Béns i serveis públics: importància i funcions
Béns no rendibles
Tot i que el mercat hauria de proveir prou quantitat de tots els béns i serveis que la societat demanda, no sempre succeeix així. Hi ha situacions en què el mercat no és capaç de donar resposta a certes demandes, com les de tipus social. Aquest tipus de béns que no són rendibles per a un inversor particular, però sí que ho són per al país, s’anomenen béns no rendibles. Es caracteritzen perquè és pràcticament impossible impedir que les persones que no han pagat per aquests béns, els utilitzen. En tot cas, el rellevant és que la demanda que existeix d’aquests no se satisfà adequadament, perquè les empreses privades no n’ofereixen prou quantitat.
Subministrament d'estat
En aquestes situacions en què la iniciativa privada produeix una quantitat inferior de béns i serveis de la que demanda la societat, és l’estat el que subministra aquests béns i serveis per raons d’interès públic. A més a més, l’estat proporciona un altre tipus de béns i serveis que, atesa la seva importància estratègica per al bon funcionament d’una democràcia, han de ser gestionats directament per l’Administració Pública, com l’exèrcit o la justícia. El subministrament de béns i serveis públics es concreta de diverses maneres: mitjançant producció pròpia com pot ser justícia, policia, exèrcit, i educació o subvencionant-ne parcialment l’adquisició com poden ser els habitatges socials.
Pressupostos Generals de l’Estat
La cobertura de béns i serveis públics per a cada exercici es reflecteix anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat, en què es detallen totes les despeses previstes, així com les seves fonts de finançament. Generalment, l’empresa assumeix els costos interns associats al desenvolupament de la seva activitat econòmica, però en molts casos, l’activitat productiva té unes conseqüències negatives, el cost de les quals no és suportat per la mateixa empresa. En aquest últim cas, es tracta de costos externs o externalitats negatives suportats sense compensació per persones alienes a l’empresa. Però també poden haver-hi beneficis externs o externalitats positives, és a dir, efectes beneficiosos per a altres empreses o particulars gràcies a l’exercici de l’activitat econòmica.
Competència i regulació
L’entorn competitiu incentiva les empreses a millorar la qualitat dels seus productes i serveis, i a ajustar-ne els preus. Però la falta de competència o situació de competència imperfecta condueix a pràctiques abusives per part de les empreses en la fixació de preus o en les quantitats de producte que s’ofereix al mercat, de manera que la satisfacció de les necessitats dels consumidors passa a un segon pla. La Comissió Nacional de la Competència és l’encarregada de defensar la competència com una prioritat pública.
Funcions de la Comissió Nacional de la Competència
Aquest organisme té com a funció la instrucció i resolució dels procediments en matèria de defensa de la competència; l’arbitratge, competències consultives i tasques de promoció de la competència en els mercats; el Foment de la transparència de les seves actuacions i responsabilitat enfront de la societat; i l’elaboració d’informes sobre la situación de competència als mercats, i anàlisi i avaluació dels efectes de la concessió d’ajudes públiques.
Intervenció del sector públic
En el sistema d’economia, les persones amb rendes altes representen un percentatge mínim en el conjunt de la societat, de manera que, si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats dels que tenen més i s’accentuarien les desigualtats econòmiques. Aquesta situació ha portat a que s’exigeixi al sector públic que intenti corregir aquesta desigualtat i, en aquest cas concret, el principi invocat és la solidaritat. En aquest sentit, n’és un bon exemple la solidaritat entre comunitats autònomes que deriva d’allò que estableix la llei de lleis espanyola, la Constitució.