Desenvolupament sensorial i percepció infantil
Desenvolupament sensorial: L'infant experimenta els primers contactes amb el món que l'envolta a través dels sentits. Des de l'úter fins que neix ja rep les primeres impressions mitjançant els òrgans sensorials. El desenvolupament sensorial coincideix des del començament amb el desenvolupament motor, socioafectiu i cognitiu.
Sensació i percepció. Lleis de la Gestalt
1res sensacions
L'infant, quan neix, es troba en un estat d'indiferenciació perceptiva? Si i no. No perquè a l'úter matern ja està subjecte a determinats ritmes marcats pel procés biològic de la mare (ex. temps de descans). Sí, ja que s'ha d'ajustar i coordinar les seves funcions biològiques (ex. respirar) i té aspectes psíquics per a desenvolupar.
Procés sensorial i perceptiu
Incepció organització perceptiva. Lleis de la Gestalt
La Gestaltpsychologie o gestaltisme va ser un moviment psicològic nascut a Alemanya que es va traslladar a Amèrica del Nord abans de la 2a Guerra Mundial. La denominació prové de Gestalt, que significa forma o figura. Assenyalen que el fenomen de percepció es produeix com un tot i que, si s'intenta analitzar descomponent-lo en elements o parts més petits, aquesta totalitat desapareix.
La percepció de les persones no s'exercix sobre elements aïllats de l'entorn, sinó en camps perceptius. L'organització del camp perceptiu determina el fenomen perceptiu, que és la distribució del conjunt d'elements del medi que afecten la persona quan té una percepció. La percepció és la manera en què les persones perceben, ja està originàriament organitzada i estructurada per uns lleis pròpies que determinen el camp perceptiu.
Llei de pregnància o bona forma
L'organització perceptiva humana tendix a percebre una figura, cara o estructura de la manera més senzilla i equilibrada, estable i regular possible. És la llei bàsica que regix tots els altres lleis.
Llei de proximitat
Es tendix a percebre agrupats o com si anessen un mateix objecte els elements pròxims en l'espai o en el temps. Agrupaments que es troben a prop.
Llei de semblança
Agrupaments semblants com si formassin part d'una mateixa estructura.
Llei de tancament
Es tendix a clausurar bretxes existents en una figura que tingui les línies incomplertes.
Llei de continuïtat
Es tendix a percebre com si formessin part d'una mateixa figura els estímuls que guarden entre si la continuïtat d'una forma.
Llei de figura fons
La figura és l'objecte sobre el qual es focalitza l'atenció; el fons és la part del darrere o tot allò que envolta la figura. Quan la relació figura-fons és ambigua, les percepcions de la figura i del fons s'alternen i no es pot aconseguir contemplar les 2 imatges.
Llei de constància perceptiva
Predisposició perceptiva
Moltes vegades es veu, s'sent o s'olora allò que s'espera veure, sentir o olorar, esperant percebre allò que encaixa amb les idees preconcebudes.
Classes de sensacions
Sistemes sensorials
Tacte
Sentit que proporciona la informació de les qualitats palpables dels objectes. Òrgan receptor: pie.
Desenvolupament
Fetus sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil molt precoç. El tacte i la sensibilitat cutània en general, neurològica i orgànica, és un dels sentits que es desenvolupa primer. El nounat ja explora amb el pit o tetina a través de la boca. El nadó ho fa primer amb la boca, mans i peus. Als 6 o 7 mesos evoluciona més i s'especialitza en determinades zones.
Trastorns
Insensibilitat tàctil a qualsevol de les sensacions tàctils i cutànies a causa de deficiències de receptors sensorials específics.
Sistema cinèstic
Es percep el to muscular, moviment i disposició dels seus membres (peus), relació entre les diferents parts del cos i la posició a l'espai. Sentit de l'equilibri.
Desenvolupament
El nounat ja percep el moviment quan el traslladem o el gronxem al bressol, però el sentit és molt incipient. Es desenvolupa amb el desenvolupament psicomotor.
Trastorns
A causa de malformacions, traumatismes o infeccions. Pot ocasionar pèrdua d'equilibri, desconeixement de la situació o posició del propi cos, i descoordinació de moviments.
Gust
Sentit químic situat a la cavitat bucal i té els botons gustatius, que són els òrgans que distingixen els sabors.
Desenvolupament
El nounat té el sentit força desenvolupat perquè a l'úter matern les papil·les ja funcionen. Discrimina entre àcid, dolç, salat i amarg, i preferix el dolç.
Trastorns
Hipogeúsia: disminució de la sensibilitat gustativa.
Ageúsia: falta de sensibilitat gustativa.
Parageúsia: mala interpretació dels gustos.
Olfacte
Desenvolupament
En el moment de néixer ja està força desenvolupat. El nadó discrimina les olors agradables de les desagradables i preferix olors conegudes. Desenvolupament màxim als 3 anys.
Trastorns
Insensibilitat a causa de deficiències del receptor sensorial, pot ser parcial o total de la capacitat olfactiva.
Oïda
El nounat presenta sordesa parcial a causa de la immaduresa del nervi auditiu i de l'oclusió dels conductes auditius provocada per la mucositat. Pot distingir intensitat, no reacciona a sons monòtons i és capaç de localitzar un so. Als 12 dies: reacciona a sons desconeguts. Als 2 dies: reacciona a sons intensos realitzats a prop. Als 7 dies: reconeix la veu dels pares. Als 2 mesos: mou el cap en direcció als sorolls. Als 3 mesos: sistema auditiu amb grau òptim de maduració.
Trastorns freqüents
Sordesa total: pèrdua d'audició per destrucció bilateral d'estructures acústiques.
Hipoacúsia: pèrdua d'audició unilateral o bilateral que es dona en diferents graus.
Sordesa lleugera: pèrdua auditiva de 40 dB.
Sordesa mitjana: pèrdua auditiva entre 40 i 65 dB.
Sordesa severa: pèrdua auditiva entre 65 i 85 dB.
Profunda: més de 85 dB.
La vista
Desenvolupament
El nounat és capaç de distingir el clar del fosc. Agudesa visual molt pobra però evoluciona ràpidament. Al mes de néixer pot fixar la mirada en un objecte gran situat davant seu i seguir-lo 90º.
Trastorns més freqüents
Miopia: només veuen bé els objectes que són a prop.
Hipermetropia: només veuen bé els objectes que són lluny.
Astigmatisme: la còrnia no refracta uniformement la llum perquè la seva curvatura no és uniforme, de manera que els rajos lluminosos no convergixen en el punt de la retina adequat. Distorsionen les formes i visió borrosa.
Estrabisme: pèrdua d'alineació normal de l'ull, unilateral o bilateral (només un ull o els dos).
Daltonisme: alteració de la percepció dels colors a causa de deficiències en els cons. Confusió dels colors verd i vermell.
Ambliopia: disminució o reducció de la visió o agudesa visual que es manifesta en incapacitat o dificultat per distingir detalls de les formes a causa d'un procés patològic.
Ceguera.