El comerç internacional: Avantatge comparatiu i proteccionisme
El comerç internacional
Els costos de producció: depenen de la dotació de recursos productius i de la tecnologia emprada; influeixen decisivament sobre els preus de venda.
Demanda: propicia el comerç internacional, ja que en la pràctica és molt difícil que un sol país aconsegueixi produir tot el que cal per satisfer les preferències o gustos dels seus habitants. Cada país importa aquells béns que la producció nacional no satisfà adequadament.
Territori duaner: Zona geogràfica on hi ha lliure circulació de mercaderies i que no té per què coincidir amb les fronteres polítiques d’un país.
Especialització i avantatge comparatiu
La gran virtut de l’intercanvi és permetre la divisió del treball i l’especialització dels països en la producció d’uns quants béns i serveis.
Teoria de l’avantatge comparatiu: il·lustra que els països intenten especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional.
El proteccionisme
Proteccionisme: conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu restringir l’entrada de productes estrangers per tal de protegir la pròpia indústria.
Principals mesures proteccionistes
- La protecció d’indústries considerades estratègiques per a l’interès públic.
- El foment de la industrialització i la creació d’ocupació: substituir productes estrangers per nacionals i augmentar la renda nacional mitjançant els beneficis empresarials i els salaris dels treballadors.
- El desenvolupament d’indústries emergents.
- La recaptació de diners.
Mesures per frenar les importacions
- Gravar amb impostos les importacions: Els impostos de duanes sobre les importacions s’anomenen aranzels i tenen com a objectiu encarir els productes estrangers.
- Fixar quotes o contingents limitats de productes estrangers: establir limitacions a les quantitats que es poden importar de determinats béns.
- Establir polítiques comercials i industrials que afavoreixin les indústries nacionals i la seva expansió: les empreses nacionals competeixen amb avantatge amb les empreses estrangeres que no gaudeixen d’aquest tipus d’ajudes.
- Barreres no aranzelàries.
La relació real d’intercanvi
És la posició relativa d’un país enfront d’aquells altres amb què comercia. Es tracta de veure si, en comparació amb el període precedent, ha costat més o menys comerciar amb l’exterior. Quan el preu relatiu de l’intercanvi puja, es diu que la relació real d’intercanvi ha empitjorat; quan s’exporta a més preu i s’importa més barat, es diu que la relació ha millorat.