Bilingüisme Social: Mitificació, Conflicte i Actituds Lingüístiques
Mitificació del bilingüisme
Aquest concepte es pot analitzar des de dues perspectives principals:
Bilingüistes
Pretenen presentar una situació harmònica i estable com a estadi intermedi en una situació desigualitària i de conflicte lingüístic. Els bilingüistes consideren que el bilingüisme social és fruit d'un procés històric amb una etapa anterior de monolingüisme en L1 i que les comunitats lingüístiques són intrínsecament bilingües.
D'altra banda, el bilingüisme unilateral (que són els parlants de L2, habitualment monolingües) s'acomoda als parlants natius de la llengua dominada (L1) a ser bilingües. Presenten un domini de la L2 com un enriquiment a l'aprenentatge.
Sociolingüistes
El bilingüisme social és un estadi anterior a la substitució lingüística, una de les possibles sortides a una situació de conflicte lingüístic. Sempre reflecteix desigualtat lingüística.
- D'altra banda, no existeixen comunitats naturalment bilingües, perquè quan en un territori es consolida una situació de bilingüisme és fruit de tot un procés històric.
- A més, és curiós que els defensors del bilingüisme com a enriquiment siguin monolingües com a defensa per no usar L1.
El bilingüisme i el desequilibri social
El bilingüisme, igual que el plurilingüisme, és una riquesa d'un individu, però a nivell social es produeixen situacions de desequilibri i discriminació, malgrat la teòrica igualtat de les dues llengües.
Normes d'ús lingüístic
Són normes que dictaminen quina llengua s'ha d'usar, quan i on. Podem trobar dos usos diferents:
- Ús convencional: Ús més normal de la llengua que s'adapta a les normes que imposa la societat.
- Ús intencional: Ús d'una llengua en un àmbit diferent al normal que pretén assolir alguns objectius i és un motor de canvi.
Actituds lingüístiques
- Consciència, fidelitat o lleialtat lingüístiques: La resistència dels parlants d'una llengua dominada a l'abandó de tal llengua.
- Autopodi, autoprejudici o deslleialtat lingüística: És l'abandó que els parlants fan de la llengua pròpia.
- Prejudicis lingüístics: Són valoracions emotives sobre llengües de les quals es té una informació escassa o errònia. Poden ser fruit de la malvolença perquè estan en contra de la igualtat entre les llengües.
- Secessionisme lingüístic.