Les capacitats físiques condicionals: resistència aeròbica i anaeròbica

Resum

El text presenta les qualitats físiques bàsiques o condicionals: resistència, força, flexibilitat i velocitat, i es centra en la resistència. Explica què és, com es classifica en aeròbica i anaeròbica, i quins canvis produeix en l'organisme un entrenament regular d'aquesta qualitat.

Punts clau

Les qualitats físiques bàsiques o condicionals són la resistència, la força, la flexibilitat i la velocitat.
La resistència és la capacitat de mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i millora el sistema cardiovascular.
La resistència aeròbica es fa amb oxigen suficient, és de llarga durada i de poca intensitat, com córrer o ballar.
La resistència anaeròbica és d'alta intensitat i curta durada, amb dèficit d'oxigen, com els 200 metres lliures.
Practicar resistència almenys 3 dies a la setmana augmenta els glòbuls rojos, la mida del cor i la capacitat respiratòria.
Amb l'entrenament de resistència disminueix la freqüència cardíaca de repòs.

Posa't a prova

1. Les qualitats físiques bàsiques

Les qualitats físiques bàsiques o condicionals són la resistència, la força, la flexibilitat i la velocitat. El treball d'aquestes ens ajudarà a millorar la nostra salut. A classe les treballarem totes, però farem més incidència a millorar la resistència i la flexibilitat.

1.1. La resistència

Definició: És la capacitat de mantenir un esforç físic durant un temps prolongat. Aquesta qualitat millora el nostre sistema cardiovascular (cardíac, respiratori i circulatori). S'haurien de fer activitats físiques que millorin aquesta qualitat durant tota la vida, adaptant el tipus de treball a les diferents edats.

Classificació

Resistència aeròbica: Un esforç de resistència és aeròbic quan l'oxigen que arriba als músculs que treballen és suficient per realitzar l'exercici. Direm que és un treball en equilibri (hi ha una concordança entre l'oxigen que necessitem i el que poden aportar les funcions orgàniques). Una activitat aeròbica serà de llarga durada i de poca intensitat. Exemples: córrer (carrera contínua), ballar, patinar a baixa velocitat durant més de 15-20 minuts.
Resistència anaeròbica: Quan realitzem un esforç d'alta intensitat, l'oxigen que arriba als músculs és insuficient i, a poc a poc, el cos es va esgotant. Aquests esforços realitzats amb dèficit d'oxigen els denominarem anaeròbics; són molt intensos i de curta durada. Exemples: 200 metres lliures, nedar 100 metres (esforços efectuats a la major velocitat possible). S'entrena amb canvis de ritme (fartlek) o sèries (repetir intervals de distàncies curtes o mitges) d'alta intensitat, entre un 70% - 90% de l'índex cardíac màxim.

Influència sobre l'organisme

Si regularment (3 dies a la setmana mínim) es practica un esforç de resistència, la persona aconsegueix aguantar l'esforç durant més temps i cansar-se menys. Això és degut a què en el seu cos s'han produït els següents canvis:

Augment dels glòbuls rojos: encarregats de transportar oxigen.
Augment de la grandària del cor i la força del múscul cardíac: més capacitat per al bombeig de sang.
Augment de la capacitat respiratòria: volum d'aire que capten els pulmons.
Disminució de la freqüència cardíaca de repòs.

Preguntes freqüents

Quines són les qualitats físiques bàsiques o condicionals?

Són la resistència, la força, la flexibilitat i la velocitat. Totes són importants per millorar la salut, i a classe es treballen totes, però es fa més incidència en la resistència i la flexibilitat.

Quina diferència hi ha entre resistència aeròbica i anaeròbica?

La resistència aeròbica es realitza amb oxigen suficient, és de llarga durada i poca intensitat. L'anaeròbica és d'alta intensitat i curta durada, amb dèficit d'oxigen.

Quins canvis produeix l'entrenament de resistència en el cos?

Augmenten els glòbuls rojos, la mida i la força del cor, i la capacitat respiratòria, i disminueix la freqüència cardíaca de repòs. Això permet aguantar l'esforç més temps i cansar-se menys.