Comparativa filosòfica: Plató i John Locke

Plató i Locke: Filosofia política i coneixement

Per a ambdós autors, la filosofia política no es pot separar de la teoria del coneixement: segons Plató, el governant ha de ser el savi, el qui coneix millor les idees. En canvi, per a Locke, el poble (i no el filòsof-rei, el príncep o els savis) és la font del poder.

Per a Locke, la reivindicació de la llibertat i el liberalisme deriven del pluralisme de les experiències humanes. La certesa que tenim sobre el món és sensitiva i, per tant, canviant. Si hi ha experiències humanes molt diverses, també cal que hi hagi un debat polític imparcial i lliure sobre aquestes experiències.

Locke, però, en els seus escrits sobre educació va estar d’acord amb Plató en una sola tesi: la finalitat de l’educació no és produir savis teòrics, sinó humans virtuosos.

Comparativa de pensament

• Govern: Segons Plató, només els experts poden governar. Segons Locke, el poble té força perquè és capaç d’autoorganitzar-se en la defensa dels seus drets i ha de governar.
• Origen de l'Estat: Segons Plató, tendim a l’Estat per naturalesa. Segons Locke, construïm l’Estat a partir d’un pacte, però podríem no haver-lo fet.
• Exercici del poder: Segons Plató, el govern no es comparteix ni es discuteix; el governant és un savi que no delega ni debat. Hi ha una divisió de tres classes (homes d’or, de plata i de bronze), però el poder només correspon als magistrats i al filòsof-rei. Segons Locke, el govern ha de compartir-se entre diversos poders.
• Idees i drets: Plató creu que en la nostra ànima hi ha idees innates sobre el bé i la justícia. Locke considera que un dret natural no és mai una idea innata.
• Coneixement: La teoria de les idees de Plató planteja un món en què el Bé és un model pur i perfecte, que mai no canvia i que ha de ser descobert mitjançant l’ànima (capacitat interna). La teoria de Locke és empirista: el coneixement depèn de les relacions pràctiques que els humans estableixen amb el món.
• Estat vs. Individu: Plató és clarament estatista; els drets de l’Estat (de la Ciutat) passen sempre per sobre dels drets individuals. Locke, finalment, defensa com a liberal que la propietat privada és un dret natural, fonamental i una forma d’expressió de la llibertat. Els drets col·lectius no poden anular els drets individuals.