Conformitat, Desviació i Cohesió Social: Conceptes Clau
Conformitat social- integració social: el que permet integrar-se al sistema social. Conformitat social: aquella conducta que segueix les normes socials, habitualment acceptades per consens, és a dir, a partir d’un Estat d’acord general que permet el funcionament dels grups- “statu quo”. La socialització aspira a produir conformitat per a que Cada membre del col·lectiu s’adapti i s’integri. Perquè Hi hagi conformitat o integració en la vida social cal: respectar als altres, no interferir en la Llibertat dels demés i respectar-nos. Marginalitat: No participació, no integració social en el grup al qual es pertany. Tradicions: factors decisius per inclinar les actituds Dels grups cap a conformitat o no.
La desviació- positiva ja que fa que la societat avanci. Desviació diccionari: transgressió, identificada com a Tal, i per tant sancionada de les normes en vigor en un sistema social Determinat. Desviació: vol dir conducta que s’allunya De les normes, sol resultar xocant i conflictiva pel sistema. Sol ser el mètode De vida invers al conformisme, però no per això ha de ser un comportament Antisocial.
La regulació i adaptació social-
semblança: Les dos serveixen per a que La societat no es quedi estancada. Diferència: la Socialització és el procés d’interiorització d’una cultura a partir dels agents Primaris i l’adaptació social és el procés que es fa mitjançant els agents Secundaris. Regulació Social: conjunt de regles, lleis, Normatives... Per les quals s’estableix un equilibri en tota mena de relacions. La regulació, necessària per a una societat ben organitzada, ha de ser flexible I adaptiva, del contrari podriam caure en una burocràcia Paralitzant: la societat es queda estancada i no evoluciona. Adaptació social: procés Pel qual un grup o un individu modifica el seu comportament per ajustar-se a Les normes del medi social en que es mou. Inadaptació: actitud Activa contra la normativa majoritària. És l’individu el que s’exclou. Marginació: estar al marge respecte del grup dominant. La que exclou és la societat.
La cohesió social:
consens comú. Els Ciutadans tenen que estar d’acord per aconseguir uns objectius. Si tots anem a Una podem solucionar millor els problemes.
Anomia: Por a la llibertat. L’individu necessita que li diguin el que ha de fer. Etimològicament significa “sense norma”, per referir-se a una desviació o ruptura De les normes socials, no de les lleis. Introduït per É. Durkheim.