Anàlisi de Fallades i Costos en Decisions Col·lectives Públiques
Fallades i Costos en la Presa de Decisions Col·lectives
Introducció a les Fallades en Decisions Col·lectives
Encara que no hi hagi fallades en la formació de les preferències socials dels individus o en la seva revelació, hi haurà fallades en els processos de presa de decisions públiques o col·lectives. Per a entendre d'on provenen els costos implícits en el procés de presa de decisió col·lectiva i què el diferencia del procés pel qual els ciutadans prenen les seves pròpies decisions individuals, cal considerar que la regla més emprada per a prendre decisions col·lectives té abundants paradoxes que poden portar a resultats ineficients: greus fallades en l'actuació del sector públic.
Costos de la Presa de Decisions Col·lectives
En les decisions individuals, l'individu pren la seva pròpia decisió sense massa costos. En les decisions supraindividuals, en canvi, hi ha costos i de vegades són importants. Aquests costos implícits en les decisions col·lectives els podem classificar en dos blocs:
Classificació dels Costos Implícits
Costos de Negociació o Transacció
Són els costos necessaris per a arribar a un acord. Aquests depenen de dues variables:
- Nombre de subjectes implicats en la decisió: La correlació entre aquesta variable i els costos és positiva. Com més persones, més costos. La democràcia representativa és un intent de disminuir aquests costos.
- Regla de decisió adoptada: Va des de la més exigent en costos (la unanimitat) fins a la majoria més o menys qualificada.
Costos Derivats de la Decisió Pública: Efectes Externs Polítics
Són els costos derivats d'aquesta decisió per als votants que no hi estaven d'acord. Aquests efectes són externs perquè, encara que no hagin votat aquesta decisió, han de suportar-ne els efectes, ja que és una decisió col·lectiva. Aquells que han votat en contra de la decisió que s'ha pres suporten més costos que beneficis.
Dependència dels Efectes Externs Polítics
De què dependran els efectes externs polítics? De la regla de decisió utilitzada. Si tothom té dret de vetar l'acord, ningú no suportarà efectes externs polítics (cost = 0). A l'altre extrem, la dictadura genera el major nombre d'efectes externs polítics, ja que un individu pren la decisió per a tota la col·lectivitat. Entremig, tenim les diferents majories: com més qualificada sigui una majoria, menys efectes externs polítics hi haurà.
Minimització del Cost Total
L'objectiu per a maximitzar l'eficiència d'una regla de decisió serà minimitzar el resultat de la suma dels dos costos (costos de negociació + efectes externs polítics). Per a la majoria de les decisions en les democràcies representatives, la regla més emprada és la de la majoria simple.
La Regla de la Unanimitat
La regla de la unanimitat és utilitzada en certes matèries i, en principi, constitueix un òptim de Pareto dins de les regles de decisió: partint d'aquesta regla no se'n pot trobar una altra en què algú millori sense que ningú empitjori. Atès el dret de veto que aquesta regla suposa, no s'aprovarà cap decisió col·lectiva que suposi un empitjorament en el benestar d'algun individu. No obstant això, aquesta regla tindrà greus problemes d'ordre pràctic: mesures redistributives del sector públic serien impossibles d'acordar, ja que els rics vetarien l'acord.
El Logrolling o Intercanvi de Vots
El logrolling o intercanvi de vots es produeix quan un individu accepta no vetar una proposta que no li convé, però que no l'afecta, a canvi que un altre votant no veti una proposta en què sí que té un gran interès perquè sigui aprovada. El logrolling no és exclusiu de la regla de la unanimitat, però cal esperar que aparegui més en aquesta regla si s'aplica de forma habitual. Els costos excessius de transacció la farien inviable en el dia a dia.
Diferències entre Efectes Externs Polítics i entre Jurisdiccions Administratives
Els efectes externs entre jurisdiccions administratives són aquells que recauen sobre una col·lectivitat per part d'accions preses per una altra. Són efectes suportats per individus que no han participat en la decisió perquè pertanyen a una jurisdicció diferent de la que ha pres la decisió. Per exemple, els efectes que un sector públic ocasiona sobre un poble veí que no participa en una decisió col·lectiva que ha aprovat aquestes accions. S'anomenen efectes externs públics: són les conseqüències que recauen sobre una col·lectivitat per decisions preses per un col·lectiu situat en una altra jurisdicció.