Béns Públics i el Problema del Free Rider (Polissó)

Formació i orientació laboral5,29 KB

El Problema del Free Rider o Polissó

El free rider (o polissó) és aquell individu que refusa contribuir al finançament d'un bé públic sabent que no pot ser exclòs del seu ús o consum. Això passa perquè les persones maximitzen una funció d'utilitat que depèn exclusivament del seu propi consum de béns.

Exemple: Es proposa fumigar per via aèria per combatre una plaga d'insectes que perjudica les collites d'una comarca integrada per 10.000 agricultors. Si s'aprova la proposta, el cost es divideix entre els agricultors interessats. Quan es voti, algú pot votar que no (i esperar beneficiar-se sense pagar). Si el finançament fos coactiu i s'aprovés la proposta, l'agricultor votaria que sí, sempre que el valor que ell assigna a la fumigació sigui superior a la quota que li demanen. En aquest cas, no podria seguir el comportament de free rider.

Tipus de Béns Públics

A) Segons Rivalitat i Exclusió

Una de les principals crítiques al concepte de bé públic de Samuelson és que, a la pràctica, hi ha pocs exemples de béns públics purs.

Béns Públics Purs

Són béns en què les propietats d'oferta conjunta (no rivalitat) i no-exclusió es compleixen perfectament.

La gran majoria de béns presenta certa rivalitat en el consum i se'ls aplica l'exclusió en alguna mesura. Per exemple:

  • Al cinema i al teatre, el consum no és rival fins que es completa l'aforament, però es cobra un preu a l'entrada.
  • No sempre tots els alumnes poden cursar els estudis desitjats, i a més es paguen taxes per matrícula.
  • Hi ha cadenes de TV que codifiquen el seu senyal i cobren als usuaris.

Fins i tot exemples típics de béns purs com la defensa nacional o un far no són valorats per tots els individus de la mateixa manera (davant un conflicte bèl·lic, l'exèrcit no necessàriament defensarà en la mateixa mesura totes les regions d'un país). La majoria dels béns públics són mixtos.

Bé Privat Pur

Consum rival i exclusió possible a qui no paga. Exemples: automòbil, habitatge.

Bé Mixt (Rival, No Excloïble)

Consum rival però no-exclusió. Exemples: carrer amb trànsit congestionat, recol·lecció de nèctar per part de les abelles d'un apicultor en un camp de tarongers.

Bé Mixt (No Rival, Excloïble)

Consum no rival però amb exclusió. Exemples: autopista de peatge (fins a cert punt de congestió), cinema.

Bé Públic Pur (Revisat)

Consum no rival i no exclusió. Exemples: defensa nacional, far.

Béns Col·lectius de Tipus Club

En aquests casos, no és necessària la intervenció pública. La majoria d'aquests béns són proveïts en l'àmbit del sector privat.

Exemple: Veïns d'una urbanització decideixen construir una piscina per a l'ús i gaudi propi, dels familiars i amics. La construcció de la piscina serà finançada mitjançant aportacions dels veïns i s'haurà de pagar una quota per al manteniment. La piscina és un bé que cada veí podria construir a la seva parcel·la, però aquesta és una opció que a nivell individual pot no ser rendible. L'elevada inversió inicial i els costos de manteniment els motiva a formar un club. L'ús del bé estarà limitat als membres del club. La possibilitat d'exclusió disminueix el problema del free rider. El comportament de l'usuari que no paga és menys probable com més es redueix la mida del grup a què afecta la presa de decisions col·lectiva.

B) Segons la Possibilitat d'Autoexclusió de l'Usuari

No Exclusió Unilateral

Són aquells béns públics en què la no-exclusió es dona només pel costat de l'oferta. El proveïdor o oferent del bé públic no exclou ningú del seu ús o consum. En canvi, l'usuari potencial d'aquests béns (costat de la demanda) es pot autoexcloure de consumir-los voluntàriament, fins i tot si el preu del seu ús és zero. Exemples: un parc públic, l'emissió d'un programa de TV pública, l'educació (fins a cert punt).

No Exclusió Bilateral

Són aquells béns públics en què la no-exclusió es dona tant pel costat de l'oferta com pel costat de la demanda. L'usuari d'aquests béns no es pot autoexcloure de consumir-los; és un usuari forçós. La impossibilitat d'exclusió es dona des del punt de vista de l'usuari.

Exemples: defensa nacional, l'aigua clorada subministrada per la xarxa pública, la pol·lució (considerada un "mal públic").

Cas de la defensa nacional: El sector públic no exclou ningú del seu ús o consum. Si un país és agredit per un altre i sorgeix un conflicte bèl·lic, el seu exèrcit defensarà tot el territori nacional, incloent-hi tots els ciutadans (no hi ha exclusió per part de l'oferta). Els ciutadans del país no podran autoexcloure's d'aquesta "protecció" (o de les seves conseqüències). L'usuari forçós és aquell individu que, per les pròpies característiques del bé (no-exclusió bilateral), no pot defugir l'ús o consum d'un bé públic i, normalment, tampoc el seu finançament (via impostos, per exemple).

Descarregar

PDF Word HTML