Primers Auxilis: Guia d'Actuació en Cas d'Emergència

Primers Auxilis

Definició i Objectius

Primers auxilis són les primeres cures (mesures, actuacions, etc.) que s'han d'aplicar a una persona accidentada o que presenti de manera brusca símptomes d'emergència per un procés crònic o agut. Aquestes cures s'apliquen al mateix lloc on s'ha produït la urgència i fins que arribi el personal sanitari especialitzat. Es tracta d'accions d'emergència per reduir els efectes de les lesions i es consideren de compliment obligat per a la ciutadania.

Pautes d'Acció Bàsica

Aquestes són les línies generals d'actuació, en aquest ordre:

1. Protegiu: De nous perills tant la víctima com vosaltres mateixos.
2. Doneu avís d'ajuda: A algun membre del centre i simultàniament telefoneu al servei d'emergència (061) i seguiu les indicacions que us donin.
3. Socorreu: La víctima aplicant-li les primeres actuacions en l'ordre següent.

Recomanacions

• Si penseu que la víctima ha rebut un cop al cap o a la columna vertebral, no la mogueu (ni li lleveu el casc en accidents de moto).
• Comproveu que no hi ha res que li obstrueixi la via aèria.
• Mai no deixeu la víctima sola.
• Aviseu la seva família.

1. Pauta d'Acció Bàsica (PAS)

Tota la població hauria de tenir unes nocions mínimes per prestar les primeres cures a les víctimes de qualsevol accident o malaltia sobtada fins a l'arribada dels equips assistencials, basant-se sempre en la premissa P.A.S.:

• Protegir: Prevenir l'agreujament de l'accident. Abans d'actuar, s'ha de tenir la seguretat que han desaparegut les causes de l'accident; cal fer una anàlisi ràpida de la situació i detectar possibles perills, protegir-se i protegir l'accidentat i prendre les mesures adients per eliminar-los.
• Avisar: S'ha de requerir ajuda urgent avisant els serveis sanitaris adients i s'ha d'informar el responsable immediat.
• Socórrer: A l'accidentat o malalt repentí in situ fins a l'arribada de personal especialitzat que completi l'assistència. En cas necessari, s'ha d'examinar la víctima reconeixent els signes vitals, que són aquells que reflecteixen el correcte funcionament del cos humà.

2. Procediment Bàsic d'Exploració. Reanimació Cardiopulmonar (RCP)

La RCP consisteix en l'exploració de les constants vitals amb l'únic fi de detectar la seva presència, sense entretenir-nos a quantificar. Es realitzarà d'una forma ràpida i sistemàtica, seguint aquests passos:

A) Consciència

Comproveu si està conscient. Pregunteu-li com es troba i doneu-li copets a la cara. Si l'accidentat no respon, poseu-lo a terra panxa amunt, obriu la via aèria i premeu el front amb una mà i tireu la barbeta amunt amb l'altra.

B) Respiració

Comproveu si respira. Mireu si el pit es mou i escolteu la sortida de l'aire. Si l'accidentat no respira, cal fer-li la respiració boca a boca. Es fa tapant-li el nas amb els dits, omplint-nos els pulmons d'aire i insuflant fins que el pit s'alci. Repetiu aquesta acció 2 vegades.

C) Pols

Comproveu si té pols. Palpeu la nou del coll i desplaceu els dits cap al plec que hi ha al seu costat. Si té pols, continueu la respiració boca a boca al ritme de la pròpia respiració. Si no respira, hem de fer-li un massatge cardíac. Col·loqueu una mà sobre l'altra al mig del pit (sobre l'estèrnum). Amb els braços estirats, completament rectes, heu de fer 15 compressions (cicle de reanimació). Farem 2 insuflacions ràpides i 15 compressions. Comproveu cada 3 minuts si respira o té pols. No hem d'aturar les maniobres en cap moment fins que respiri.

Dificultats Durant l'Avaluació i Reanimació

Hemorràgia Aguda

Si, previ al massatge cardíac, observem que ha existit una hemorràgia aguda, procedirem a taponar la ferida per evitar que amb el bombeig artificial continuï vessant més sang. Cal realitzar-ho en el menor temps possible.

Impossibilitat de Prendre el Pols a la Zona del Coll

Si existeixen problemes per prendre el pols a la caròtida, ho farem en l'altra artèria central: la femoral, a l'altura de l'engonal.

No Hi Ha Entrada d'Aire en les Insuflacions

En cada insuflació, el tòrax ha de pujar. Si no puja, hem de revisar de nou la hiperextensió del coll i tornarem a intentar-ho. Si segueix sense pujar, pensarem en una obstrucció de les vies respiratòries i, com a conseqüència, realitzarem les maniobres de desobstrucció.