Aportació d'energia i adaptacions orgàniques durant l'exercici

Resum

El document explica com el cos obté energia per als músculs, des dels nutrients (glúcids, lípids i proteïnes) fins a la molècula d'ATP. Descriu les vies aeròbica i anaeròbica i com la durada de l'exercici determina el seu ús. També detalla les adaptacions orgàniques que produeix l'entrenament en el sistema muscular, cardiovascular, respiratori i metabòlic.

Punts clau

Glúcids, lípids i proteïnes tenen funcions energètiques: es transformen en glucosa, àcids grassos i aminoàcids respectivament.
L'ATP és la molècula que acumula energia i la pot utilitzar immediatament.
La via anaeròbica obté energia sense oxigen i és la predominant en exercicis intensos i molt curts (menys de 1 minut i 30 segons).
La via aeròbica consumeix oxigen, no produeix ATP de manera immediata (tarda uns 3 minuts) i s'utilitza en exercicis de durada mitjana o llarga.
L'entrenament augmenta el volum i la capacitat de contracció del cor, el nombre de vasos sanguinis i el nombre de mitocondris de la cèl·lula.
Una persona entrenada produeix menys àcid làctic i el tolera millor que una no entrenada.

Posa't a prova

Aportació d'energia al cos

Nutrients amb funcions energètiques

Glúcids: Es transformen en glucosa (s'emmagatzema al fetge).
Lípids: Es transformen en àcids grassos (s'emmagatzemen en el teixit adipós).
Proteïnes: Es transformen en aminoàcids (passen a la sang).

ATP (Trifosfat d'adenosina)

Molècula que acumula energia en els seus enllaços i està en disposició d'utilitzar-la immediatament.

Vies i sistemes d'obtenció d'energia

Via aeròbica

Treball aeròbic que es produeix amb consum d'oxigen durant el procés d'obtenció d'energia. Aquest procés no produeix ATP de manera immediata, tarda 3 minuts a completar-se. La via aeròbica s'utilitza en exercicis de mitjana o llarga durada.

Via anaeròbica

El múscul obté energia de substàncies que no necessiten oxigen per alliberar l'energia que acumulen.

Durada de l'exercici i ús de les vies energètiques

Exercici intens i molt curt (-1'30): El múscul utilitza tan sols la via anaeròbica perquè no tindrà temps de produir energia per la via aeròbica.
Exercici de durada mitjana (2-3 minuts): Conviuran les dues vies durant un temps.
Exercici de durada llarga: El predomini serà de la via aeròbica (ciclisme).

Adaptacions orgàniques

Millora de l'aparell muscular: L'entrenament provoca un increment del nombre de fibres musculars i una disminució del greix, la qual cosa produeix un increment del to i volum musculars. El múscul es fa més fort i més elàstic.
Increment de la capacitat cardiovascular: Amb l'entrenament aeròbic s'incrementen el volum i la capacitat de contracció del cor, augmenta el nombre de vasos sanguinis, per tant, arriba millor la sang al múscul.
Increment de la capacitat respiratòria: La capacitat pulmonar s'incrementa gràcies a l'augment d'alvèols pulmonars i a la millora del funcionament dels músculs respiratoris, especialment del diafragma.
Increment de la capacitat aeròbica: El nombre de mitocondris augmenta a la cèl·lula i, per tant, s'incrementa la capacitat de formació d'ATP en el múscul.
Increment de la capacitat anaeròbica: La producció d'àcid làctic, que és un factor limitador, i la seva tolerància per part del cos depenen de cada persona i del seu nivell d'entrenament. Així, una persona entrenada produeix menys àcid làctic i el tolera millor que una no entrenada.

Preguntes freqüents

Quina via energètica s'utilitza en un exercici molt intens i curt?

En un exercici intens i molt curt (menys d'1 minut i 30 segons) el múscul utilitza només la via anaeròbica, perquè no té temps de produir energia per la via aeròbica.

Quina via energètica predomina en un exercici de llarga durada com el ciclisme?

En els exercicis de durada llarga predomina la via aeròbica.

Què és l'ATP?

L'ATP (trifosfat d'adenosina) és una molècula que acumula energia en els seus enllaços i que està en disposició d'utilitzar-la immediatament.