil de l’inversor de renda fixa

Si els tipus d’interès són relativament estables, els actius de renda fixa de rating elevat són una inversió conservadora que no dóna grans beneficis, però que té escàs risc de tipus d’interès. Les diverses possibilitats d’inversió tenen els avantatges i els desavantatges següents:

• Lletres del tresor o pagarés: emesos per empreses molt solvents, són una inversió adequada per col·locar diners a curt termini.
• Bons i obligacions: interessen quan s’espera una disminució dels tipus d’interès, i es desaconsellen quan tendeixen a pujar. Si les oscil·lacions dels tipus no són gaire pronunciades, la volatilitat és escassa, i el risc, baix.
• Bons porqueria: produeixen una rendibilitat elevada i a priori poc influïda pel risc del tipus d’interès, però hi ha el perill de no cobrar els interessos, o de no recuperar el capital.

Emissió, amortització i rendibilitat

Tant el tipus d’emissió com el d’amortització (o cobrament d’interessos) dels títols de renda fixa depenen de les característiques que concreta l’entitat que els crea.

Emissió

Els títols de renda fixa poden ser emesos a la par, sota la par o sobre la par. Un títol de renda fixa s’emet a la par o al 100% quan l’Administració Pública o empresa que el crea demana a l’inversor, al mercat primari, el 100% del valor nominal.

Un títol de renda fixa es crea sota la par o amb prima d’emissió quan s’exigeix un desemborsament inferior al 100% del valor nominal. La diferència entre el desemborsament exigit i el valor nominal no és l’interès de l’actiu, sinó un incentiu.

Un títol de renda fixa s’emet sobre la par quan es demana en la subscripció una quantitat superior al valor nominal. No és una situació normal, ja que, dificulta que es col·loquin bé al mercat.

Amortització

Excepte els títols de renda perpètua, que tenen una vida que s’allarga de manera indefinida, els actius de renda fixa s’amortitzen al venciment; en aquest moment, l’entitat que els ha creat torna als propietaris l’import dels bons, més els interessos, i els anul·la. L’amortització es fa generalment a la par, és a dir, es torna a l’inversor el 100% del valor nominal del títol. Altres vegades, en les condicions d’emissió es fixa una prima de reemborsament; en aquests casos, el titular de l’actiu percep una quantitat superior al valor nominal al venciment.

Interessos

Els actius de renda fixa a mitjà i a llarg termini normalment es creen amb interessos explícits així, a l’inversor se li abonen cupons en les dates establertes a les condicions d’emissió, normalment un o dos cops a l’any. Hi ha una excepció respecte de l’abonament explícit dels interessos: les obligacions de cupó zero, que tenen una renda que s’obté per la diferència entre el valor d’amortització i el valor de compra. El tipus d’interès de les emissions de renda fixa pot ser fix o variable. En el primer cas, els cupons que es perceben són del mateix import. En el segon cas, cada cert temps es revisa el tipus aplicable, de manera que al principi de cada període s’estableix el tipus d’interès que regirà durant el període.