Àngel Guimerà: Vida, Obra i Llegat Literari

Biografia i context vital d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. El seu pare era català i la seva mare, canària. Van viure junts un temps i, un cop nascut el fill, es van casar. Per a ell, aquest fet va ser tan important que fins i tot va arribar a canviar la data del seu naixement per adequar-la a la data de casament dels seus pares. Va ser, per tant, un fet que el feia sentir diferent i aïllat. Un altre fet que va marcar la seva infantesa va ser l'abandonament de la terra canària per anar a Catalunya.

Un cop adult, una relació sentimental que va tenir amb una noia va fracassar; Guimerà no es casà mai ni se li conegué cap altra relació sentimental, fet que explica el seu romanticisme tràgic. Per tant, la vida i l'obra de Guimerà van íntimament lligades i no es poden entendre l'una sense l'altra.

La producció poètica

Tot i que Guimerà es considera un autor eminentment teatral, no es pot oblidar ni deixar de banda la seva producció poètica. Els temes principals que tracta són:

• La pàtria.
• La història del seu país.
• Els herois.
• El paisatge.

Tots aquests elements lliguen amb el vessant historicista i nacionalista de la Renaixença.

Trajectòria teatral: de la tragèdia al realisme

Pel que fa a la seva vocació, Guimerà conrea dos gèneres teatrals. S'inicia com a autor amb una tragèdia romàntica, Gala Placídia, que va ser un èxit de taquilla i de crítica.

La tragèdia romàntica: Mar i Cel

Dins d'aquestes tragèdies romàntiques cal destacar Mar i Cel, la millor obra de Guimerà d'aquesta primera etapa. Narra la relació entre dos joves: Saïd, un pirata fill dels moriscos, i Blanca, una jove cristiana. En aquesta obra, Guimerà mostra l'enfrontament entre dues cultures diferents, que en aquest cas durà a un final tràgic. Aquesta obra s'ha traduït a set idiomes i ha estat representada per la companyia Dagoll Dagom.

Els drames realistes

En la segona etapa, va estrenar les seves obres teatrals més importants, els drames realistes, on s'apropa a la seva realitat contemporània. Les obres més destacades d'aquest període són la trilogia formada per:

• Maria Rosa
• Terra baixa
• La filla del mar

També cal destacar En Pólvora (1893), obra en què retrata la conflictivitat social que es vivia a la Barcelona de l'època, protagonitzada pels moviments obrers.