La Cèl·lula: Estructura, Funcions i Components Clau

La Cèl·lula: Unitat Bàsica de la Vida

La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius. Les cèl·lules són capaces de realitzar totes les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció).

Components Clau de la Cèl·lula

• La membrana plasmàtica: És una capa prima que envolta la cèl·lula, la protegeix i en regula l'entrada de nutrients i la sortida de substàncies de rebuig. Està formada, principalment, per lípids i proteïnes. Totes les membranes de les cèl·lules tenen aquesta mateixa estructura.
• El citoplasma: És una solució aquosa que es troba dins la membrana plasmàtica. Conté nombroses substàncies dissoltes i fibres de proteïnes que constitueixen el citosquelet.
• Els lisosomes: Són orgànuls de la cèl·lula que tenen formes variables, estan recoberts per una membrana i a l'interior hi ha enzims que hidrolitzen les macromolècules.
• Els ribosomes: Són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic. Es troben a totes les cèl·lules vives. Els ribosomes reuneixen les vint molècules especifiques d’aminoàcids per formar proteïnes determinades per seqüències de molècules de RNA.
• L'aparell de Golgi: És un orgànul trobat a la major part de cèl·lules eucariotes. Processa i organitza les proteïnes després de la seva síntesi abans de que vagin cap a la seva destinació; és molt important en el processament de proteïnes per la secreció.
• El nucli: És una estructura esfèrica composta per:
  • La membrana nuclear: és doble, envolta el nucli i està plena de porus.
  • El nucleoplasma: és una solució aquosa que està dins del nucli.
  • La cromatina: és un conjunt de llargues fibres d'ADN (àcid desoxiribonucleic) associades a proteïnes que constitueixen el material genètic que controla les funcions cel·lulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes.
  • El nuclèol: està format per ARN (àcid ribonucleic) i proteïnes, i s'encarrega de la formació de ribosomes.
• Els cromosomes: Estan formats per cadenes d’ADN, on hi ha la informació genètica, i per proteïnes que en garanteixen l'estabilitat i la funcionalitat. Els cromosomes són molt més compactes i permeten que el material genètic ocupi menys espai. Les cèl·lules eucariotes tenen uns quants cromosomes en forma de barra, situats a l'interior del nucli. Les cèl·lules procariotes, en canvi, només tenen un cromosoma circular que es troba lliure a l'interior de la cèl·lula. La dona té dos cromosomes sexuals iguals (XX), mentre que l'home els té diferents (XY). Aquesta diferència cromosòmica, que reflecteix la presència d'una informació diferent en el material genètic dels cromosomes X i Y, determina el sexe dels individus.

Tipus de Cèl·lules Segons la Dotació Cromosòmica

• Diploides: Si tenen dos jocs de cromosomes en cada nucli cel·lular. Per exemple, a les cèl·lules humanes hi ha dos jocs de cromosomes homòlegs. Cada joc és format per n = 23 cromosomes. Per tant, la dotació completa de cromosomes de l'espècie humana és 2n = 46 cromosomes.
• Haploides: Si només tenen un joc de cromosomes en cada nucli cel·lular. Per exemple, els paramecis, que són uns protozous, i els gàmetes humans són haploides.

Divisió Cel·lular: Mitosi i Meiosi

• Mitosi: Té lloc en les cèl·lules somàtiques. És un procés curt. No necessita que els cromosomes estiguin aparellats, de manera que pot passar tant de cèl·lules haploides com diploides. El nucli es divideix una sola vegada. No hi ha entrecreuament. Durant l’anafase se separen les cromàtides germanes. S’originen dues cèl·lules filles idèntiques entre si i amb els mateixos cromosomes que la mare.
• Meiosi: Només es dona en les cèl·lules mare dels gàmetes. És un procés llarg. Només té lloc en cèl·lules amb un nombre diploide de cromosomes, ja que necessita que aquests estiguin aparellats per homòlegs. El nucli es divideix dues vegades. Durant la primera divisió meiòtica té lloc l’entrecreuament entre cromosomes homòlegs. Durant la primera divisió meiòtica se separen els parells de cromosomes homòlegs. En la segona divisió se separen cromàtides. S’originen quatre cèl·lules filles genèticament diferents, amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare.

Gens: Unitats Bàsiques de l'Herència

Els gens són les unitats bàsiques de l'herència genètica. Formen part de l'ADN i, per tant, dels cromosomes. Cada gen conté la informació necessària per determinar una característica biològica, com per exemple el color del cabell o el grup sanguini.