Anàlisi de la Industrialització i el Crack del 29

Fonts i Formes d'Energia

Al gràfic podem observar les fonts i formes d'energia primària consumides al món. Es pot observar com l'ús del petroli s'estén. Creix de 2 milions de tones fins a 4,5 milions de tones. On aquest creixement es nota més és entre 1955 i 1973. Això passa ja que es troben nous jaciments de petroli, hi ha canvis tècnics per a l'extracció de petroli, i el transport del petroli ara és molt més eficient. A part d'això, l'oferta va jugar un paper important pels següents motius:

• Elevada taxa d'inversió, ja que hi ha un increment de salaris, augment d'estalvi, i caiguda de preus dels aliments.
• Culminació de la II Revolució Tecnològica.
• Transferència tecnològica.
• Fort creixement de rendiments agraris, que abarateix l'alimentació.
• Liberalització de l'economia, ja que es redueixen els aranzels i també hi ha mobilitat de capitals.
• Creació d'institucions que afavorien el creixement econòmic, amb subvencions a les noves empreses a l'interior i a l'exterior, facilitant els intercanvis i l'ús dels mitjans de pagament internacionals.

Valor Afegit de les Rams Històriques

En 1790, s'industrialitza pel cotó. Comença la Revolució Industrial i augmenta de 0,6 a 25,3. Amb els teixits, la llana, el lli o el cànem representen un valor més alt. A partir de la Revolució Industrial, el cotó i la llana canvien totalment, ja que s'especialitzen en cotó i no tant en la llana.

La construcció va canviar. El procés de modernització d'alguns sectors determinats pot estimular el canvi de sectors tradicionals (construcció).

- Es tracta d'una transformació econòmica gradual (gràfic)

% sobre el total de les exportacions britàniques. Hi ha un procés de substitució d'uns pels altres.

Exportacions de Teixits

Al industrialitzar-se, canvia la quantitat i disminueix el cost. Són més competitius i es destinen als mercats exteriors. Els sectors més tradicionals, que no són tan competitius, estan més destinats al mercat interior.

Gran Bretanya tenia avantatges comparatius que van facilitar la seva industrialització.

Holanda no és tan industrial, sinó més comercial.

S'especialitzen en la venda de productes molt "carregats" a la resta d'Europa. També, a Gran Bretanya els salaris elevats ho van incentivar. A Holanda també eren elevats, però la "clau" està a l'energia. Els salaris augmentaven ja que creixien les ciutats.

A Holanda tenien abundància en la torba com a font d'energia: Els holandesos tenien llenya, ja que la compraven molt barata a Suècia, Rússia... Els excedents els venien "per motius comercials". Per tant, no s'industrialitza perquè NO necessitava la innovació en l'energia.

Crèdit Concedit als Brokers

Si observem la taula, podem veure com el crèdit concedit als brokers de la borsa de Nova York comença sent 4430 i a 1929 es multiplica per dos. Després es redueix fins a la meitat a causa del crack del 29, causat per l'especulació borsària. Cada dia l'augment de milions que es prestava a la borsa augmentava d'una manera brutal, fins a l'octubre del 1929, és a dir, el dia del crack del 29.

Les causes del crack del 29 van ser diverses. Una causa va ser l'excés de capital disponible, una altra causa va ser la política monetària i financera del Govern nord-americà.

A Estats Units van arribar grans quantitats d'or després de la guerra. El patró or diu que s'ha de posar un valor en bitllets en circulació equivalent a aquest or. Estats Units no va voler fer-ho i el va retirar de la circulació. Va decidir no retirar els bons de guerra per a no augmentar la circulació monetària. Aquests bons eren molt atractius i cada cop es demandaven més, ja que el seu interès era fix. Cada cop eren més demandats i el Govern d'Estats Units els va comprar per fer-los menys atractius, ja que estaven afectant la lliura i així ho van pactar amb el Govern britànic. Al comprar-los, va posar més efectiu en circulació, la qual cosa va facilitar als inversors comprar altres actius borsaris.

L'especulació també va ser afavorida amb els nous mitjans, com la ràdio, la facilitat per invertir, la propaganda, i les declaracions dels polítics. Molta gent comença a invertir en societats de cartera, és a dir, fons d'inversió. Era una manera fàcil i ràpida de guanyar diners.

El factor més important es basava en què l'agent de borsa acceptava ordres de compra si se li pagava només un 10% del valor de les accions comprades. Tenia les accions com a aval, i usava les mateixes accions com a garantia per obtenir crèdit de bancs. El diner injectat a la borsa tenia un efecte multiplicador, tal com podem observar a la taula. Això va fer que les cotitzacions...